Amb el solstici d’hivern (el dia més curt de l’any) comença el nou cicle astronòmic i biològic, una altra volta al Sol. I per a celebrar-ho fem festes i regals, especialment als xiquets, que són els més il·lusionats. Aleshores els majors hem de decidir què els regalem, una qüestió important perquè no tots els joguets són bons…
Els jocs prefiguren i ensenyen als xiquets el món on van a viure, de manera que si volem que siguen sans, intel·ligents, respectuosos i empàtics haurem d’elegir joguets que els ajuden a créixer així. Per tant, hem de tindre sentit comú i procurar que els joguets siguen:
Pocs i bons, quan a un xiquet li regalen molts joguets, juga un poc amb cadascú i de seguida es cansa, i perd el plaer de la novetat i dels regals. Millor pocs, ben elegits i adequats a l’edat.
No cars, perquè bo no vol dir car i no hem de fer superbs ni consumistes als petits.
Pro-actius, els xiquets han de ser els protagonistes i tindre iniciativa, imaginació; els joguets que ho fan tot ells no valen perquè convertixen els nanos en éssers passius, anul·lats.
Ecològics, o almenys que no siguen fàcils de trencar, ni de piles. Per exemple, un vehicle motoritzat on els xiquets simplement mouen les manetes són desaconsellables per antiecològics i perquè fomenten el sedentarisme precisament en l’etapa que més necessiten moure’s; el súmmum és el cotxe elèctric teledirigit, on el nano puja i ja no mou ni les manetes (per a qui és realment aquest regal-capritx?).
Convivencials, no sexistes, ni violents, ni jerarquitzants, ni absorbidors, com són per exemple molts dels videojocs que tant abunden. Menys tecnologia i més relacions humanes i cooperació!
Animals no, perquè els animals no són joguets i al final molts acaben en el carrer, abandonats. Si hi ha prou d’interés i la família es compromet a cuidar-lo tota la vida, el millor és adoptar algun animalet de la Protectora.
Segurs, que complisquen bé la normativa europea i no siguen de materials tòxics, ni inflamables, ni tallants, ni tinguen peces minúscules (els dels menuts), etc.
Llavors, no hi ha cap regal bo? Doncs sí, molts. El millor sens dubte som nosaltres mateixos, dedicar-los temps als xiquets, jugar amb ells, traure-los a passejar, contar-los contes, etc. I el segon potser la Natura, els nanos són aficionadíssims a jugar amb la terra, l’aigua, les pedretes i tot allò que troben arreu, és instintiu i cal deixar-los, encara que s’embruten.
Després tenim els clàssics llibres de contes, còmics, jocs de taula, puzles, jocs de blocs, mecanos, bicis, etc. I d’altres molt interessants com l’scrabble, rummi, casetes i joguets solars per a muntar, germinadors i jocs d’hortolanets (amb llavors autòctones), compostadors, microscopis digitals, etc., etc. Finalment, també els podem regalar un donatiu fet per nosaltres a alguna ONG fiable, per a fomentar en els xiquets la solidaritat i el plaer d’ajudar.
I nosaltres què volem?
Doncs els ecologistes demanem, per a tots:
La Via Verda Ribera-Safor completa, que estem demanant 21 anys i ja és hora de fer-la tota, no simples trossets aïllats. Amb el que costa 1 únic km d’AVE o autopista rescatada podrien fer la nostra Via Verda i la de Manuel-Xàtiva i el Camí del Xúquer…
Tancar la nuclear de Cofrents, abans que tinguem ací un altre Txernòbil o Fukushima, i substituir-la per l’autoconsum fotovoltaic, lliure i sense traves, perquè ens sobra energia solar i aquesta és ja més barata i infinitament més neta.
I que els mitjans de comunicació comprenguen la gravetat del canvi climàtic, i d’altres problemes ambientals perillosos, i informen-consciencien a la població perquè apliquem ja les solucions ecològiques.
