El Consell de Cultura, entre la renovació i la rutina

Amb motiu de la recent renovació del CVC han aparegut alguns comentaris sobre que es tracta d’una renovació que ha afectat gran part del seus membres i que s’ha produït seguint els termes habituals, o siga, en funció de les quotes que corresponen als grups parlamentaris. Alguns del comentaris que he llegit, però, han assenyalat punts discutibles que afecten la selecció dels seus membres. Com que he estat membre de la institució i crec que el debat sobre aquest mena d’organismes ha d'estar obert, també vull comentar quelcom.

Coincidisc en la conveniència de revisar prou elements del funcionament i del sistema de provisió del organisme, fins i tot, no estaria de més parlar de la seua funció. El primer a apuntar seria plantejar com els grups parlamentaris, especialment aquells que volen ser de canvi, no han estat a l’alçada del moment, ja que tot i essent evident que calen reformes en la llei del CVC, que data de 1985, ni tan sols ho han abordat, almenys no ho he vist a la premsa. Cada grup ha preferit treure la seua quota de representació, sense debat públic ni tan sols amb el món de la cultura.

Un significat professional de la premsa apuntava que entre les persones seleccionades, o siga, entre el actuals membres del CVC, no trobem noms dels tòtems de la cultura, citant com en altres moments hi havia noms com el del cineasta Luís Garcia Berlanga, un creador indiscutible del setè art i que ens ha deixat autèntics icones. Doncs bé, vaig compartir seient amb aquest il·lustre valencià i, malgrat la bona relació que amb ell teníem, no he trobat cap informe, dictamen o proposta d’ell. Llavors, què ha de ser el CVC? Un espai d’il·lustres o una institució activa ? Deixe en l’aire la resposta.

Aquest òrgan consultiu ha tingut intervencions rellevants i altres més modestes; cite algunes fites significatives: dictàmens sobre la conservació de l’Horta, el Patrimoni de Sagunt, la naturalesa del valencià i la reversió del Teatre Romà de Sagunt. També cal esmentar l'informe o actuacions en defensa del patrimoni històric i cultural. Es aquest sentit, la selecció dels consellers o conselleres s'hauria de fer en funció de la idoneïtat i, en aquest extrem, els grups parlamentaris haurien de comptar amb propostes externes a la seua condició de partit i entorn, la qual cosa implicaria obrir línies de participació als estaments culturals i acadèmics del país.

Com a aspectes remarcar en la recent renovació, cal observar l’augment substancial de dones, i la incorporació d’agents culturals de la ciutat d’Alacant. Les dues coses són positives, encara que continua existint, sempre al meu entendre, un buit quant a la presència de persones vinculades a les comarques, espai aquest darrer on hi ha entitats actives i molt feineres.

Desitgem, doncs, que la renovació del CVC implique continuïtat i millora, tot i esperant que l’estament polític tinga temps per afrontar una reforma de fons.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat