Decidir sobre el nostre model econòmic

El País Valencià és un dels territoris que més ha patit la crisi financera i econòmica del 2008. Una crisi que ha sigut més pròpiament una reestructuració del capital dirigida pels sectors del capital financer més agressius i especulatius. Les dades proporcionades per l'Institut Nacional d'Estadística són molt clares. El PIB per capita valencià, que mostrava un índex 10 punts inferior a l'índex bàsic estatal l'any 2007, arribà als 12 punts per baix l'any 2014. El seu valor, que el 2007 era de 21.610 euros, ha baixat un 10% durant la crisi, situant-se per davall dels 20.000 euros. El pes del País Valencià al conjunt de l'economia espanyola segons el PIB a preus de mercat ha arribat a caure 4 dècimes (9,3% l'any 2014) i el seu valor absolut ha caigut un 7% durant la crisi. Les taxes d'activitat han caigut també del 61,1% al 59,5% i les taxes d'ocupació ho han fet del 54,9% al 42,9%. Però l'empitjorament més gran s'ha produït en les taxes d'atur, que han pujat del 8,8% al 28,1%, 12 punts d'augment i mostrant-se sempre entre 2 i 3 dècimes per damunt de la mitjana de l'Estat i només inferiors a altres quatre comunitats autònomes: Andalusia, Canàries, Extremadura i Múrcia. Les taxes d'atur juvenil varen arribar fins al 56,7%, la qual cosa demostra que un dels grups que més pateix la manca d'ocupació és el de les persones joves.

Si analitzem altres indicadors de vessant més social com ara l'índex de pobresa o el grau d'exclusió social, les dates són encara més concloents. El percentatge de persones pobres al País Valencià s'ha incrementat en vora 10 punts fins a arribar a estar prop del 30% de la població, des que el 2007 arribara als seus nivells més baixos (18%). La diferència respecte a la mitjana estatal és de 7 punts, i és la comunitat autònoma amb major percentatge de persones pobres després de Canàries i Balears. D'altra banda, si mesurem el grau d'exclusió social amb, per exemple, la taxa d'atur de llarga durada, ens trobem que aquest valor ha augmentat en més de 10 punts des del començament de la crisi, de manera que ha arribat a estar prop del 13%, només superat per Canàries i Andalusia. Si relacionem els dos indicadors anteriors (pobresa material i taxa d'atur de llarga durada), obtenim l'índex de pobresa econòmica, que ha seguit una tendència ascendent clara durant tots els anys de la crisi, sent superior al de tota la resta de comunitats autònomes excepte Canàries.

Per què la crisi econòmica ha afectat amb major virulència el País Valencià? Quina és l'explicació a les xifres presentades abans i a les grans diferències territorials que mostren aquestes? Sense cap dubte, i amb el diagnòstic coincidim tots i totes excepte el Partit Popular, l'explicació està en el tipus de model econòmic que ha anat consolidant-se al País Valencià al llarg de les últimes dues dècades. Un model econòmic format per empreses, per no dir empresaris, de baixa professionalització i visió curtterminista i per productes i serveis de molt baix valor afegit. Un model productiu dominat pels sectors de la rajola (construcció i immobiliari) i per un turisme de masses de molt baix nivell. I en tots dos casos amb un creixent grau d'explotació laboral. Un model productiu format per un teixit industrial i de serveis que ha esclatat pels aires a la mínima que s'ha vist pressionat per circumstàncies hostils. Aquest és el tipus de model productiu que s'ha construït al País Valencià, sense cap dubte.

Arribats a la conclusió que el model econòmic valencià no és l'adequat, és clar que hem de canviar-lo. I en això tornem a coincidir tots, excepte com és lògic, el Partit Popular. És clar que el Govern del PP, després de 20 anys, no tenia intenció de fer cap canvi. Però, està el nou Govern PSPV-Compromís amb el suport parlamentari de Podem en condicions i disposat a iniciar el canvi cap a un nou model econòmic? Farà el canvi l'anomenat Govern del Canvi? En principi eixa és la intenció, encara que els obstacles són grans i dolents. Perquè no pareix que ens posem d'acord amb quines són les bases i els fonaments per al canvi del model econòmic. O sí? Els camins són molt diversos i no pareix que siga possible agafar dreceres. Coincideixen els socis de govern en com s'ha de fer el canvi? Hi ha un punt de partida comú? Tenim clar com s'ha d'iniciar el canvi i com s'ha de construir el nou model? Qüestions aquestes que són tan determinants com difícils de contestar.

Des de Decidim Economia pensem que el procés de creació d'un nou model econòmic hauria de centrar-se en cinc premisses clau: 1) apoderament polític i social del País Valencià per a deixar de ser una titella dels mercats (capital financer) i de Montoro et alii; 2) el canvi d'estratègia i d'actitud estratègica de les empreses i els empresaris valencians, que ha d'estar basat en la millora de la qualificació i professionalització de les persones i en la capitalització humana i social de les organitzacions; 3) la implantació d'un nou sistema d'innovació, tant economicotecnològic com social, que afavorisca la consolidació d'un procés productiu basat en la millora de la qualitat i del disseny dels productes/serveis de les empreses amb un major valor afegit; 4) la potenciació i consolidació d'una estructura d'empreses socialment responsables inspirades en un model empresarial sostenible que pot tindre com a punt de partida els principis i valors del model de l'Economia del Bé Comú, i 5) la potenciació i consolidació d'un sistema bancari valencià al servei del finançament de les xicotetes i mitjanes empreses i dels emprenedors i emprenedores. Sols amb aquestes mesures serà possible crear les bases per a la consolidació d'un nou model econòmic valencià que ens permeta desenvolupar-nos de manera sostenible mitjançant un sistema econòmic sòlid, estable i equilibrat que evite les desigualtats.

A més a més, pensem que el procés del canvi s'ha de fer de manera participativa i democràtica, amb la intervenció de tots els agents econòmics i socials del país i sobretot amb la participació dels ciutadans i ciutadanes. Sols així serà possible garantir la seua implementació, amb el consens i el compromís de totes les forces econòmiques i socials del territori.

Decidim Economia
@EconomiaDecidim 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat