'Consolatio'

En algun lloc he escrit que un nacionalisme és temible quan es creu investit de superioritat: eixa condició discutible fa que menyspree els nacionalismes que subjuga. Perquè no sols disposa de l'aparat bèl·lic i repressiu de l'Estat, sinó dels altres mecanismes de domini incruent –doctrinals o propagandístics– que aplica sobre la població.

L'1 d'octubre del 2017 serà una data que Espanya intentarà oblidar i no podrà, igual que li passà amb el 21 d'octubre del 1805 en aigües de Trafalgar. Aleshores es consolà sabent que Nelson morí en el pont de comandament de la nau Victory. Hui, destrossada la moral pàtria per un parell de milions de persones, intenta consolar-se demostrant la ferocitat que alberga el seu arsenal macabre. Sí, la capacitat de violència de l'Estat ha quedat intacta. Ho prova la interpretació restrictiva de la Constitució, el cos jurídic i penitenciari, les forces de seguretat i un llarguíssim etcètera. Però els fonaments del castell comencen a badar-se pels efectes d'una envestida d'alegria valenta i joiosa. I és que de vegades les il·lusions inermes expressades amb serenor i fermesa fan més mal que la goma 2. No es pot negar la preferència de l'Estat per un altre tipus d'estratègies encara que causaren víctimes. En vista de la realitat, allò que importa no és la voluntat dels éssers humans, sinó la persistència hermètica d'una gàbia comuna. Terrible conclusió que l'empirisme avala.

Hi ha presos polítics, és un fet que la manipulació mediàtica i oficial no pot desmentir per molt que s'entesten a dir el contrari. Imputar de rebel·lió els successos de Catalunya només es justifica per la irracionalitat d'un estat prepotent addicte a la “persuasió” de la fúria. Què són, si no, les ridícules elucubracions onanistes del jutge Llarena i els volantins dialèctics que llança a l'opinió pública el nucli dur de l'estat? El conjunt de mesures reservades al món terrorista i les proclames que el silenci de les majories accepta com a reaccions normals evidencia la proterva mentalitat castellana. No és necessari la pertinença de iure a Castella: és prou de compartir la deriva ideològica que aquesta nació absorbent representa. També en altres documents ho he anunciat: el futur que s'albira en l'horitzó tinta el perfil de les carenes amb el blau maó que imposaren fèrules en temps que amenacen reinstaurar.

Per això, la solució mai se sustentarà sobre el poder que resideix en la força (hi ha forces que no les doblega el poder). L'esmentat 1 d'octubre és el punt d'inflexió o la pedra angular sobre la qual ha d'edificar-se una Espanya nova i justa. Una Espanya que deixe de ser fosca, inquisidora i que no gaudisca transfigurar l'agredit en l'agressor com explica Pérez Casado en l'incisiu article del dia de Sant Blai al Levante-EMV. Una unió de nacions lliures i associades pels vincles de la conveniència mútua entre iguals i no pels grillons que forja un centralisme voraç. Un centralisme tòxic que disgrega i desintegra les identitats definides per la història. Ja n'hi ha prou, de matxucar els sentiments dels pobles que no es poden defensar i que aspiren a sobreviure en una atmosfera hostil. Ja n'hi ha prou, dames i cavallers.

A tot açò, que no haurien de ser les classes polítiques, intel·lectuals, mercantils i cíviques les que proposaren aquestes possibles solucions al conflicte? És que tots –mitjans i opinió pública– estan d'acord en castigar la bravura indòmita de la dignitat? No oblidem que eixa mena d'esperits són els únics que poden redreçar un estat el prestigi del qual s'arrossega per les secretes moquetes d'Europa.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat