Un parell d’anys enrere es convocà una assemblea amb un punt a debatre: l’extinció de l’entitat Valencians pel canvi. En aquell moment portava inactiva des de les eleccions de 2015. Els arguments a favor de tal proposta es poden resumir així: la gran majoria de la gent que formaven VpC érem persones ja grans i no s’havia produït una renovació de la nòmina amb la incorporació de joves generacions. Igualment, al 2015 s’havien complit els objectius fundacionals en aconseguir el ‘canvi’ a la Generalitat. En eixa trobada es manifestaren opinions a favor de la continuïtat, fins i tot, per banda d’alguns membres de la directiva es parlà de buscar noves incorporacions. Al final la decisió s’ajornà fins fa poc.
El passat setembre de nou es va convocar una assemblea amb el mateix objectiu. Aquesta vegada, els assistents, una vintena de persones, acordarem, cal dir que amb gran pesar, la dissolució malgrat que es veia la necessitat d’una veu crítica i que VpC podia tindre ara una altra missió. Resultava que aquelles persones que havien estat, diguem-ne, el nucli més actiu i que òbviament havien assumit les responsabilitats de l’entitat als darrers anys no es trobaven en disposició de continuar. Aleshores, no es va veure altra eixida que plegar discretament i digna. Una decisió difícil com podeu valorar, feta amb la satisfacció d’haver contribuït al canvi.
Cal tindre present que a VpC havíem coincidit persones vinculades a tot l’espectre del valencianisme i l’esquerra. Aquesta circumstància havia possibilitat que l’entitat cívica poguera opinar, raonar en un marc unitari i adreçar-se als ciutadans i a les opcions polítiques amb cert crèdit.
Al meu parer hi ha, però, una qüestió a afegir per explicar les motivacions de la dissolució: resulta complicat conciliar el suport, en aquest cas, al Govern del Botànic i, alhora, mantindre crítiques puntuals o la independència envers les institucions o les persones amb les quals contraus compromisos de col·laboració concrets. Amb això, admetent la legitimitat del compromís, podem interpretar algunes opcions.
Tal vegada, el fet que comentem és resultat de diversos factors i, tanmateix, d’opcions personals. Malgrat això crec que el govern de canvi necessita consciències crítiques, espais de trobada no condicionats pels aparells polítics per a aportar idees des de la diversitat. Ha d’haver gent disposada a jugar directament un paper polític, militant o partidista, però reitere que calen espais oberts, de gent amb ganes i capacitat de raonar i opinar més enllà del dia a dia i les sigles. Per altra banda no poden considerar que “el canvi” puga ser irreversible.
