Llibertat versus prepotència

No deien que l’Espanya de les autonomies no es descentralitzava? La resposta queda meridianament clara: els policies espanyols es manifesten a Barcelona reclamant l’equiparació d’emoluments entre els diversos cossos de les forces de seguretat. És a dir, segons es pot deduir, el Ministeri de l’Interior resideix a la ciutat comtal.

D’altra banda, ningú pot negar la diligència i probitat de les emissores de TV espanyoles (Españoles todos!) per a presentar imatges de ciutadans agredits perquè porten la bandera espanyola. Mal fet, abrivats i tenaços independentistes: no oblideu mai que l’única força que teniu i la més temible per a un Estat com el que patim és, precisament, l’absència absoluta d’armes, força bruta i agressivitat. De violència ja en posen ells, que és, juntament amb el bloc legalista, la tesi argumental que els permet el domini. Perquè, qui dubta a hores d’ara que l’1 d’octubre del 2017 els ha fet més mal als partidaris de la S.U.P. (Sagrada Uniformidad de la Patria) que els nou-cents morts d’ETA?

De manera que diguem-ho clar: la policia dita nacional, la guàrdia civil, etc. no demanaven cap equiparació salarial. Eren als carrers de Barcelona “para terminar lo que no nos dejaron”. Collons!, tanta sinceritat m’aborrona. És la segona manifestació que fan a Catalunya amb l’únic propòsit d’infondre por a través de la provocació reiterada i abjecta. Vos desafien, amics catalans de bona fe, que poseu un mort damunt del tauler; alguna reacció que justifique un estat de guerra. Ja sabeu, militarització del territori després d’aplicar amb ferotgia patibulària l’article 155 de la Constitució. No comporteu, doncs, per molt dur que siga el sacrifici, que puguen presentar-se davant del món com a víctimes. Recordeu que l’irenisme és la vostra basa més valuosa i per això intenten destruir-la: són experts en matèries subterrànies i posaran paranys i estratègies brutes com deixar armes a l’abast de tothom. El perill per a la convivència no és la discrepància ideològica sinó l’afany desmesurat dels més forts de sotmetre els més dèbils. Raons? Qui parla de raons?

Pel que fa a les actuacions de la justícia espanyola, no és difícil endevinar com i per què es mouen en unes coordenades no homologades amb els països veritablement democràtics i no ortopèdics. Saben perfectament que els tribunals d’Estrasburg tombaran les malifetes comeses ací. Llavors, com és que s’esforcen tant a liquidar qualsevol signe adversari a la sinècdoque indissoluble? Perquè, impertèrrits davant el ridícul, l’astúcia marca una conducta reprovable, sí, però les maniobres discutibles són eficaces. L’objectiu perseguit, és a dir, la immobilització dels drets naturals, s’assoleix plenament. Que ho pregunten a Otegi. Jo acabe demanant la substitució de la còlera per la passivitat intel·ligent, perquè és l’únic poder que tenen els pobles assedegats de llibertat i no de prepotència.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat