'Anècdotes' lingüístiques 'valencianes'

Fa poc un amic de València em contava que feia temps havia anat a un café de Russafa, carrer Cuba, i li havien servit un bon café. Com que no s'expressaven en valencià i sembla que no feien per entendre'l, va deixar a la web del café un comentari elogiant el bon gust del café, però, a la vegada, en una espècie de 'necessita millorar', feia una critica constructiva invitant al propietari i als cambrers a aprendre valencià per adaptar-se a la llengua pròpia del País Valencià. Aquesta proposta tan interessant va significar que a un amic del meu amic li digueren que no tornés pel bar perquè havia fet aquest comentari que consideraven 'molt negatiu', quan, al meu parer, és un comentari adequat que està fet amb la intenció de millorar un servei de bar ubicat al valencianíssim barri de Russafa de la ciutat de València. No entenc com el propietari del bar, d'origen cordovés, pot considerar "ofensiu" aquest suggeriment que serviria, cas de fer cas, per millorar el seu servei i atendre les propostes de millora de la seua clientela. A més a més, inclús en assabentar-se que el meu amic era 'sobiranista', que estava d'acord amb el dret a decidir i inclús que era favorable al dret a l'autodeterminació i a la independència del País Valencià, va concloure limitar-li el 'dret d'admissió', com si encara estiguérem en temps de la dictadura franquista, on es perseguien els rojos i 'separatistes' i es multava i prohibia parlar en la nostra llengua perquè s'advertia que calia parlar la llengua de l''Imperio'. Un estil de llenguatge agressiu, de l'extrema dreta espanyola, que ha revifat i s'ha tornat a posar de moda, com si la involució democràtica que ens persegueix no tingués topall i hi hagués gent que enyorara les dictadures, i és que com diu una dita valenciana en català: 'Cap avall, no hi ha topall'. I així estem, inclús en un Govern que es diu 'progressista' (a València i a Madrid), però que sembla que vol seguir l'agenda de l'extrema dreta; així el partit socialista espanyol i alguns dirigents ultres de Compromís voldrien disputar-li el vot als tres partits de la dreta extremista i anticatalanista. Una errada molt greu que Montserrat Turà, exconsellera socialista al tripartit de Pasqual Maragall, denuncià a Catalunya Ràdio (que encara no es pot escoltar al País Valencià ni veure TV3 ni la TV de les Illes) perquè caldria que els socialistes li plantaren cara al feixisme i denunciaren les seues imbecil·litats, falsedats i mentides plenes d'odi, autoodi i malaltisa catalanofòbia. 

Per desgràcia, inclús intel·lectuals democràtics i estimats com José Luis Villacañas, tocats pel 'nacionalisme espanyol', des del L-EMV, a l'article La premisa de la tragegia (17-12-18) tot i reconèixer que el Govern de l'extrema dreta del PP i Ciudadanos s'ha carregat la Constitució i ha dut a Catalunya a un cul-de-sac, se li encomana  des de Madrid el flaire pútrid de l'anticatalanisme acusant les víctimes de la violència d'estat de l'1-0 de "botxins" i declarant que a Catalunya hi ha un aire de "coacció" i de "manca de pluralisme", quan el que hi ha és gent patint l'exili i preses i presos polítics, alguns d'ells en vaga de fam, posant en risc la seua pròpia vida... I també hi ha vulneració dels drets fonamentals de la ciutadania i del poble català perquè des de Madrid no reconeixen els resultats electorals del passat 21-D. Des de quan Ghandi 'coaccionava' l'Imperi Britànic amb les seues protestes pacífiques i vagues de fam? L'estat espanyol, amb el seu autoritarisme supremacista i imperialista, no coacciona amb totes les armes, per terra, mar i aire? I no es molt irrespectuós amb la pluralitat nacional, cultural i lingüística als seus mitjans de comunicació felicitats per Rajoy per haver contribuït a la defensa del seu relat fals i inventariat contra Catalunya? En canvi, els mitjans de comunicació (ràdio, premsa i TV) a Catalunya són els més respectuosos amb la pluralitat política de tot l'estat i estan, permanentment i fraudulentament, sota sospita i amenaça de ser tancats. Com en un estat d'excepció i de setge insuportable que s'allarga en el temps. Una tergiversació de la realitat semblant a la que feia la inquisició, el nacional-catolicisme i el nazisme. Des de l'Espanya de Quevedo fins a la de Franco i l'actual (Guerra, Rajoy, Rivera, Casado, Ibarra, Page, Lambán, Aznar, F. González...), els catalans som els jueus.

