El Brèxit agonitza

28 agost 2018 01:00h

Així, com qui no vol la cosa, la data del Brèxit va apropant-se i resten moltes coses per resoldre. Els nostres (és un dir) amics fills de la Gran Bretanya estan d'allò més nerviosos davant la imminència de l'afer.

Com que estaven avesats a tenir un tracte preferencial amb la seua relació amb la UE, compten que hi haurà acord, que la gran inquietud que ara regna arreu del país minvarà i que els donarà temps per resoldre la «peladilla» de les fronteres amb les dues Irlandes. I, sobretot i el més important, que encara no s'han trobat acords comercials.

A finals del mes d'octubre, en teoria, s'ha de reunir el Consell d'Europa i que els seus 27 estats socis ho ratifiquen. La data d'eixida de Londres de la Unió Europea està prevista per al 29 de març de 2019 i la primera ministra anglesa, Theresa May, va desesperada tractant de guanyar temps perquè les conseqüències per al seu país són de grans i nefastes proporcions.

En principi, els britànics pensionistes residents a Espanya o altres països de la UE s'arrisquen a tenir problemes en el cobrament, com havien fet fins ara. Les targetes de crèdit pel que fa a transaccions al continent tindrien càrrecs addicionals que se sumarien a la devaluació de la lliura encarint, així, les vacances dels anglesos. Pel que fa al finançament, els bancs britànics perdrien el «passaport» per a operar en la resta de països europeus. Les duanes farien que les empreses perderen molt de temps en preparar tota la paperassa i documentació. Això suposaria retards i costos afegits tant d'exportar com d'importar les mercaderies. Alguns productes s'hi veurien afectats pel copyright atès que la UE en té alguns en exclusiva.

Ara mateix, de portes endins, hi ha des de qui proposa un nou referèndum –no hi ha temps materialment– fins als qui demanen l'eixida immediata de la Unió Europea. Estaria bé que se'n vagen, però ja! Als anglesos ja se sap; s'ha de donar de menjar a banda. Han estat en el mercat comú europeu amb unes condicions especials que cap altre país no gaudia i ni així els ho encertàvem. Doncs apa, que rebenten de salut i no tornen mai més. Però ja, si és abans de proper 29 de març, millor que millor.

Ah, i cap concessió més, que ja van ben servits.

next