Benidorm com a pretext

20 juny 2018 01:00h

Els qui valorem l'herència històrica, cultural i lingüística llegada per les generacions anteriors, tenim alguns refugis i amagatalls on resistim l'embat implacable de la castellanofonia metastàtica.

Un d'aquest recer és la toponímia, sovint ofesa, menystinguda i trepitjada per institucions, mitjans públics i genteta a qui no importa gens ferir la llengua dels altres. I, en aquest cas, els altres som els valencians. De manera que la voracitat de l'idioma dominant colonitza mentalment i físicament la cinquena columna més potent de l'hemisferi occidental: característica insòlita que consisteix a engendrar, dins la metafòrica substància amniòtica social, una crueltat virulenta contra la pròpia identitat. I és en la displicència verbal on aquest text intentarà denunciar un parell de qüestions.

La primera, reprovar als professionals del discurs mediàtic de tot l'Estat l'elusió de l'esforç consistent a pronunciar el nom de les coses amb la fonètica correcta: menyspreu produït per l'absència absoluta de respecte. Perquè, no pregonen estentòriament que els espanyols som tots iguals? Ah, però la indiferència insensible no sols és aplicable als espanyols de background castellà. La força corrosiva d'aquest idioma –d'altra banda, magnífic i opulent– indueix al mimetisme. De manera que els professionals valencians del micròfon, contaminats per la llengua dominant, han aprés a dir Benidor. Així, sense la consonant final i amb l'o ben tancada. És a dir, indiferents al desastre cultural propiciat per la desídia, soscaven les arrels pròpies que haurien de protegir. Benidorm no és un cas únic, però no vull fer-ho llarg. Acabe al·ludint a radicalitat en què vivim instal·lats. La diferència no és irrisòria: un extrem pot empresonar i l'altre ser empresonat. De manera que iguals, eh?

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next