Sóc un senzill enamorat dels dies ennuvolats i de pluja. Modestament, he de reconèixer que aquesta afirmació no és cap heroïcitat, ateses les condicions climàtiques de la nostra terra, amb llargues temporades de sequera, pantans buits, carenes pelades i zones en procés de desertització. Al meu País, la pluja no sap ploure, però quan ho fa, és amb coneixement, de manera generosa i amb bondat, és una vertadera delícia que, per la seua estranyesa em fa romandre recolzat a la finestra durant una bona estona. Les primeres gotes, amb les seues emanacions nassals diverses i barrejades, em reconcilien amb la condició natural, sovint eixuta i desagraïda. Al mateix temps, la memòria em transporta als racons d’infantesa, des d’on m’encantava mirant aquelles alga vessades esperant la programació de l’Oratge i volent esdevindre un futur meteoròleg. Em pareixia que plovia molt més que no ara i els bancals estaven vius, plens de flaires heterogenis i caragols amb la banya fora. Els carrers d’Onil amb les seues tronades estiuenques i els canalons a vessar, eren rius urbans directes a la Marjal. Des de darrere de les reixes del pati d’aquell Col·legi Mestre Gaspar López, al voltat de les primeres zones rústiques de Benidorm, les tamborinades d’aigua conferien un bell espectacle primaveral de pins nets i alenades intenses de joia.
Quan refaig aquestes observacions avorrides des de casa estant, aprofite per a perdre el temps fixant-me en aquelles persones solitàries que obrin el paraigües i passegen, per necessitat o per plaer, botant i fugint dels nombrosos tolls. Els carrers però, són generalment deserts. L’excepcionalitat de la pluja, per curta i minsa que siga, ens fa recloure’ns ràpidament sota qualsevol sostre, com si l’aigua, altrament beneïda, fóra un component tòxic, àcid i totalment perjudicial per a la terra o els cabells. Jo, que de tant en tant gaudisc dels ruixats sense coberta, tracte de caminar i xiular sota la pluja. I, així arribe a casa, net d’esperit i mullat fins els ossos, derivant-se la broma tot plegat en bona cosa de constipats i advertències de pulmonia.
Em sent còmode durant aquestos dies de pluja, tranquils, grisos, tristos i melangiosos, que reflecteixen en bona mesura la meua personalitat.
