Colonialisme 'guai'

Hi ha molts tipus de colonialismes però farem esment a un que colonialitza amb una llengua, que té l’origen en altre país; és l’imperi que ens ha tocat patir o gaudir segons com i qui.

Els EUA és l’imperi al qual ens referim i de l’abundància sobre la qual fan ús i abús del seu idioma, fent que penetre pràcticament en la resta de paisos del món, almenys del món occidental.

En realitat, més que excedir-se ells en el seu idioma, som nosaltres els qui anem canviant les formes culturals dels nostres i permetent la intrusió sense cap mesura. Ja sé que les llengües evolucionen i que, a més, en una societat com la nostra, en què sovint estan apareixent oficis, serveis i objectes inèdits s’entén que els diccionaris augmenten. Com el seu origen ve de llocs de parla anglesa, els factòtums de cada ram de vegades no troben equivalències pròpies i ho resolen acceptant el nom original. Però jo vaig més enllà, jo em referisc al fet de substituir una paraula pròpia que tots coneixem i que no ofereix cap dubte en la seua interpretació i posar al seu lloc un manlleu.

Ja no tenim presons ni càrcers a les nostres terres; tenim penitenciaries. No sé si els empresonats han passat «abans pel confessionari que pel jutjat i el capellà els ha posat la penitència que haurà de complir allà on abans dèiem càrcer o presó.

No smoking. No fumar. Sempre hem vist Prohibit fumar. Prohibit tal cosa, prohibit tal altra. Doncs ara davant qualsevol acció o actitud no permesa, li claven el no i a fer punyetes el prohibit. Què passa, que queda més elegant començar una frase per No que per Prohibit? Puix tampoc és molt grata una oració que mamprèn amb un No.

D’uns anys ençà, les pel·lícules del cinema porten el títol en anglès i moltes d’elles sense traducció. “Ja us ho fareu, que nosaltres, calés guanyem els mateixos. I, a més, amb un cartell ens aprofita per a quasi tot el planeta”

Altra intrusió que va quallant en terrenys importants és la que fa referència a l’ordre amb el qual s’anomenen un seguit de fets, esdeveniments, sèries, etcètera. Així com amb l’anglés diuen Part One i nosaltres Primera Part, doncs ací els progres d’afavorir –com si no tinguera prou camí fet ja– els anglicismes, on haurien de ficar Segona Part ja estan posant allò de Part Dos: comprovat

Encara que la força i poder que té la potència imperialista –en l’idioma i en molts altres àmbits– ens afecta, també a la Península Ibèrica s’haurien de fer mirar algunes coses.

És el cas per exemple de la multinacional espanyola Telefònica que el govern d’Espanya va privatitzar l’any 1997. Amb aquest motiu Telefònica féu un canvi d’imatge i va dissenyar tot el que tenia a veure amb l’exterior de la macro empresa.

També el nom de l’empresa multinacional canvià; li llevaren l’accent de la síl·laba “fó”(paraula esdrúixola!) i la van deixar com Telefonica. De tal manera que ara la síl·laba tònica és la ni. Proveu de fer-la sonora i veureu com d’estrafolària queda la paraula, pobreta meua. Clar, com que es tracta d’una empresa privada, doncs se suposa que poden fer el que vulguen. Però amb la llengua també poden fer el que vulguen? La RAE no té res a dir?

En definitiva, el que tot açò ens ve a dir és la manca d’interès que hi ha pel que s’escriu i com s’escriu. I, a més, si hi ha unes autoritats que se n’ocupen, doncs que tinguen també la potestat d’advertir empreses, centres oficials, socials, culturals i altres en què ells són uns entesos; ultra encara, uns acadèmics.

Escric açò d’una de les illes balears estant. La més cosmopolita. Ací, si algú volguera posar ordre, s’hauria de folrar de santa paciència. A la motxilla porte un diccionari d’anglès que ja he hagut de consultar. A l’hotel on pernocte, no és gens estrany trobar-ser advertiments escrits solament amb la llengua de Shakespeare.

La veritat és que açò és un cas molt especial. Que si al món hi ha alguna Babel, no està en l’ONU, està a Eivissa.

Pel que fa a casa nostra, cal parar l’intrusisme en tot el que siga possible. Tindre cura i assessorar empreses, botigues, Institucions, clubs, penyes, clavaries i tot allò que siga susceptible d’haver de fer, cap a l’exterior, alguna mostra escrita de la seua activitat. I que es realitze amb tota correcció i dignitat.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat