Tan senzill que esporugueix (primera part)

1 setembre 2018 01:00h

Per fer-ne bé una esclarida
cal baixar fins el detall,
quelcom fet durant ma vida.
Recollint cada retall,
també cada clamoreig,
me’n puje dalt del cimall
i albire tota la vall,
des de gregal a llebeig,
quin és el disseny que veig?

És tan simple que aborrona!
Els ho diré en una estona.

Qui és el patró i la patrona?:
força bruta i els diners.
Enllaçats íntimament, 
treballen en tot moment
des de geners a geners
per mantenir-se els primers.

No importa si de camí
(com dicta la partitura)
alteren tant la Natura
que trepitgen l’inquilí,
si damnegen les cultures,
pobles, llengües en solsida
o si malmeten la vida
de generacions futures.

I ara lliste l’arsenal,
tan palés com eternal.

Les garrotades, l’engany,
la paüra i el parany,
lliurar entreteniment
ramassant consentiment;
cadascú el que li pertoca,
és el que ha covat la lloca!

A qui els patrons patronegen,
dividits, classificats,
els mantenen enfrontats, 
tot perquè entre ells s’empentegen.

I vaja que s’envesteixen!,
de vegades amb violència;
germanor i confluència
a sovint desapareixen,
mentre els patrons, sens patir,
poden gitar-se a dormir.

...

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next