Una porga mal païda

22 juny 2018 01:00h

L'acabada de nàixer televisió valenciana, va emetre, en prime time del diumenge, una reunió de representants de les diverses forces polítiques que governen o aspiren a governar el País Valencià. Com era de rigor, el tema central de la conversa es referia al fet del restabliment d'un mitjà públic en la llengua del poble (encara n'hi ha, de poble, malgrat els esforços vidriòlics emprats al llarg de la història per a destruir-lo).

Em vaig jugar un garrofí amb mi mateix que endevinava quins eren els enemics confessos de la meua llengua. He d'advertir que no tinc l'habilitat de llegir el moviment dels llavis, però sé quan el gest facial indica goig o contrarietat. Per això vaig llevar la veu al televisor: el llenguatge corporal era tan previsible com eloqüent. Guanyí el garrofí de la juguesca: l'aliança castellanòfila –Partit Popular i Ciudadanos– feia cara de magranetes agres. Tot un símptoma de l'objectiu que persegueixen des dels moments fundacionals d'ambdues forces polítiques. En conseqüència, m'estalviaré ressenyar qui parlà en valencià i qui no, revelador signe d'una actitud devota del pensament únic. En fi, un estat de dret no s'imposa i una única nació continua sent una utopia. De manera que, quan el poder coercitiu d'eixe estat presumptament idíl·lic intenta violar voluntats pro domo sua i es troba amb la dignitat com a resposta, no és capaç d'assimilar els fets que li couen. En les ales ideològiques porten els perdigons de la ignomínia.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next