8 de març: 1 dia de vaga, 366 de compromís

Faré vaga de 24 hores el 8 de març, perquè sóc feminista. No treballaré, ni consumiré. Recomanaré a qui m’ho pregunte que faça el mateix. Em prepararé per a participar en la manifestació convocada pel moviment feminista. Des de València, ciutat amb moltes dones il·lustres, fortes, valentes, treballadores infatigables, ocurrents, artistes, fidels, apassionades però ocultes entre els seus carrers, foragitades de la història de la ciutat, intentaré amb la resta de dones aturar el món.  Em sumaré al crit de tantes i tantes dones de totes les edats i condicions que cada dia viuen i sobreviuen en un món injust, que obrin els ulls a les bretxes salarials però que no veuen com ni quan es tancaran; a tantes artistes que comproven un dia i un altre que el seu art entropessa un dia i un altre contra un mur de ciment, perquè la cultura és desigual; veure les cares desorientades de les meues alumnes, excel·lents pels resultats, però sense models femenins que els servisquen per a reforçar-se, perquè el que les aules els trasmeten és que són de segona, una visió androcèntrica, patriarcal i discriminatòria per a elles i per a ells.

Amb inconsistència i incoherència –la que explica Mercedes Bengoechea que ens conduirà a una societat més justa– reflexionaré sobre com jo, professora i feminista, he contribuït a reproduir en les aules un model estereotipat i desigual, cada vegada que no he qüestionat el meu llibre de text, o no l’he corregit amb mirada violeta, o no he parat la classe per comentar aquell insult de baixa intensitat que li han adreçat a una alumna; o quan no he sabut com afrontar la cosificació de les meues alumnes. Un model que he contribuït a reproduir des de l’acceptació d’un currículum escolar, el que ensenyem segons les lleis d'educació, discriminatori perquè manté un currículum o més on s’han situat les dones i les seues obres i els seus sabers absents encara de les aules.

El 8 de març aprofitaré per no llegir cap notícia amb un tractament sexista de les dones, que no cuide el llenguatge, que no les tracte amb respecte i pel seu nom i cognom; no veuré cap sèrie ni pel·lícula en la qual les dones no tinguen la mateixa presència i protagonisme, com a mínim, que els hòmens; no usaré ni recomanaré cap diccionari que no revise els seus termes i definicions des d’una perspectiva igualitària; no miraré publicitat que ens cosifique, que només mostre models estereotipats de dones –blanques, joves, primes, guapíssimes i sense paraula–. També em proposaré revisar la meua biblioteca per buscar quants llibres escrits per dones tinc, quantes històries del món en el qual les dones també tenen presència conec i aprofitaré per a fer el mateix amb la meua col·lecció de CD. M’informaré de com he d’explicar literatura sense repetir models patriarcals i cànons excloents, que són poc rigorosos i injustos amb la meitat de la població. Decidiré no usar mai més ni un sol llibre de text on les dones no tinguen un paper central en l’explicació del món, ni siguen tractades com a ciutadanes de primera, capaces de realitzar qualsevol activitat; actives en la millora de la situació de la humanitat; creadores de saber, d’art, de ciència, curadores, cuineres, mares.

El dia 8 faré la llista de coses que hauré de fer cada dia en casa, en classe, en el carrer perquè s’acabe la discriminació estructural que patisc com a dona i que, de vegades, tot i ser una dona feminista, contribuïsc a mantenir. Quan torne a la rutina em comprometré a seguir alerta com el dia de la vaga. Perquè per a canviar les coses, després d’aturar el món l’haurem de posar en marxa des d’un compromís autèntic, que arribe a les coses més senzilles i aparentment insignificant de les nostres vides. Perquè com va escriure la poeta Montserrat Abelló: “Espero meravelles/ a cada cantonada.”

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat