Cuina, coques i "boicots"

El 12 de desembre vaig anar a València des de Llançà, Girona, just al costat de Portbou i el que abans era la frontera amb l'estat francés; m'havia compromés per presentar el llibre Història de la cuina catalana i occitana, de Vicent Marqués. Havia quedat al bar del Centre de Cultura Contemporània Octubre amb Toni Infante, per raonar d'una mica de tot, perquè hem sigut amics i companys de lluita a la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià fins que me'n vaig anar a viure a Catalunya; em calia aire per respirar, com quan l'expresident espanyol va dissoldre el Govern de Catalunya, després de l'1-Octubre de 2017, l'aire de Catalunya es va tornar dens, com perdigons de plom, costava respirar, ens mancava l'aire, per diferents motius que quan vivia a València o potser pels mateixos motius, a causa d'una part de la societat valenciana servil que s'auto-nega la seua llengua, cultura pròpia i les seues potencialitats i massa sovint accepta que decidesquen des de Madrid per la valenciana gent catalanoparlant. Aquell mateix dia, Toni Infante es lamentava del discurs criminalitzador de l'ndependentisme del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que seguia, discursivament, l'agenda de l'extrema dreta al parlament espanyol, quan el que hauria de fer és acceptar el dret a decidir del poble català que lluita per ser lliure.

Aquell 12 de desembre passat, a les 6'15, a les portes de CCC Octubre, mentre esperava que arribés Toni Infante, mirava l'aparador de la llibreria "Fan set" des del carrer Ferran, es va acostar l'escriptor Francesc Mompó per mirar també les tapes dels llibres i li vaig preguntar per L'Olleria, el seu poble i el meu, de la meua infantesa treballant al camp, i per La Vall d'Albaida, per Otos i Joan Olivares, em va dir Francesc que quasi no hi anava per L'Olleria i des que han mort els seus pares molt menys, ja quasi no hi va, inclós hostatja en un hotel. Va arribar Toni Infante i Francesc se'n va anar cap a una reunió de lliberters o d'editors, no el vaig entendre del tot, i nosaltres, Toni, Vicent Marqués, la seua dona, Maricarmen i jo entràrem al bar Octubre; hi havia una exposició de la CNT i una càmera amb dos o tres periodistes de "À Punt", al principi pensàrem (Toni i jo) que potser venien a gravar la presentació del llibre de Vicent Marqués, però només havien anat el d'À Punt a gravar unes imatges de l'exposició anarquista, com si un llibre de cuina catalana (valenciana, balear) i occitana, els fora del tot alié, quan al meu parer, no és incompatible gravar i entrevistar artistes anarquistes i a un historiador de la cuina catalana, valenciana, balear i occitana, quan als mitjans de comunicació de Catalunya (premsa, ràdio i TV) ha sigut tractat i elogiat pel seu ingent treball en favor de la cuina catalana (valenciana, balear) i occitana. Els professionals d'aquesta TV que vol ser valenciana haurien de tenir en compte els suggeriments de Josep Gifreu sobre la necessitat que les televisions de tot el domini lingüístic catalanoparlant es relacionen i coordinen abastant tots els territoris, com fa Vicent Marqués en els seus llibres de coques i amb la Hª de la cuina catalana i occitana, anotant la diversitat de dialectalismes però sense escriure dialectalment de manera particularista i localment perquè només el puguen llegir els del seu rodal, sentenciant la llengua a la irrellevància.

