La meitat de la població no va viure la major catàstrofe que potser hem patit a la Ribera des de la guerra civil, així que és bo recordar què va passar i per què. De fet, els que ho visquérem, 36 anys després encara no hem oblidat aquells dies d’aigua, fang i ruïna. Ni els més vells havien conegut un desastre així…
Segons la Viquipèdia, la pantanada del 20-10-1982 va inundar 29 municipis de la comarca amb tanta fúria que els de la part alta, on les aigües pujaren fins a 8 metres, quedaren semiderruïts i alguns hagueren de ser abandonats definitivament. El balanç final fou d’uns 40 morts, 200.000 damnificats i 60.000 milions de pessetes en pèrdues econòmiques.
La primera causa de tan gran desastre, òbviament, foren les pluges torrencials, típiques d’aquest racó de la Mediterrània, que el 19 d’octubre deixaren uns 1.000 l/m2 en la conca alta del Xúquer. Però si sols haguera sigut això, l’aigua probablement no hauria pujat ni la meitat.
Una altra causa, molt important, foren els incendis forestals que mesos abans havien convertit en cendres la vegetació muntanyosa d’aigües amunt: Aiora, Énguera, Xalans, Cofrents, Cortes de Pallars, etc. De manera que les plogudes no foren a penes absorbides ni frenades i baixaren ràpidament cap al pantà.
I el pantà de Tous estava mal dissenyat i pitjor mantingut, amb el generador elèctric de reserva en la part baixa, inundable, de manera que quan s’adonaren del que succeïa i volgueren obrir les comportes laterals per tal d’alleujar la presa i evitar el desbordament, no pogueren fer-ho per falta de corrent elèctric. Així doncs, el pantà va anar acumulant l’aigua fins a superar la cresta i, en desbordar-se, el mur d’escullera (fet de graves i argila, perquè la zona és geològicament inestable i no pogueren fer-lo de formigó) es va desfer en poques hores i va caure en tromba sobre la Ribera. En lloc de laminar i modular l’eixida de l’aigua, el pantà la va amuntonar i intensificà l’avinguda.
Encara s’agreujà més perquè als pobles d’aigües avall s’ha edificat en zones molt inundables, vora riu, a sovint. Alzira, per exemple, té barris com les Basses o Venècia, molt baixos, que anys enrere eren camps de cultiu i com indica el seu nom s’inundaven quan plovia prou, doncs ací les aigües pujaren 4 o 5 metres.
Però la burrera urbanística no s’acabava. L’aigua baixà ràpidament i en arribar a Corbera topà amb el mur de l’autovia, que té un estret pont sobre el Xúquer i prompte es va mig embussar pel gran cabal i els sòlids que l’avinguda arrossegava, fins i tot es va generar una ona de retrocés cap Alzira, elevant més el nivell de l’aigua. I encara quedaven els talussos dels ferrocarrils de Xàtiva i Gandia…
Per arrodonir la feina, els avisos a les poblacions arribaren tard i mal. En alguns casos, com el de Carcaixent, se n’oblidaren, inclús, i donaren una sensació de normalitat totalment fora de lloc i summament perillosa.
En resum, de sis factors causants, cinc foren d’origen humà i només u, natural. Per tant, un fenomen natural que haguera provocat inundacions d’escàs risc, d’1 o 2 metres d’altura com a màxim, es va amplificar pels desficacis humans fins a arribar als 8 metres en la zona alta i 4 en la zona mitjana, cosa que va fer que es disparara la seua gravetat. Massa errors encadenats dels dirigents i massa meninfotistes tota la resta, que acostumem a ignorar o oblidar els problemes suposant que ja els arreglaran els de dalt…
Hem aprés de la pantanada?
Doncs els anys posteriors es va refer el pantà de Tous i és de suposar que hauran posat el generador auxiliar aigües amunt i que comprovaran cada any, abans de les pluges, que les comportes s’obrin bé. A més s’han fet nous pantans de laminació, s’ha eixamplat el pont de l’autovia, s’ha millorat la protecció civil, etc.
Però moltes muntanyes seguixen cremant-se any rere any, algunes ja no poden recuperar-se per elles mateixes i tampoc les ajudem amb un Pla Forestal Valencià, malgrat que aquesta és la zona amb major risc de desertificació de tota Europa. S’ha seguit edificant a la vora del riu i a Alzira es declarà urbanitzable el Tulell, al costat del Xúquer1, mentre que el mont del Torretxó es va reservar per a un poliesportiu a l’aire lliure…
Les pluges torrencials continuaran arribant, com correspon al clima mediterrani, i potser ja no provocaran desastres tan grans com la pantanada, però hi ha altres problemes que nosaltres podem amplificar fins a fer-los molt més perillosos. Per exemple, onades de calor com la de 2003 que provocà 13.000 morts a Espanya o sequeres i noves plagues que fan cada volta més difícil cultivar i viure a la Ribera. Si seguim calfant més el clima, què passarà ací?
Un altre exemple, a uns 50 km cap a l’oest tenim la central nuclear de Cofrents, vella, caducada, generadora de residus radioactius que seran perillosos durant mil·lennis i cada any més insegura, de fet els passats mesos de desembre i gener va haver d’estar parada moltes setmanes per avaries importants al nucli del reactor. Què passaria si a la central nuclear ocorreguera un encadenament d’errors fatals com els que provocaren la pantanada?
No serà ja hora de superar el meninfotisme i posar-nos a resoldre tots aquestos problemes abans que siga massa tard?
1. Primer volien edificar 20.000 habitatges nous, després els reduïren a 5.000 (amb fortes discussions) i finalment sols han construït dos edificis de pisos, un dels quals roman tancat…
