Guerra, refugi, dignitat: Virtudes Cuevas, un exemple

20 juny 2018 01:00h

Ara que les 630 persones refugiades de l’Aquarius han arribat a bon port, València ciutat solidària, i han aconseguit una pròrroga d’esperança de 45 dies de residència, me n’he recordat del cas d’una refugiada que conec. Es tracta d’una suecana que es va convertir en migrant, exiliada, refugiada, supervivent, heroïna i solidària durant la Guerra Civil que provocà que un milió -d’altres fonts només parlen de mig milió- de persones republicanes de l’Estat Espanyol fugiren a l’estranger per salvar la vida i la dignitat. Es tracta de Virtudes Cuevas Escrivà, mestra que acabà cuidant criatures en una casa-cuna a Madrid, col·laboradora de les colònies escolars, refugiada a França, membre de la Resistència contra els nazis i finalment supervivent -una més entre les 90 que ho aconseguiren com Neus Català- del Camp de Concentració de Ravensbruck, el de les dones, on va arribar el 31 de gener de 1944 des de la Gare de l’Est de París en un comboi que tenia nom, el de les 27.000.

68,5 milions en total, una mitjana de 44.400 persones cada dia: són les xifres, rotundes i vergonyants, del nombre de persones al món desplaçades forçosament per conflictes armats, crisis, violència generalitzada o persecució. Unes dades que ha fet públiques l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), amb motiu del Dia Mundial de les persones refugiades, que se celebra el 20 de juny des del 2001. Unes dades que no crec que milloren, com explica alt comissionat de l'ONU per als refugiats, l'italià Filippo Grandi: "Aquest nombre és el resultat de guerres prolongades, la falta de solució per a les crisis que encara continuen, la pressió continuada sobre civils en països amb conflictes que els obliguen a abandonar casa seua i de crisis noves o agreujades com la dels rohingyes o la que experimenta Veneçuela".

I d’italià -Grandi- a italià Matteo Salvini, ministre de l’interior -l’interior de l’horror?- que vol expulsar la minoria gitana d’Itàlia. Més conflictes, més pressió. Provocadors, els de sempre. I un més el gran, gran, gran Trump que mentre anuncia que els EUA abandonen el Consell dels Drets Humans de les Nacions Unides pel tracte a Israel -4,8 milions de refugiats palestins, 0 milions d’Israel- endureix la frontera amb Mèxic i separa famílies deixant les criatures tancades en una espècie de gàbies, alhora que proclama que vol dominar l’univers i augmentar encara més la despesa militar. Preparant-se per a la pau?

L’any 1939 Virtudes Cuevas Escrivà es va convertir en refugiada amb milers de dones, i hòmens, que van creure en la República, en la democràcia i en la solidaritat. Després de la fugida des de Madrid i el pas per un Camp de Refugiats en França, Virtudes Cuevas va col·laborar amb la Resistència, la van detenir i va passar cinc anys en Ravensbrukc, el camp de concentració de dones més gran ubicat en territori alemany. Com a la resta de persones republicanes que acabaren en els camps de concentració alemanys, l’havien acusada cínicament d’auxili a la “rebelión”. La República Francesa la va distingir amb els graus de Cavaller, Oficial i Comadant de la Legió d’Honor, pel seu valor, per la seua vàlua. Ací, a casa seua, on no va viure però reposa des de l’any 2010, ni la recordem.

En 2013, em van convidar a participar en el llibre de festes de Sueca, havia d’escriure sobre algun tema. El meu “tema” va ser el record de Virtudes i la petició d’algun reconeixement per a ella i el que va representar. Encara espere. I mentrestant compartiré amb vosaltres l’article. Poca cosa més puc fer.

Virtudes Cuevas Escrivà

Virtudes Cuevas Escrivà: l’estirp, la terra, el poble

“Una fiesta -una fiesta mayor- es siempre algo así como una cita puntual con la estirpe y con la tierra ...esto es, reencuentro esencial con las raices más directas e íntimas, más estrictamente immediatas”, així començava Joan Fuster, fill predilecte de Sueca, un article per a un llibre de festes, que no he pogut datar. Estirp i arrel és Virtudes Cuevas Escrivà, una dona generosa, valenta, de fermes conviccions, d’un gran sentit de l’humor, lleial, decidida, honesta i profundament preocupada per servir els altres, fins i tot més enllà de la mort. Una suecana que mereix un reencontre, un record i totes les distincions i honors que les institucions -suecanes o no- li puguen atorgar.

La cita, per tant, ens obliga al record. Virtudes Cuevas mai va deixar del tot Sueca perquè, des de Madrid, des de Latour de Carol, des de Burdeus, des de Ravensbruck, des del treball en la casa-cuna, des del camp d’internament, des de l’exili o des del camp de concentració, va seguir ajudant la seua gent. Era socialista de la JSU, però la seua gent era tota la que sofria i lluitava contra la barbàrie. Com la seua amiga, companya de la Resistència Francesa, Geneviève De Gaulle, neboda del General, de fermes creences cristianes. Totes dues van posar la seua vida en perill en moltes ocasions per solidaritat i per compromís. Com explica Eva Àlvarez, autora del llibre Deportada 27372 en Ravensbruck, les deportades als camps de concentració són un exemple de “resistentes frente a una situación que no podian aceptar, por lo que actuaron con la coherencia que sus convicciones les exigian... Estas mujeres incidieron de modo decisivo en la vida ciudadana a su alrededor como agentes de cambio social, y su impacto y su valía distan mucho de haber sido suficientemente reconocidos”.

