Alguns dels meus amics ja estan vivint fora de casa i s’han independitzat dels seus pares, pocs, i això també té a veure amb les poques garanties que tenim els joves al mercat laboral. Tens moltes converses, però entre elles no sé perquè últimament ix la d’anar a comprar. En una d’eixes converses vaig defendre a ultrança el model de supermercats Consum i un amic em va dir de broma si tenia participacions a l’empresa, ens riguérem i res més, ja vos ho dic. Els vaig defendre perquè – i encara ho seguisc pensant– aposten pel nostre territori, pels nostres productes i, fins fa uns dies, per la nostra llengua, i a més des de fa uns quants anys.
Sóc dels que quan vaig a un lloc a comprar, ja siga a una tenda del Mercat Municipal o una gran superfície, sempre mire l’etiquetatge, especialment per saber d’on ve el producte i si està fet a casa, optar pels de casa sense dubtes. No per una qüestió supremacista o nacionalista, sinó més bé perquè m’agrada que les coses es facen a Alginet, a Morella o a Oriola, doncs això repercuteix positivament la nostra economia i la gent que viu ací i allà.
Veges tu la meua sorpresa quan vaig veure publicat a les xarxes socials la trista notícia que els Supermercats Consum deixaran d’etiquetar els embalatges dels seus productes de marca blanca en valencià. M’encanta llegir les seues revistes o embalatges en les dos llengües i m’agrada perquè està en la meua llengua, però no només la meua, sinó la de més de 10 milions de clients potencials que la parlen dia a dia: A la Comunitat Valenciana també els contem en milions.
No és una bona notícia i pense que recularan, perquè són una empresa seriosa que fa cas als seus clients; en altres moments ho han demostrat. Però la societat tampoc no pot quedar-se quieta. Sé que han estat molts anys de desús i menyspreu per la llengua dels valencians i sé que ara hi ha molta més gent a la qual li agrada accedir a la informació més quotidiana en la llengua en la qual li parla a sa mare o als seus fills. És una qüestió de normalitat i, podria dir més, d’igualtat davant el castellà.
Fa un temps, els Joves Socialistes del País Valencià enviàrem una missiva als supermercats Mercadona lamentant-nos que havien deixat de retolar en valencià en les seues superfícies de la localitat de Cullera; a la setmana ja havien canviat tots els cartells dels recintes. Ens vam alegrar moltíssim, perquè sabem que això contribueix a la igualtat entre el castellà i el valencià. Sols espere que Consum també ens alegre i, sobretot, que seguisca fent costat a la vertebració d’una llengua que necessita sense dubtes el suport del món empresarial valencià per a tirar endavant.
Secretari de Cultura i Valencianisme de Joves Socialistes del País Valencià
