El catedràtic de dret constitucional, Diego López Garrido, fou un destacat dirigent del PCE als anys de la “Transició” que ha esdevingut una estafa absoluta i el dret de la ciutadania catalana a ser consultada per decidir el seu futur ha evidenciat que no hi hagut gairebé cap “trànsit” (una petita reformeta per a quedar-se com estaven) i que aquesta “democràcia”, de baixíssima qualitat democràtica i vulneradora de drets humans de manera sistemàtica, és hereua del franquisme, perquè reprodueix al peu de la lletra les jàssenes mestres de la dictadura franquista, des de la designació del monarca a dit, el supremacisme lingüístic i econòmic castellà fins a la “indissoluble” unitat de la pàtria, única i indivisible; des del supremacisme nacionalista castellano-espanyol i contra la resta de nacions ibèriques diferents de la castellana o espanyola, actualment reduïda al forat negre devorador i extractiu del “madrilenyisme”, als anys vuitanta i noranta, quan el senyor López fou diputat i reputat líder d’Izquierda Unida. El vaig conèixer “personalment” llavors, quan als anys noranta ell era el coordinador d’unes jornades d’IU a Madrid sobre “L’Estat de les comunitats autònomes” i jo mateix era membre de l’Espai Alternatiu a Esquerra Unida del País Valencià, confederats amb IU.
Vaig anar a aquelles jornades sobre afers “autonòmics” a Madrid, com a representant de l’Espai Alternatiu del País Valencià que defensàvem el dret a decidir, a l’autodeterminació i, si m’apuren, també a la independència (com deia el filòsof Ulisses Moulines en un assaig famós) i donat que eren unes jornades per analitzar les “autonomies” des d’una perspectiva del dret internacional i des de la radicalitat democràtica doncs ens ubicàvem a l’espai eco-socialista verd-roig, inspirat per la política alemanya fundadora de “Die Günen” Petra Kelly, li vaig preguntar al senyor López si a IU es defensava en el programa electoral el dret a l’autodeterminació, per què no es desenvolupava programàticament la defensa del dret a decidir del País Valencià i dels Països Catalans en el seu conjunt?
Aquest senyor no esperava la meua pregunta i em va respondre que el dret a l’autodeterminació era, bàsicament, per a països amb situacions colonials, com el Sàhara o Palestina, però no concretament per al País Valencià, Països Catalans, Galiza o Euskalherria perquè, segons ell, ja s’autodeterminaven en cada votació autonòmica, decidint el govern perquè apliqués el seu programa electoral. Em va semblar una resposta molt cínica i tramposa i, un temps després, vaig decidir abandonar Esquerra Unida del País Valencià perquè des de l’Espai Alternatiu defensàvem el dret a l’autodeterminació de tots els pobles del món i no discriminàvem ni limitàvem el dret a decidir de cap poble, es diga andorrà, valencià o català… El senyor López deia això –que a cada elecció autonòmica el poble valencià, balear o català, s’autodeterminava– perquè aleshores a Catalunya l’independentisme arribava només a un 12-15% i al País Valencià i a les illes era extraparlamentari i irrellevant.
No obstant això, ara que l’independentisme a Catalunya obté majoria absoluta i arriba quasi al 50%, no respecten la decisió del poble català per autodeterminar-se com a República Catalana ni respecten les votacions ni les declaracions perquè decidisca com s’autodetermina republicanament… I esdevé evident que la majoria de catedràtics, juristes i jutges de l’estat espanyol per “educació”, formació de l’esperit nacionalista espanyol i reproducció de la ideologia franquista que “niua” a la “Constitució” i al règim del 78 apliquen la “raó d’Estat” de manera retorçuda per tal de vulnerar els drets a decidir del poble català-valencià-balear i es burlen de les lleis internacionals aplicant la prevalença de la “indissolubilitat” d’Espanya de matriu supremacista castellana, com feia el dictador feixista que va torturar i assassinar el president de Catalunya, Lluís Companys, després de la ‘guerra incivil’, detingut pels policies i jutges nazis alemanys que el van lliurar a la policia i a la judicatura espanyola franquista. La història, sovint, podria “repetir-se”, tot i que, afortunadament, les circumstàncies polítiques a Alemanya han canviat moltíssim. I, tanmateix, el portaveu del PP, Pablo Casado, va amenaçar fa poc el president Puigdemont que podia acabar com el president Companys, és a dir, detingut, empresonat, torturat i afusellat a Montjuïc. Els jutges alemanys actuals han de saber que, a diferència d’Alemanya, no hi ha cap separació de poders ni hi ha cap garantia judicial dins dels alts tribunals espanyols posats a dit pels polítics als quals obeeixen i els senyors dirigents del partit més corrupte d’Europa poden, perfectament, complir amb les seues amenaces de torturar i assassinar el president Puigdemont