M’agrade. I m’agrade molt (moltíssim). I em faig una fotografia a l’espill. Jo mateixa. Amb el telèfon. I narre a la publicació què em passa. I també, en una altra (o la mateixa), com em sent, què estic fent, quina roba porte, amb qui estic, d’on vinc, on vaig, què escolte, què tinc a la mà, quin llibre he comprat… I els meus seguidors de les xarxes socials, que en poden ser milions com sols ser-ne un, segueixen el que faig. I interactuen, alguns. Altres em donen like per compromís, per trobar feedback o simplement perquè ni tan sols saben qui sóc però ja és costum fer el doble click. I jo continue. De fet, m’aferre a la idea de creure que captive la gent, que sóc important i em meresc protagonisme. No ho dic, fins i tot, de vegades, sóc inconscient però les meues intencions s’amaguen davall una vida virtual. Tothom ho fa. Fins i tot ma mare. I també mon pare, ma tia la del segon pis, la meua amiga Joana i, a hores d’ara, quasi tots al meu voltant. Formem societats globalitzades i les xarxes socials actuen com a motors fonamentals. Estes ens atrauen, nosaltres quedem atrapats, hipnotitzats per les seues estructures. En elles ens obrim en ànima com mai no ho faríem al “món real”. I no ens importa. I tampoc no ho reflexionem: perquè no volem i perquè no ens interessa. És massa dur caure en la tristesa de no ser les mateixes persones en format online que en format pell. I, en realitat, ens espanta esta sensació i és per això que hem decidit evitar-la.
Som egocèntrics per naixement (o no) però l’entramat d’Internet ens ha fet sentir-nos especials i això ens entusiasma. I ens afecta el nombre de likes i les visualitzacions que té el nostre vídeo, el nostre article o la nostra selfie, una d’eixes que et fas, fidelment, cada dia abans d’eixir a passejar el gos. Estem tan cecs que no volem adonar-nos que res d’açò significa afecte, ni molt menys amistat, però ens és indiferent i seguim pensant que sí, que, almenys, som el centre dels nostres perfils virtuals.
I ho reflexione jo, qui escriu un article perquè creu que serà innegablement interessant per alguns… Egocentrisme online?
