Li diuen Berta i odia les panses als pastissos, la monotonia i la calor sufocant de l’estiu. Li avorreixen les pel·lícules de por i menjar fruita. Li encisa la idea de complir un somni, tindre un gos de nom Gos, l’obscuritat i la serenitat de la mar, quan arriba l’hivern. Li diuen Berta i estima les flors seques, els banys d’aigua calenta i les dones.
Als onze anys va veure Titànic i es va enamorar perdudament. “Perquè té els cabells rogencs com les sirenes”, es digué. I es va odiar per no voler a Jack. Per quedar embogida per aquella dolçor, aquella pell de porcellana fina, eixos ulls…, i per això plorava, en realitat, en enfonsar-se el vaixell gegantí: perquè es detestava.
Sílvia li ho va deixar molt clar. Li va dir que a ella també li agradaven les xiques, que si volia ensenyar-li un pit i ella li ensenyaria l’altre. Berta va fugir corrents aquella vesprada d’agost, del Parc del Cantó, on la calor era sufocant. Va llançar-se al llit i va amagar-se entre els llençols i deixà que les llàgrimes li caigueren, atrotinades, en silenci, tot i que la seua veu volia cridar i cridar i cridar i cridar…
Temps després, quan en tenia divuit, sa mare va seure enfront del seu pare i ella, que no podia mantenir-los la mirada, que volia tornar a l’hivern i l’oceà en calma, estava en peu, entre els dos. Berta agafà aire. Va explicar-los que sí, que l’havien agafada per sorpresa i no podia negar-ho: Pau i ella havien juntat les seues gates, en l’andana de la casa, perquè s’havien enamorat i, si se separaven, bramaven i bramaven. Els seus pares, alleujats, li varen dir que ho entenien: “Són animals”.
Li diuen Berta i odia les panses als pastissos, la monotonia i la calor sufocant de l’estiu i son pare i sa mare. S’estima les flors seques, els banys d’aigua calenta i les dones. I ara escriu que vol convertir-se en felina per fer-li l’amor a una gata i per ella, inclús, perdre la seua única vida.