com feren amb el president Lluís Companys durant l’era nazi-feixista d’Alemanya i Espanya (1941)… tot i que el lliuraren només pel “delicte” de desobediència al Tribunal Constitucional espanyol posat a dit pel PP-PSOE. A Alemanya, tot i que qüestionat pel premi nobel de literatura, Henri Böll, hi va haver una certa “desnazificació” després de la II Guerra Mundial; en canvi, a l’estat espanyol, després dels 40 anys de dictadura feixista, s’han continuat allargant amb el temps els eixos bàsics del feixisme en “democràcia”, els usos i costums dictatorials, monàrquics, jeràrquics, piramidals i autoritaris i, quan es tracta de qüestionar la sagrada i indissoluble unitat d’Espanya, l’entramat de l’estat espanyol es torna barbàrie i totalitarisme: “tot val” inclús una utilització perversa del “dret” al servei del PP, que és una trama criminal de corrupció organitzada per a delinquir, espoliar i saquejar com s’observa amb els milers cossos de corrupció amb impunitat, segons els informes de la poca policia i dels pocs jutges “independents” que hi ha a l’estat espanyol; però no importa massa perquè després, quan han de judicar els casos de corrupció del PP o acusacions inventades i falses, ja posaran a jutges que són del PP o amics del PP i tenen una adhesió inqüestionable a la ideologia protofeixista i corrupta que defensa aquest partit podrit.
El senyor López és el que va introduir al codi penal el delicte de rebel·lió i sedició, quan era membre del PSOE al govern de l’estat espanyol (o madrileny), preguntat perquè aclarisca la interpretació esbiaixada, falsa i perversa del govern del PP (Cs-PSOE) i dels seus jutges, es mostra una mica ambivalent i erràtic i inclús algunes vegades afirma que per a aquests delictes cal l’ús evident de la violència, que no hi hagut al procés català, però d’altres es posa al servei dels partits del 155 que sí que ha fet servir la violència i el terror per espantar i dissuadir la gent que anava a votar al referèndum de l’1-O, així com en l’aplicació del 155, l’empresonament dels líders independentistes i l’atac a la democràcia i a la sobirania del parlament de Catalunya. També afirma, després de saber l’alliberament de Puigdemont de la presó alemanya, que el lliuraran pels delictes de “malversació” i de “desobediència”, quan no hi hagut cap malversació i, senzillament, s’ha obeït al programa electoral independentista i a la majoria del parlament de Catalunya que volia ser consultat i tenir dret a decidir.
En una entrevista recent a una TV espanyola privada, totes juntes, públiques i privades, manipulen i menteixen sistemàticament des d’un adoctrinament permanent, el senyor López justifica la resolució del TC contra la investidura del president Carles Puigdemont i repeteix que el que ha dictat aquest alt tribunal d'”injustícia” que va retallar la reforma de l’Estatut de Catalunya (un autèntic colp d’Estat anticonstitucional, segons el catedràtic en dret constitucional Javier Pérez Royo), “es lo más razonable y sensato en vista de lo que hay…”. És absurd sermonejar sobre la “raonabilitat” i “sensatesa” del TC que és una catifa als peus del PP perquè es netege la seua brutícia; un tribunal “constitucional” que envaeix competències de la Mesa del Parlament de Catalunya, canvia l’Estatut votat per referèndum a demanda del PP des de la catalanofòbia profunda d’un Mariano Rajoy que recollia signatures contra Catalunya per tot Espanya i és evident que aquest antic membre del PCE després del PSOE s’ha tornat un senyor molt de dreta o d’extrema dreta, com els partits que han aplicat el 155, que tracta de donar-li “respectabilitat i “legitimitat” a un Tribunal Constitucional completament desacreditat al servei d’un Estat catalanofòbic, com l’Audiència Nacional o el Tribunal Suprem, que s’inventen “creativament”, “ex-nóvio”, a mesura del “führer” Mariano i la vicepresidenta SS, les lleis, la seua interpretació i la seua absoluta perversitat de manera incondicional en una estratègia d’enginyeria jurídica totalment qüestionable per la seua reconstrucció a posteriori. Des de l’Estat ni es respecta el resultat electoral del 21-D ni la sobirania del parlament de Catalunya i s’intenta determinar des del forat negre espoliador insaciable de Madrid la política de Catalunya amb amenaces, presons, tortures i ús de la llei a la manera de la dictadura franquista. El que els interessa és esmunyir la mamella via espoliació i aconseguir liquidar la diversitat nacional, cultural i lingüística de l’Estat exterminant la possibilitat de reproducció nacional, cultural i lingüística dels Països Catalans i la resta de nacions sense Estat presoneres d’un Estat imperialista, colonialista, opressor i repressor, incapaç de respectar el dret a la diversitat i el dret a decidir de les diferents cultures ibèriques.
