No és Europa, estúpids!

27 juny 2018 01:00h

Com sap el lector, Europa fou una bella jove segrestada per Zeus, metamorfosat en un bou blanc i juganer per tal de seduir-la. Ara, Europa viu raptada per un bou negre i pèrfid que no dubta a profanar els principis constitutius del do olímpic de la pau i del seny. Fins ací, la metàfora introductòria.

No, Europa no pot alterar geografies ni inventar rutes absurdes. Si Brussel·les proposa traçats parits en clau ideològica i no econòmica és perquè el nacionalcatolicisme castellanòfon imposa criteris irracionals. No es tracta, doncs, de perseguir el bé de la ciutadania, que és l'única raó de ser d’un estat. En realitat, des de fa segles, l'Espanya amb l'ànima castellana maniobra per estendre els tentacles succionadors sobre els diversos i plurals pobles que la integren. No trobarem sentit lògic en el traçat de les vies de comunicació ja siguen de naturalesa terrestre, marítima, aèria i formativa/sentimental. On s'ha vist que un estat endeutat fins al coll invertisca en infraestructures ferroviàries cabals públics que mai seran amortitzats? En canvi, que a un port de mar tan rendible i estratègic com el de València neguen l’enllaç ferroviari que el potenciaria no és casualitat. Està ben pensat per a honor i glòria de la macrocefàlia que patim. Cal, doncs, no oblidar el centre del problema (centre en el sentit literari i en el topogràfic). Així mateix hem de tindre present que l'ultranacionalisme dominant no tracta, com he manifestat, d'establir regles igualitàries i equitatives per a la població més necessitada: està construint una idea: un projecte comú i seductor per a les dretes i per a les esquerres amb seu a Madrid. Que el País Valencià és una víctima del centralisme castellanocèntric és tan evident com la mala fel dels qui acusen la víctima real de fer victimisme. Però els valencians fa segles que no pintem fava ni ací ni allà.

Una manera incruenta i digna de defensar la terra seria imposar una taxa de bany per als no residents. Avís: les platges del litoral valencià són nostres, il·lustres hidalgos de l'ampla i bel·ligerant Castella. Pagueu i voladorets tindreu.

Acabe dient que l'Espanya radial i destrellatada no ha mirat mai pels interessos culturals, socials, lingüístics i econòmics de les que considera colònies interiors. Els estats de l'antiga corona dita d'Aragó per la historiografia castellana del segle XIX podrien donar-ne testimonis contundents. En fi, crec que la insensibilitat a la diferència de l'alteritat és un obstacle per a la convivència. Per això prefereixen la docilitat al judici crític.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next