M'arriben informacions a Girona sobre la TV Valenciana, 'À Punt'. La plantilla laboral d'aquesta televisió demana més pressupost per a millorar el servei dels teleespectadors valencianoparlants. Sembla que els de Compromís estan prou d'acord però els del PSPV-PSOE no ho estan tant i han limitat el pressupost a un augment d'un milió d'euros, d'un total d'uns 50 que sembla que hi ha. Un pressupost així és molt poca despesa per a fer una TV digna, a no ser que es pose a col·laborar amb La TVIB (TV de les Illes Balears) i  TV3 de Catalunya, cosa que seria molt profitós per trencar el marc mental, estret i limitatiu d'una llengua aïllada, guetitzada i separada de la resta del domini lingüístic, complet i sencer... Així potser els periodistes d' 'À Punt' no farien el que feren durant l'incendi de Llutxent-Gandia (la Vall d'Albaida-la Safor) de l'estiu passat, preguntant en valencià a un cap de bombers i, veient que aquest respon en castellà, la periodista se'n passa al castellà i li fa la resta de preguntes en castellà. Però no veia que li havia respost bé a la primera pregunta i el cap de bombers entenia el valencià, per què se'n passava a parlar-li en castellà? Per què no triava més gent que fos valencianoparlant? No ho entenc, a no ser que es vulga substituir, arraconar i limitar el català del País Valencià per ubicar-lo en l'estricta intimitat, com volia Aznar. Per què en els programes de llengua d'À Punt no van més enllà de l'estricte àmbit geogràfic del País Valencià? Anem avant o arrere?

El dimarts, 27 de novembre, telefone a la Tresoreria de la Seguretat Social de Figueres. Li demane a la persona que atén el telèfon que la meua filla està a Holanda; fins fa uns pocs mesos estava apuntada a la targeta de la seua mare però que aquest estiu havia treballat i tenia Seguretat Social pròpia. Li pregunte com li puc fer la targeta sanitària europea. Note que es posa nerviosa i em diu tallant, "No le entiendo, sinceramente, no le entiendo, o me habla  en español o tendré que dar por terminada esta conversación por que no le entiendo nada", em quede de pedra. Silenci tens sense obrir la boca i continua ella amb el seu monòleg autista i autoritari "Gràcias por canviar de lengua" proclama. Segueix el meu silenci dens i estupefacte. Ella afirma que per a treballar a la meua filla no li cal la targeta de la Seguretat Social i per a sanitat he de telefonar a l'INSS (Instituto Nacional de la SS). No he canviat de llengua però he buscat dir-li mots monosílàbics com 'efectivament', 'targeta sanitària', 'sí', 'no'... que siguen semblants o iguals al castellà i que no li suposen cap inconvenient, perquè m'entenga i no em talle fins que em done la informació requerida... No entenc com posen a una persona per a rebre telefonades a Figueres que no entén la nostra llengua. Potser el fet de parlar en la variant 'valenciana' de català li afig alguna dificultat però ella s'expressava en castellà o espanyol i jo no li deia que no l'entenia. Per què ella no aprén a entendre el català i les seues variants, valencià i mallorquí? El bilingüisme només és per a 'nosaltres' els catalanoparlants, per poder-nos discriminar sistemàticament per banda d'un estat que no reconeix el plurilingüisme i ens discrimina en no reconèixer les quatre llengües al mateix nivell, sense que les minoritzades siguen vexades estructuralment i sistèmicament per tots els mitjans de comunicació oficials de l'estat. Tot tan constitucional, però vulnerador dels nostre drets humans. 

