El 25 d’abril sempre és inequívocament una data amarga per a la memòria i record del poble valencià. Amb l’aprovació del Decret de Nova Planta, el nostre poble es quedaria orfe d’institucions, de poder decisió i caminaria per la senda de la marginació lingüística, cultural i identitària. El 25 d’Abril va ser una data fatídica.
El gran problema dels valencians ha estat el silenci consumat durant generacions a causa d’una dictadura ferotge que arraconà encara més la identitat del poble valencià i el va sumir en una ignorància identitària fins a l’extrem de prohibir qualsevol manifestació sobre la cultura valenciana. El reduccionisme folklòric o la prohibició taxativa d’una llengua, no ja al sistema educatiu sinó a la societat en el seu conjunt, van ferir la sensibilitat de la nostra terra cap a la cultura pròpia.
Anys després, i amb l’arribada de la democràcia, els successius governs progressistes han posat en l’objectiu de la Generalitat la recuperació de l’orgull dels valencians com a eix fonamental de l’acció política. Aquest orgull de què parle estic convençut que ha estat greument afectat els últims anys, especialment en la darrera dècada de corrupció i malversació que ens ha portat fins a hui dia. Durant anys es va canviar l’orgull per una llengua, per una cultura i per una identitat per l’orgull de tindre F1, la Ciutat de les Arts i les Ciències o la visita mundial del Cap d’Estat del Vaticà. De fet, qui se n’eixia d’aquesta pauta no era un bon valencià.
A hores d’ara, la Generalitat està fent un paper important a l’exterior perquè la imatge que ha romàs a la perspectiva mundial sobre el País Valencià canvie i siga la de l’esforç, el treball i la innovació. Això, evidentment, costa, és més fàcil que la gent agafe allò dolent que allò positiu, però amb bones campanyes tot és possible. Abans, el president de la Generalitat estava pendent de negocis privats, com ara la privatització del sistema sanitari, la precarització de l’educació –l’exemple el vam veure amb CIEGSA i els barracons– o altres històries que no versaven sobre el benestar dels valencians i les valencianes. Ara tenim un govern que es preocupa pels interessos dels valencians i fins i tot viatja fora de les nostres fronteres perquè el capital entenga que la nostra terra és un bon lloc on invertir. El progrés no ve perquè sí de la mà de quatre empresaris milionaris, sinó de la percepció d’estabilitat i honradesa que tenen de nosaltres a l’exterior.
La marginació de la Comunitat Valenciana als Pressupostos Generals de l’Estat segueix sent patològica. El govern d’Espanya i del PP segueix marginant-nos i portant-nos pel camí de la precarietat i la inestabilitat. I ho fa per una qüestió partidista i política perquè si de veritat volgueren millorar la nostra situació, seurien a parlar sobre el sistema de finançament perquè fóra més just amb la nostra terra. Però no ho fan, no creuen en res de tot el que nosaltres fem. Sí que ho feien quan portàvem el Papa, Fernando Alonso i Julio Iglesias a Gandia en ple apogeu de la crisi econòmica però de millorar la capacitat productiva de l’agricultura valenciana, de reduir la desigualtat social existent, eliminar la privatització de la gestió dels hospitals públics… De tot això? Res. No els importem ni el més mínim i ja ens diran ells per què.
El PP abandonà aquesta terra i ho segueix fent a hores d’ara i, torne a repetir, no creuen en nosaltres i cap valencià hauria de donar-los suport si se sent partícip indentitàriament d’aquest territori. Tancaren la televisió pública, que sabien que és la que vertebra la nostra llengua perquè no els importa que perdure com a vehicle comunicatiu, si per ells fóra, traduirien al castellà fins i tot les crítiques dels monuments fallers o la lletra del Misteri d’Elx. Però, per sort, a la situació li estem pegant la volta des del govern de la Generalitat presidit per Ximo Puig. Hui, dia 25 d’abril, una data com bé he dit al principi ben fatídica per a la nostra història, tornem a renàixer, perquè per fi tindrem uns mitjans de comunicació al complet públics i en valencià. Qui anava a dir-nos que una data tant dolenta es convertiria en una data tant bona? Com bé vos he dit, el fet de transformar les percepcions negatives en positives és la millor eina perquè la imatge del poble valencià siga la que és: un poble amb història, obert i que té moltes coses a dir. Junts hem de construir el nou paradigma del poble valencià.
