En el començament de la temporada futbolística s’ha produït una novetat desagradable per a l’ús normal del valencià. En el partit de presentació del València CF, en el Trofeu Taronja, la nostra llengua va desaparéixer com a idioma vehicular de la megafonia de Mestalla; es va fer tot en castellà. Un fet que no ocorria des de abans de l’11 de setembre de 1994, dia en què el valencià va començar a ser l’idioma de comunicació en l’estadi valencianiste.
Va ser amb l’arribada de Paco Roig a la presidència del club quan l’speaker de Mestalla feia tots els anuncis (presentació, comunicar l’alineació, les substitucions, etc.) exclusivament en valencià. El dia esmentat de començament d’esta temporada, eixa tradició, després de 24 anys, es va trencar. Immediatament es va produir una allau de protestes contra eixa “novetat” per part d’aficionats valencianistes, i d’altres àmbits, tant de valencianoparlants com de castellanoparlants que consideren que el valencià és també llengua seua. Després dels milers de firmants contra el fet de desaparéixer la llengua pròpia dels valencians de la megafonia de Mestalla, el club valencianiste va emetre un comunicat en què informava que s’hi usarien les dos llengües oficials. Hauríem d’entendre que l’ús del valencià, per ser la llengua pròpia, seria preferent, però tampoc ha sigut aixina.
En el primer partit de lliga, contra l’Atlètic de Madrid, els anuncis per megafonia, en casa, s’han fet amb una barreja de les dos llengües, sense cap criteri, i amb preferència pel castellà. Tots els presidents i les seues directives, des de 1994, han respectat la decisió de Paco Roig i la seua directiva d’establir el valencià com a llengua vehicular en l’estadi de Mestalla. El costum de sentir les alineacions en este idioma va arrelar amb naturalitat. Eixe hàbit va normalitzar l’ús de la llengua pròpia en un àmbit de prestigi, com és un esdeveniment esportiu d’elit i alhora de masses. L’efecte inductiu d’eixe costum, consolidat en el camp valencianiste, a favor de l’ús del valencià és indiscutible, i la seua desaparició o relegament opera contra la recuperació de la nostra llengua en un àmbit important per a la normalitat de l’ús del nostre idioma propi, necessitat d’un ús regular i normal en tots els àmbits i no sols en els culturals o quan es parla o s’escriu sobre la mateixa llengua. Per cert que eixa situació de postergació del valencià ja es va donar en el camp del Vila-real l’any passat, però la pressió dels aficionats va fer que retornara la nostra llengua a la megafonia de l’Estadi de la Ceràmica. I mentrestant, el Llevant UE, en l’estadi Ciutat de València, continua, sense interrupcions, fent servir l’idioma propi dels valencians com a llengua vehicular en la megafonia i en moltes altres comunicacions.
Però si sorprenent i criticable, des del punt de vista de la normalitat del valencià, ha sigut esta nova situació en les comunicacions per megafonia a Mestalla, tant o més censurable ha sigut el comunicat del portaveu del Grup Popular de l’Ajuntament de València tatxant d’“inacceptable” la crítica generalitzada a l’esmentat canvi en les comunicacions en el camp valencianista. Tots els representants polítics saben o deuen saber que quan es donen situacions de marginació col·lectives o personals, solen adoptar-se mesures rectificadores d’eixos casos de bandejament o d’ignorar eixes realitats, i entre estes es troba la discriminació positiva, que és la ‘promoció d’un grup social, ètnic o religiós, d’un individu, d’una llengua o de qualsevol altre factor tradicionalment o jurídicament infravalorats o marginats’.
El valencià s’ha trobat, i encara s’hi troba, en molts aspectes de la vida social i pública, marginat i infravalorat, i calen accions de discriminació positiva per a superar eixa situació. I un espai o àmbit lúdic, com és un esdeveniment esportiu, és ideal per a normalitzar l’ús de la nostra llengua. I més encara si eixa acció té a vore amb un senyal d’identitat com és el nostre idioma propi. El València, almenys des de 1994, ha aportat el seu granet d’arena per a superar eixa situació, i en bona part ha posat el valencià en una situació de reconeixement i distinció en un àmbit prestigiós i alhora multitudinari, i ha contribuït a l’efecte inductiu per a l’ús de la llengua. El que no es comprén és que això no ho entenga el Grup Popular de l’Ajuntament del Cap i Casal. Hi ha gent, militant del PP, enfadada i contrariada per eixa posició del seu partit en la capital.
Ara, segons un nou comunicat del club, el valencià tornarà a ser la llengua vehicular de les alineacions i d’altres anuncis o comunicacions en el camp de Mestalla. Molts aficionats i altres, preocupats per la normalització de la nostra llengua, ho celebrem ja. I que seguisca aixina per sempre. I el PP de l’Ajuntament de València faria molt bé a rectificar eixe incomprensible comunicat citat més amunt. I amunt València i el valencià!
Leonardo Giménez – Cercle Isabel de Villena