M'assabente per un missatge de la Plataforma per la Llengua (a més de denunciar la vulneració de drets de la gent valencianoparlant, les agressions, vexacions i discriminacions lingüístiques constants) que Intersindical  Valenciana ha aconseguit el 'requisit lingüístic' per al funcionariat del País Valencià, però també, la resta de sindicats espanyols sembla que s'han oposat i, al remat, han aconseguit que es pose un article que limita el requisit, com si es tractara de fer una llei i la contraria. La consellera de sanitat, Bravo, per què contraposa un bon servei públic i el vincula a la incompetència lingüística? Em sembla una contraposició idiota perquè molta gent valencianoparlant, necessita bons metges que entenguin i parlen el valencià. Perquè hi ha malalts que no entenen massa bé el castellà i un bon servei significa entendre'ls i poder parlar la mateixa llengua dels usuaris... Ramon Trullenque, metge, amic i tertulià del Micalet, que ha publicat "Medicina i gènere. La incorporació de els dones a la medicina", ed, Alfons el Magnànim,  2013, i fa poc , el 2017, "L'estat actual de la medicina. Perspectives de futur", fou també amic de Joan Fuster. Contava una anècdota mèdica molt significativa: entra un matrimoni a la seua consulta com a cirurgià a València, la dona es mostra escèptica amb la visita perquè han anat a altres metges i el seu home ha decidit no operar-se. Ramon li explica pacientment la malaltia que té i les conseqüències d'operar-se i de no operar-se i que la decisió és seua. L'altre, que l'entén perfectament perquè li ho explica en valencià, diu que vol operar-se perquè ha entés molt bé el que li ha dit i, en canvi, als altres metges que li parlaven en castellà, no els entenia i no sabia què tenia exactament... Parlar la llengua dels malalts per atendre'ls i explicar-los el que tenen forma part d'un bon servei mèdic. Cal garantir el dret de la gent valencianoparlant (o catalanoparlant) que tenim dret a expressar-nos sempre en valencià i si els metges no estan capacitats aquest dret desapareix i, per tant, es vulneren del tot els nostres drets humans. Una vulneració de drets fonamentals, com són la llibertat d'expressió i poder parlar en la llengua oficial del País Valencià, que és la nostra... Com pot haver-hi consellers i conselleres d'un Govern 'Valenciano' que vulguen vulnerar drets fonamentals de la valenciana gent que els paga l'altíssim sou que gaudeixen per defensar els drets i les llibertats bàsiques de la ciutadania del País Valencià. De que van?

Al meu parer, el que hauria de fer un Govern 'valencià' com cal (i no de mera aparença), a més de respectar del tot el requisit lingüístic a tots els àmbits de l'administració, com em  suggereix em meu amic Àlex, és fer una llei semblant a la que combat l'homofòbia i la violència masclista, però aplicada a l'àmbit lingüístic per a defensar el valencià-català i aturar tantes discriminacions, vexacions, humiliacions i agressions lingüístiques per expressar-nos en la nostra llengua de País, dis-li valenciana o catalana. El que no pot ser és que els encarregats de defensar la ciutadania del poble valencià, facen servir la 'representació' (que en cap cas ens representen) que els hem donat per atacar el valencià o català de València, per atacar el dret a decidir i per vulnerar els nostres drets humans fonamentals com a valencians, balear i catalana gent. Un govern així no pot ser el 'nostre', si és que hi ha governs d'algú, perquè amb aquests 'amics' no ens calen enemics. Si  aquests partits 'valencianistes' que s'autoanomenen 'progres' fan una política d'aproximació a l'extrema dreta, al remat molta gent preferirà l'original a una fotocòpia, li preparen el terreny al ressorgiment del 'populisme' que alguns preferim dir-li feixisme perquè està basat en la ignorància, l'odi, el ressentiment, l'estupidesa organitzada i les polítiques per a destruir la democràcia i el dret de les 'minories" (minoritzats amb 40 anys de feixisme franquista i 42 anys de democràcia postfranquista) lingüístiques, culturals i nacionals sense estat propi: el dret a tenir els mateixos drets que la majoria que s'identifica amb el nacionalisme espanyol, estatalista i supremacista. És el que explica Rob Riemen a "Per combatre aquesta època. Dues consideracions urgents sobre el feixisme", traduït per Auke Oosterhoff, en reflexions sobre Europa i sobre la possibilitat de confondre qualitat amb quantitat, quan no es té criteri. Com deia Antonio Machado "El necio confunde valor y precio". Riemen reivindica que cal mantenir viu l'humanisme europeu, a la manera de Thomas Mann, Albert Camus i Natalia Ginzburg (entre molts altres pensadors) per combatre la pesta del feixisme i no esdevenir una democràcia de 'masses' sense nord, com denunciava, entre d'altres, el primer Ortega y Gasset a "La rebelión de las masas". Europa no pot ser només mercat i negocis, si no esdevé cura dels altres i defensa dels drets humans de tothom (de 'nosaltres' i també dels refugiats que fugen de les guerres i l'extrema pobresa), perirà o es tornarà irrellevant. Com qualsevol País que no defense la seua pròpia terra, gent, llengua, cultura i una democràcia que incloga el dret a decidir i el dret a viure plenament en valencià. Sense vulneracions de drets i llibertats.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat