El canvi climàtic ja està ací

Suècia, desbordada per incendis forestals com no havien conegut mai; Grècia, massacrada pel gran incendi forestal; els glaciars i el permagel de la tundra derretint-se; ones de calor i sequeres pertot arreu; plagues noves que pugen cap ací... No hi ha dubte, el canvi climàtic ha arribat i ens esclata ja als nassos.

Fa quaranta anys, sols algun científic de l'atmòsfera i els ecologistes començàvem a parlar del tema, amb un horitzó relativament llunyà i imprecís per sentir les consequències. Però, avui, el canvi climàtic, el calfament global i local, ha arribat ja, no és cosa del futur, és un problema del present que està esclatant ara mateix...

La sèrie de dades meteorològiques recopilades per l'Observatori Meteorològic de València, que és el més antic de la Comunitat Valenciana i té registres des de 1940, no deixa lloc a dubtes: les temperatures pugen també ací i mostren un creixement accelerat:

Si segueix així, en 2050 tindrem una temperatura anual mitjana 2ºC per damunt de l'actual, que ja està altres 2ºC per damunt de la de 1940, i en 2100 estarem uns 6ºC per damunt de les temperatures d'avui. Totes estes extrapolacions són coherents amb les últimes observacions de l'IPCC (Pannell Intergovernamental del Canvi Climàtic, ONU), que indiquen que el calfament global va més ràpid del que es calculava en les pitjors previsions.

Respecte a les pluges, pareix que no variaran molt en el futur però tindrem més episodis extremats com la sequera actual: les pluges mitjanes anuals en la Ribera són d'uns 570 L/m2 i en 2017 sols n'hem rebut 350 L/m2. Tenim, per tant, un dèficit de l'ordre d'un 39%. Com a conseqüència directa, a data 15/1/2018 l'aigua embassada en la conca hidrogràfica del Xúquer està ara al 32% de la seua capacitat, molt per baix del 41%, que fou la mitjana durant els últims deu anys. I encara que en el futur les precipitacions totals a penes varien, en pujar tant les temperatures la necessitat d'aigua serà superior i patirem sequeres cròniques i intenses.

En definitiva, el canvi climàtic no és ja per a un futur més o menys llunyà, el tenim damunt i anirà agreujant-se cada any més si no canviem. Ara estem perdent l'hivern; hi ha ones de calor; plagues noves i majors; més sequeres; més incendis; erosió i desertificació; més regs; més verins fins i tot als parcs; més despeses; més molèsties, i pèrdues per a tots. I això sols amb 2ºC d'augment però si les temperatures pugen altres 6ºC més, com quedarem nosaltres?

Les conseqüències locals seran encara molt més greus pel que està passant a nivell global. Si seguim així, per tot el món, i ací també, hi haurà més onades de calor; sequeres; huracans; inundacions; incendis; erosió i desertificació; fusió de gels; pujada dels mars; salinització; pèrdua de terres i biodiversitat; més plagues i malalties; més fam; migracions; conflictes; etc.

Recordem l'onada de calor del 2003, que, segons les dades publicades dos anys després per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), va provocar a Espanya 12.919 morts prematures, tot i que durant aquell estiu el govern va assegurar reiteradament que la situació era normal i que Espanya anava bé. Moriren més dones que homes, principalment de 70 o més anys; hi hagué 169 casos de colp de calor front als 9 de l'any anterior, i 191 per deshidratació front a 71. No obstant això, el major impacte fou sobre les patologies cròniques com l'alzheimer, que augmentà un 56%. A la CV hi hagué uns 1.300 morts i a la Ribera Alta i Baixa, uns 80...

El més perillós és que correm el risc d'entrar en un bucle autoalimentat perquè si seguixen descongelant-se els pols i les glaceres, augmentarà l'absorció d'energia solar i les temperatures pujaran més i més en una espiral infernal. I si la tundra es descongela llançarà a l'atmosfera milions de tones de CH4, un gas d'efecte hivernacle més intens que el CO2, la qual cosa accelerarà encara més la pujada de les temperatures i tots els seus efectes indesitjables.

