Darrere del teu record, Guillem, mirades que porten el teu somriure a la retina i que t’acompanyen en el viatge de la memòria.
Darrere del teu silenci, veus que xiuxiuegen el teu nom a cada instant per no oblidar les mans mortíferes que t’assassinaren.
I t’anem contant com la foscor es resisteix a diluir-se i com els llops continuen de cacera seguint rastres de sang. Et parlem de la pudor dels oblits i de les traïcions. I et cantem versos d’Estellés mentre t’alcem muixerangues perquè et bressole el so de la dolçaina.
Sí, et parlem cada dia, Guillem jove, Guillem de terra i arrels, Guillem de llibertat.
Guillem assassinat.
I et plorem. Perquè no sabem com fer-te arribar l’olor de la primavera que ens esclata cada any a les parpelles i que no t’il·luminarà mai més. Ni trobem la manera de fer-te sentir la seda de les abraçades que van quedar brutalment sepultades entre els plecs de la mort.
Darrere del teu compromís, Guillem, el nostre pas ferm i decidit a no perdonar, i a no oblidar.
