La patrona i el patró
no ignoren la progressió
geomètrica, és segur!
Mes no fan cas, malgrat dur
pel demà la destrucció.
En lloc de causar rebuig
la insensatesa a sopluig!
L’economista “amb talent”
diu que per crear treball
cal créixer al tres per cent,
que no entén com va aquest ball?
Amb eixa taxa engrandint
consums, deutes, produccions,
en cent anys l’un s’ha fet vint
i en cinc-cents fan tres milions.
Així, algunes successions
ignorades a sovint,
virtuals…, són de cartró;
el mon real és distint,
té límits, du cinturó.
Clar i net com un requint,
quanta gent viurà patint?
La democràcia aparent
omple el món com a franquícia
sota el control diligent
dels patrons i llur perícia.
Força bruta i el diner
imposen, si és menester,
la seua autorització
a les regles en paper
(diem…, la Constitució).
Ajuden, marquen sender,
emparen la formació
que els prometa submissió,
i que es faça de voler.
Els dona el mateix plaer
seguen a esquerra o a dreta
als escons del parlament.
Això explica la desfeta
de qui no vol ser servent,
sempre a tir de l’escopeta!
Des de llevant a ponent
les regles li fan cameta.
Mai no podrà governar
i si ho fa, serà un moment;
assetjat per terra i mar
haurà de capitular.
Què s’ha pensant l’insolent?
La garrotada és segura,
així aprendrà a tindre cura.
Tan bàsic que acovardeix!
Continuaré, tanmateix.
Sé que el disseny que jo he vist
no els haurà vingut de gust,
poden fer algun ajust
mes romandrà igual de trist.
Un diagnòstic pertinent
s’ha dit en tots els idiomes
en el passat i el present;
tan lleuger com quatre plomes,
el seu pes no és convincent
per capgirar la balança.
Creuen que tinc esperança
i el que he escrit durà mudança?
Al teatre on som immersos,
assolirà un sol valor:
el punt d’honor de l’autor
d’haver lligat aquests versos.
Tan senzill que esporugueix!
M’acomiade ara mateix.