Tenen uns mesos per estudiar si lliuren el president de la Generalitat de Catalunya, però, al meu parer, els tribunals alemanys serien coresponsables si els jutges nacionalistes espanyols fent servir de manera retorçuda la llei, vulneraren els drets del president Carles Puigdemont i s’inventaren nous delictes que només estan en una mentalitat dictatorial, feixista i colpista de l’estat espanyol i els seus tribunals sense cap garantia jurídica. A parer meu, no haurien de concedir cap extradició ni lliurament de Carles Puigdemont perquè no es pot garantir la seua integritat moral ni física ni les garanties per tenir un judici just i equànime. Als tribunals de justícia ni a la policia espanyola, ni a l’exèrcit ni a l’esfera política va haver-hi cap ‘reforma’ democràtica, al contrari, continuaren governant quasi els mateixos nacionalistes espanyols, amb un corrent de fons transversal feixista que travessa tots els partits nacionalistes espanyols, des de VOX i el PP fins a Podemos i IU, uns fan de policies dolents i els altres de policies “bons”, mentre reprodueixen l’eix fonamental del franquisme quan es tracta de defensar la indissoluble, sagrada i inqüestionable “unitat” de la pàtria espanyola entesa com a uniformitat i extermini de les diferències lingüístiques, culturals i les sobiranies nacionals diferents de la castellana o espanyola a la llum de la vulneració constant dels drets humans i dels drets de la ciutadania a decidir el seu futur en llibertat per a construir una societat més justa, més ecològica, més solidària i capaç d’autoreproduir-se en el futur culturalment i lingüísticament; només des d’un estat català propi és possible eixir del discurs de l’odi de l’estat espanyol i garantir la reproducció de Catalunya i dels Països Catalans que l’estat espanyol, en tractar-nos com a enemics a exterminar, es vol carregar; actualment a l’estat espanyol no és possible cap dissidència, ho veiem perseguint i empresonant cantants que defensen els drets dels immigrants i critiquen la monarquia, clowns per posar-se un nas roig davant d’un policia, mecànics per no voler reparar un cotxe als policies que agrediren gent indefensa l’1-O per voler votar, polítics i líders culturals i socials per demanar respecte i per voler decidir el futur de Catalunya. Els discursos d’odi contra Catalunya i Alemanya, Finlàndia, Gran Bretanya, Dinamarca, Suïssa o Bèlgica per no secundar el fals, pervers i “insòlit” relat anticatalà dels tribunals i l’estat espanyol que mostren que no hi ha una cultura democràtica i els residus del feixisme franquista estan molt presents amb periodistes com Federico Jiménez, Marhuenda, Inda, del Pozo i tot un seguit de mitjans de comunicació de masses que repeteixen les consignes i els dictats d’un Estat autoritari que mostra el rostre de la barbàrie, de la intolerància i de la nul·la democràcia o, millor dit, de la formació d’una opinió pública d’una profunda incultura antidemocràtica sense cap respecte per les minories catalanes ni el respecte a la diferència, ni el dret a decidir ni el dret a la diversitat… Al contrari, reprodueixen l’esperit inquisitorial de l’edat mitjana i de Trento fins al segle XIX i a l’actualitat. Ja ho deia Unamuno en una carta a Azorín el 14 de maig de 1907, on, tot i el seu nacionalisme espanyolista i anticatalà, reconeixia: “Merecemos perder Catalunya. Esa cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen testículos en vez de sesos en la mollera)”. En aquest cas, res ha canviat, la mateixa barbàrie, la mateixa mentalitat imperialista que s’imposa, colonialment, per la força bruta, i no per la força de l’argumentació, del diàleg i de la conversa internacional a la recerca dels millors arguments per convéncer i acordar al voltant d’una conversa mundial, com diria Kant. Venceran alguna “batalla” per la violència i el terrorisme de l’Estat, com han demostrat des de fa molts anys, segles, i veiérem abans de l’1-O fins ara, però cada vegada més gent no veiem una altra solució que el reconeixement del dret a decidir, del dret a l’autodeterminació i la sobirania de Catalunya; un nou Estat republicà dins d’Europa, sense cap monarquia degenerada, obsoleta i corrupta que recull el relat de l’extrema dreta anticatalanista i atia la política, el govern de Madrid i els jutges a empresonar, castigar, espoliar, pegar i exterminar catalans.