Es torna a posar en perill per complir l’última voluntat de sa mare de ser soterrada. Virtudes explicava el dolor i la desesperació que li provocava pensar que sa mare anara “a parar a un forat de terra estranya”. I Madame Carmen -el nom pel qual la coneixien en la Resistència- va moure cel i terra i s’enfrontà al Cónsul, amb contundència i sense “amagar-me de res” i assumint el perill. I sa mare, descansa en pau, al costat del seu home en terra d’arròs.

Com va escriure Fuster, “...ser de poble és 'ser el poble'. Sueca “som” nosaltres...Un poble és això: una gent concreta. I ho oblidem massa sovint.”  I ella, Virtudes, és “gent concreta”, de molta vàlua i generosa. En morir ens va deixar, al seu poble, el que tenia. A totes i a tots, sense distinció, als “guanyadors” i als “perdedors”, als que la perseguiren i als que col·laboraren amb els que li impediren tornar a recuperar la seua vida de mestra, de dona jove, esperançada amb els canvis de l’any 1936. “Paz, piedad, perdón” era la recomanació d’Azaña, president de la República, en el discurs del 18 de juliol de 1938, i Virtudes li va fer cas. Com li havia fet cas a Ricardo Lapesa, que la va encaminar a fer-se mestra; o com li vas fer cas a Lister, quan es va fer càrrec de cuidar dones i xiquetes i xiquets en Madrid; i com va fer cas al seu superior en la Resistència Francesa, la ma dreta de Jean Moulin, que organitza el Conseil National de la Résistance, a qui confessà “jo no sé tirar, jo no he tirat mai”, i li va encomanar fer d’enllaç, fins que els alemanys la van detindre.

Virtudes Cuevas passà la guerra cuidant xiquetes, xiquets, dones i ferits, mentre les bombes feixistes queien sobre Madrid, va haver de fugir cap a França. I la frontera no va ser la salvació, sinó una nova pena, perquè el govern francés de Daladier recomanava l’expulsió de les persones refugiades ”indesitjables” -en deien- i bloquejà la frontera i els va impedir el pas. Virtudes conta en l’entrevista que va concedir a SuecaTV en l’any 2003, com veia passar de llarg els camions d’ajuda, mentre els soldats republicans ferits i malalts morien pels camins. I després els tancaren en Camps: “Quanta, quanta gent es quedà pel camí, quanta, quanta...”. I quantes dones valentes, ens han deixat el seu exemple. Massa voltes silenciat, invisible, soterrat.

Quantes dones, i entre elles una suecana, de la meua estirp, de la meua terra. Quantes dones van defensar la nostra dignitat, el dret a ser considerades ciutadanes de primera, el dret a l’educació i el dret a decidir sobre el nostre cos, a la independència i al vot. I quantes van pagar ben car haver-ho fet. Com les preses polítiques a l’Estat Espanyol -entre 1939 i 1940- entre 18.000 i 30.000, milers d’elles executades. Al País Valencià, també. Ho explica Ricard Camil Torres: “Les dones també van patir les detencions i les consegüents tortures i vexacions, com ara el tall del monyo i dels cabells al zero i després ser passejades pels carrers de la localitat, la ingesta d’oli de ricí i, en moltes ocasions, varen ser sotmeses a violacions, inclús les dones embarassades... El franquisme no va reconèixer mai les preses polítiques com a tals, sinó que les va considerar directament prostitutes”.

Victória Kent, una dirigent republicana, escrivia el 1948: “La dona ha conegut en aquesta guerra totes les humiliacions i tots els sacrificis; res li ha estat perdonat... L'exili és una font inesgotable de sofriments”. També per a la suecana, però en la seua veu no existeix ni un bri de venjança, ni d’amargura, conserva la frescura de qui creu fermament en el que fa, una dona menuda, de faccions dolces i mirada clara. Una dona sense engany, ni maldat. Una dona que només deté el relat d’una vida de lluita i de sacrificis -“Allò sí que era terrible”-, quan parla de Ravensbruck, en el qual van ser internades, entre el 1939 i el 1945, aproximadament 132.000 dones i criatures.

Virtudes Cuevas Escrivà va arribar a Ravensbruck el 31 de gener de 1944 des de la Gare de l’Est de París. El comboi tenia nom: les 27.000. Sabien on anaven. Geneviève De Gaulle, amiga, companya de lluita i de confinament, descriu el viatge en La traversée de la nuit: “Ha passat un any des d’aquell terrible viatge de tres dies i tres nits. No n’ni ha aigua, només un bidó per fer de comú per a 80 dones que només poden gitar-se, o seure, a torns. Cap d’elles podrà oblidar la nit en la qual el tren es va detindre en l’obscuritat; era el 2 o el 3 de febrer. La porta s’obri i ens quedem mig embovades, ens reanimem de seguida amb els crits de les SS i els seus gossos. ...Ens reben amb les porres: “Vite, vite, par cinq, sales cochonnes”. Han travessat les portes de l’infern.

I Virtudes va sobreviure i la República Francesa la va distingir amb els graus de Cavaller, Oficial i Comandant de la Legió d’Honor, pel seu valor, per la seua vàlua. Podrem nosaltres, vull dir les nostres institucions democràtiques, nomenar-la filla predilecta i difondre el seu exemple i la seua memòria?

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next