La bandera espanyola ha onejat, de nou, a mitja asta en els quarters militars. El motiu: la mort commemorativa de Jesucrist. Eixa decisió del Ministeri de Defensa és un acte propi d’un estat confessional, per tant, contrari al precepte constitucional que proclama que ninguna confessió té caràcter estatal. Una cosa és la llibertat religiosa i el respecte als actes religiosos, per exemple als de la religió catòlica i a les seues manifestacions, com les processons i altres formes de culte, i una altra, ben distinta, és la supeditació d’organismes de l’Estat a celebracions pròpies del catolicisme, com el dol pel traspàs de Crist, cada any. Eixa és una mostra ridícula des del punt de vista d’una societat laica com deu ser la d’un país democràtic, però, a més, la bandera a mitja asta pel mencionat motiu és una falta de respecte a ateus, agnòstics i a practicants d’altres religions o creences, perquè l’exèrcit espanyol no és una institució de l’Església catòlica, ni de cap sector catòlic, sinó de l’Estat, que és de tots. És una decisió i una manifestació partidista del PP, que d’eixa manera creu assegurar-se el vot de gran part dels catòlics, i és una apropiació indeguda dels sentiments religiosos d’estos. Ja se sap que un element determinant del vot ha sigut, i és, en moltes parts del món, a Espanya també, el posicionament religiós, sobretot per a les classes benestants, però també per a classes mitjanes i part considerable de treballadors. A molts ens pot semblar indiferent que un partit, en les seus pròpies, col·loque i faça onejar la bandera o les banderes que siga a l’altura que els parega més oportú, per la mort commemorativa de Jesucrist o pel motiu que consideren pertinent, però no ens deixa indiferents que eixa acció tinga lloc en una institució de l’Estat, que és de tots, creients i no creients. I no crec que eixa decisió del Ministeri de Defensa haja satisfet molt tots els catòlics o simplement creients espanyols, especialment els demòcrates convençuts de la necessària separació de la religió de l’Estat.
Pot anar Espanya camí d’emular Turquia en una gradual restauració del sentit confessional de l’Estat? Supose que no, i que la decisió de la bandera a mitja asta obeïx més a una qüestió d’electoralisme, de clientelisme i d’utilització dels sentiments catòlics, però és un senyal més de la involució i l’autoritatisme creixents que s’albira en algunes institucions de l’Estat, que cal denunciar i combatre.
Els partidaris de la decisió de la bandera a mitja asta, amb la ministra María Dolores de Cospedal al capdavant, adduïxen que eixe acte “forma part de la nostra cultura”. Però una tradició cultural arrelada necessita una orde ministerial anual per a plasmar-se en real? Les processons, per exemple, formen part de la tradició cultural, però perquè són actes o esdeveniments socials, com tants altres, i no necessiten de cap orde ministerial anual. D’altra banda, hi havia tradicions que han passat a millor vida, com les diferents formes de patriarcat, el treball de sol a sol, l’explotació de xiquets en el treball, la marginació absoluta de la dona, la indissolubilitat del matrimoni. I la de les rogatives en èpoques de sequera, de caire religiós. També va ser tradicional durant molts anys que Franco processionara sota pal·li. Què fem, restaurem eixes tradicions, senyora ministra, i es posa vosté baix d’eixe dosser en les processons?
I no serà tan tradicional ni de compliment necessari la mesura comentada, del dol a Jesucrist en les casernes de l’exèrcit, quan en el Reial Decret promulgat en 2010 per l’aleshores ministra de Defensa, Carme Chacón, sobre la hissada de la de la bandera a mitja asta, no es contemplava eixe supòsit. I no totes les institucions principals de l’administració central de l’Estat estan d’acord amb l’orde ministerial sobre la posició de la bandera per eixe motiu, ja que el Defensor del Poble, en funcions, ha qüestionat la mesura. I qui no està gens d’acord tampoc és el sacerdot Joaquín Sánchez, el ‘rector de la PAH’, que ha publicat, en eldiario.es, “Región de Murcia”, “Carta abierta de un cura a la ministra Cospedal sobre banderas a media asta“. Es tracta d’una missiva ben higiènica i profilàctica. Pense que cal llegir-la.
