Els éssers humans som fàcils d’enganyar. De vegades patim governs corruptíssims que ens furten fins la camisa i després, amb l’excusa de la crisi que ells mateixos han provocat, ens retallen sous, drets, habitatges, serveis i, increïblement, tornen a ser elegits una vegada i una altra amb una propaganda que tira les culpes de tot als més dèbils (immigrants, moros, homosexuals…) i amb unes polítiques que fomenten la ignorància i les tradicions més ràncies. Sovint, quan les crisis es fan més insuportables i la propaganda embova més, els pobles donen el poder a vertaders psicòpates que acaben provocant massacres. La història està plena d’exemples que els de dalt procuren esborrar….
La gent és fàcil d’enganyar, però la natura no. Els delicats i complexos equilibris que regulen la biosfera funcionen bé sols entre certs marges. Quan els desbordem, els equilibris comencen a trencar-se i a crear problemes en cadena, indiferents als discursos dels dirigents. Així doncs, si destruïm boscos i selves extingim milers d’espècies; si cremem repetidament les muntanyes, el territori s’erosiona i desertifica; si omplim d’adobs i verins químics els camps, contaminem els aqüífers, els pous i els rius, amb pèssimes conseqüències per a la vida i per a la nostra salut; si consumim milions de tones de plàstics i les tirem pertot arreu, acaben apareixent inclús en els mars i dins dels peixos; si utilitzem cada volta més recursos naturals, aquests van esgotant-se perquè són limitats… Ja podem ignorar, o negar inclús, els problemes ambientals, que no per això desapareixen ni es reduïxen, ans tot el contrari, s’agreugen any rere any.
I si seguim llançant a l’atmosfera més i més gasos d’efecte hivernacle, cap cosa que diguen els dirigents polítics, econòmics, religiosos, etc. frenarà la pujada de les temperatures i els perniciosos efectes col·laterals. Però sembla que, acostumats a enganyar com volen els pobles, els dirigents s’han cregut que poden fer el mateix amb la Natura i, per això, després de 24 reunions internacionals, encara no signen un acord efectiu per reduir les emissions de gasos hivernacle.
En l’últim informe, els científics de l’IPCC avisaven que els compromisos de reducció assumits en l’Acord de París (COP-23) resulten insuficients i que farien pujar les temperatures uns catastròfics 3ºC a finals de segle. Per limitar la pujada a uns relativament acceptables 1’5ºC necessitem reduccions del 45% en les emissions de CO2, quelcom imprescindible i urgent però que xoca directament amb el neoliberalisme imperant i el dogma del creixement continu.
I en la COP-24, a causa de les pressions de personatges com Trump, els saudís, Putin, els kuwaitis, Bolsonaro i d’altres, tampoc no s’ha aconseguit cap acord obligatori per reduir realment les emissions. I les emissions de CO2, principal gas hivernacle, seguixen augmentant, de manera que avui superen ja les 408 ppm (quan la concentració pre-industrial era de 280 ppm) i poden fer que les temperatures augmenten prou més dels 3ºC i molt més ràpidament. Amb pitjors ones de calor, sequeres, megaincendis forestals, desertificació, huracans, plogudes torrencials, pujada de nivell del mar, salinització, pèrdua de terres, plagues, etc.
I s’acaba el temps. Els científics calculen que queden entre 2 i 12 anys per canviar a fons i reduir eixe 45% les emissions. Si no ho fem, si seguim ajornant-ho, augmentaran les catàstrofes d’origen climàtic que ja patim i és probable que desemboquem en una retroalimentació que accelere el calfament i convertisca la superfície terrestre, o almenys la zona mediterrània, en un desert calent i estèril on no puga viure ningú.
Arribats ací, i donat que les elits han demostrat reiteradament ser incapaces de resoldre aquest greu problema, sols queda una opció: la ciutadania conscient i les institucions més pròximes. Com diu Greta Thunberg, activista climàtica de 15 anys: «Com que els nostres líders s’estan comportant com a xiquets (beneïda innocència la d’esta xiqueta!), haurem d’assumir (els pobles) la responsabilitat que hauríem d’haver assumit fa molt de temps». Nosaltres hem d’accelerar les solucions que tímidament ja comencen a aplicar-se: reduir els desplaçaments i els autos (el transport és ací el principal emissor de gasos hivernacle), fomentar el desplaçament a peu, en bici i en tren; estalviar energia i potenciar la solar (tenim de sobra per autoabastir-nos); aplicar les 4R; consumir productes ecològics i locals; protegir els nostres ecosistemes; repoblar bé les muntanyes cremades que no es recuperen soles, etc.
A la natura no poden enganyar-la, que no ens enganyen a nosaltres tampoc. Canviem i exigim canvis que intensifiquen el desenvolupament ecològic per a detindre el calfament del clima, amb els seus terribles efectes, i també per a millorar la nostra salut i qualitat de vida!
