Al voltant del Sr. Cantó, sense ira

30 desembre 2018 01:00h

Jo podria desfermar una ofensiva contra el pensament que representa qui, probablement, serà un dels aspirants a la presidència de la Generalitat. Podria i tal vegada ho hauria de fer si raons de tipus personal no m’ho impediren. Per tant, intentaré llevar ferro a un assumpte que m’afecta en grau superlatiu. Es tracta de la llengua que el senyor Cantó detesta fins a extrems perillosament pròxims a l’odi. Per això, vull apel·lar a la sensibilitat de l’home perquè aquesta qualitat pot acollir les meues aspiracions de supervivència cultural.

Sé de sobres que un idioma pot definir una nació i donar-li contingut. De fet, la llengua és, sense dubte, la columna vertebradora de les singularitats que defineixen les raons essencials d’un territori. I això no significa cap superioritat –ni el contrari!– en cap dels casos que es poden estudiar arreu de la geopolítica. Però aquest text no tracta d’establir els límits físics, jurídics o morals d’una nació, sinó que redueix la vindicació al dret imprescriptible de l’ús de la llengua pròpia.

És més, el senyor Cantó hauria de conéixer l’inefable sentiment que produeix la transmissió de la llengua materna a la descendència. (Jo sent emocions profundes quan un xiquet, desconegut, anònim, se m’adreça en la meua parla.) Per tant, un idioma no pot ser un instrument de confrontació ni, encara menys, de domini. Ara bé, ja m’agradaria que el coneixement sobre el meu país que tenen tots els que abominen del valencià fóra semblant al que jo tinc del castellà.

Dit açò, crec que l’actor faria bé a reflexionar sobre l’amenaça de liquidar allò que la Constitució expressa com a riquesa d’Espanya. També li convindria llegir la llei esmentada en la seua totalitat i no quedar-se amb el títol huité. Perquè no tot l’articulat –alerta!– justifica el programa de la dreta tricèfala de la qual el Sr. Cantó és un exponent destacat.

No sé tampoc si aquest “servidor” de la res publica és conscient de viure en una democràcia que, teòricament, ha d’impulsar i protegir els drets lingüístics de la ciutadania plural i diversa. Drets que han de ser respectats i no extirpats com intenten les forces bel·ligerants del PP, Vox i Ciudadanos.

Per últim, manifeste la sospita que el senyor Cantó desconeix la història del poble on ha nascut i s’ha criat. I amb la història, tot el que implica una fidelitat patriòtica desarmada. I no m’estranyaria que el dèficit  intel·lectual l’induïsca a repudiar el tresor més important que és, insistisc, el nervi central de la nostra identitat com a poble únic.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next