Es calcula que, amb el desgel global, les aigües marines poden pujar fins a 60 metres verticals. Imagineu què passarà a La Ribera en eixe cas? Baste dir que Sumacàrcer s'alça a una mitjana de 44 metres sobre el nivell actual del mar; Antella, a 42; L'Alcúdia, a 32; Alberic, a 26; Carcaixent, a 21; Algemesí, a 17; Alzira, a 16; Corbera, a 13; Albalat, a 11; Sueca, a 6; Cullera, a 4...

Després de més de 20 reunions internacionals (les famoses COP) amb els respectius informes científics, les causes del canvi climàtic es coneixen ja prou bé. La principal la va deduir fa més de cent anys el químic suec S. Arrhenius: els gasos d'efecte hivernacle, principalment el diòxid carbònic (CO2), que deixen passar cap a la superfície terrestre les radiacions que arriben del Sol però absorbixen i impedixen eixir una part significativa de l'emissió infraroja que la Terra envia a l'espai per equilibrar-se energèticament, en conseqüència entra més energia de la que ix, de forma que s'acumula ací en forma de calor i eleva gradualment la temperatura mitjana de la superfície terrestre, amb multitud d'efectes secundaris. Actualment el CO2 origina al voltant del 50% de l’efecte hivernacle i la resta és conseqüència d’altres gasos menys abundants, com CH4, NOx, CFC i HCF, O3 troposfèric...

En realitat el CO2 és una substància natural que emetem tots els éssers vius quan respirem, un subproducte del metabolisme energètic, i també és el gas que absorbixen les plantes en realitzar la fotosíntesi, reacció inversa a la del metabolisme. Fins fa uns parell de segles, ambdós processos s’equilibraven i la concentració de CO2 en l’atmosfera es mantenia pràcticament constant, oscil·lant al voltant del valor mitjà. Va ser a partir de la I Revolució Industrial quan començàrem a produir-lo en quantitats creixents i des d’aleshores ha anat acumulant-se provocant l'efecte hivernacle i augmentant la temperatura global.

Els principals emissors de gasos d'efecte hivernacle són òbviament els sectors que més energies fóssils consumixen. L'any 2013 a la Comunitat Valenciana consumírem un total de 23.414 Mtep, el 75% de les quals procedien de combustibles fóssils. El desglossament per sectors fou aquest:

I no hem d'oblidar els incendis forestals, que emeten milions de tones de CO2. A nivell mundial es calcula que aporten un altre 20% del que emeten els combustibles fòssils, amb doble efecte hivernacle: primer, per l'emisió de CO2 i segon, perquè reduixen la quantitat de vegetació que absorbix el CO2. Considerant ambdues contribucions, els incendis forestals serien la segona o tercera causa del canvi climàtic.

Òbviament les solucions passen per incidir directament sobre els principals emissors/absorbidors dels gasos hivernacle: el sector del transport, la generació d'energia, les masses de vegetació, etc. En eixe sentit, si volem detindre el calfament global i local, la Ribera i la Comunitat Valenciana haurien de ficar en marxa urgentment les següents mesures:

1. Prioritzar la Mobilitat Sostenible: Ciutats 30, Xarxa Verda, Vies Verdes, Camí del Xúquer...

2. Plans d'Estalvi, Eficiència i Energia Solar. Tenim Sol de sobra per autoabastir-nos. Per tant, és vergonyós i estúpid que Alemanya tinga 8 voltes més plaques solars instal·lades que Espanya.

3. Pla Forestal Valencià per recuperar els monts recremats que ja no poden recuperar-se sols.

4. Foment de l'Agricultura i Jardineria Ecològiques, que són sumiders de CO2 i milloren l’entorn i la salut.

5. Altres mesures, com aplicar les 4R, que eviten emisions de CO2 i contaminació.

6. I, sobretot, Educació Ambiental a tots els nivells, amb campanyes de publicitat institucional per a fer vore la insostenibilitat del model de transport i producció actual i com d'urgent és el canvi cap a les alternatives sostenibles...

Com més temps tardem a aplicar-les, més difícil i costós serà i pitjors efectes sofrirem tots: rics i pobres; vells i joves; negres i blancs; conservadors i progressistes...

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat