Amunt i avall

16 setembre 2018 01:00h

De ben jove havia conegut la Vall de Sant Esperit amb ocasió d’una excursió amb els franciscans de Carcaixent, on fiu el batxillerat. El viatge-convivència inclogué una ascensió nocturna al Rodeno de la Creu per a veure trencar el dia des d’allí dalt. Molts anys després, la vida em dugué a trobar el que diuen “un lloc al món” allà on la Calderona, en nàixer, sembla que volgué arribar a tocar la mar sense aconseguir-ho. Aquesta peça és un petit homenatge a la meua comarca d’acolliment.


A
prop
molt prop
poques iardes
de la mar a un cop
un indret triat pels frares
no crec que es pot arribar-hi al galop


au
vinga
dalt del puig
veig la baixada
i la propera pujada
que no ens empenya l’enuig
pujant, baixant, pujant, la serralada


avall
amunt
ho he fet
la Mola, la Redona
el Garbí i el Xocainet
l’Abellà, l’Àguila, la Creu
a cada puig un barranc s’entreveu


quin plaer i quin descans
dalt de les penyes de Guaita
ve una brisa que m’empaita
la mar quasi tinc a les mans
albire mentre vaig pel cadafal
el Morvedre agrícola i industrial


Estivella i Albalat, Segart, Gilet i Montalt
humil i esquerpa, la Calderona a llevant
cada tarda com goteja un nou foscant
la llum amb parsimònia s’apaga
ja fa temps el sol s’amaga
rere la serra no es veu
la claredat afalaga
puix divaga
en dir
adéu
.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next