Efectivament, després d'enviar a diversos mitjans de comunicació valencians, jo mateix, uns articles sobre el contingut i l'abast d'aquesta gran obra amb la convocatòria de la presentació del llibre de cuina de Vicent Marqués a la llibreria "Fan Set" i no publicar-se'n només a la web País Valencià Segle XXI, vaig pensar que el meu viatge des de Llançà a València havia sigut inútil, m'entrà una mica de melancolia perquè el llibre de Vicent Marqués s'ho val i no es mereix un boicot així, entre d'altres coses perquè al seu llibre sobre les coques Les millors coques catalanes (la major part són receptes de coques salades valencianes o balears), igual que amb el llibre, recentment publicat sobre Les millors coques dolces catalanes, editorial Cossetània, igual com a la Hª a la cuina catalana i occitana, hi ha receptes, revistes, documentació de tot el domini lingüístic catalanoparlant, sobretot del País Valencià i al Pròleg Marqués ens escriu reflexions històriques, lingüístiques, culinàries i polítiques sobre la totalitat dels Països Occitans i Catalans, sense deixar-se cap de banda, ni excloure a cap territori, al contrari, repassa la documentació de cuina, coques i plats de totes les comarques de les que pot obtenir informació siguen catalanoparlants o castellanoparlants, posem per cas, esmenta el morterol que és un plat medieval que abans abastava tot el domini catalanoparlant i ara només resta a la comarca de la Plana d'Utiel.

No entenc aquest "boicot", en el millor dels casos vaig pensar que potser era un boicot perquè la gent de l'extrema dreta no anara a boicotejar l'acte cultural de presentació dels llibres de cuina i coques de Vicent Marqués a la llibreria "Fan Set", cosa que els haguérem rebut de bones maneres (com es mereixen, fins que no es demostre el contrari), exigint respecte i els haguérem invitat a seure's per veure si aprenien alguna cosa de llengua, cultura i cuina valenciana, catalana, balear i occitana i en el torn de preguntes haurien pogut dir la seua; en el pitjor dels casos, vaig pensar que era per covardia i por d'esmentar agermanadament els Països Catalans i Occitans perquè expliciten l'opressió de l'estat espanyol i francés que han actuat de manera bàrbara per destruir la llengua, la cultura i apropiar-se indegudament de la cuina catalana i occitana. No obstant això, al meu parer, no hi ha, no hi pot haver una societat democràtica ni cap estat de dret realment existent mentre s'aixafe i es tracte d'aniquilar qualsevol referència a la catalanitat valenciana, si no es permet cap esment als Països Catalans o a la germandat històrica, cultural, lingüística i culinària entre els Països Catalans i Occitans. Als monàrquics unionistes els podrà agradar més o menys que els "catalànics" i "occitànics" (del País Valencià) esmentem els Països Catalans i Occitans, però no es sosté cap democràcia ni País decent, si tenim por i ens autocensurem, censurem, castrem i permetem que ens castren i eliminen en la nostra condició de valencianoparlants o catalanoparlant, que és el que està passant al País Valencià i, a sobre, hem de suportar que els que es poden vantar de rebre quantioses subvencions en dictadures i "democràcies", per criminalitzar i atiar l'odi anticatalanista, des de Lo Rat Penat i altres entitats secessionistes i particularistes, es permeten escriure articles dient que cal tolerar el desgavell i el caos lingüístic de les distintes gramàtiques i ortografies per acabar de destruir del tot la llengua pròpia del País Valencià, i és que algun no coneixen la vergonya. Perquè el catalanisme, tant en la dictadura feixista com en la "democràcia" potsfranquista l'han atacat, criminalitzat, agredit i perseguit sense treva, sense que ningú dels prohoms del blaverisme aturara la barbàrie que Vicent Bello, recordant la La pesta d'Albert Camus, va escriure a La pesta blava, per descriure la brutalitat i la ignorància blavera, plena de patologia franquista per aniquilar el català del País Valencià i criminalitzar aquell que escriuen per a tot el domini lingüístic com posem per cas, fa Vicent Marqués o Xavier Serra, entre d'altres. 

Sense els 'catalànics', el País Valencià només és una comunitat grotesca, ridícula, anòmala i provinciana, agenollada davant del Madrid imperialista i colonial perquè la dirigeixen, a conveniència, contra Catalunya, com a gossos agressius, com per desgràcia demostren una gran part de dirigents de dretes i "d'esquerres" del País Valencià i de l'Espanya més profunda, idiota i ignorant. Encara com, hi ha escriptors, com Joan Garí, Toni Mollà, Josep Piera, entre altres, que rebenten les barreres de la censura i la criminalització del valencianisme català i poden elogiar els llibres de coques i de cuina de Vicent Marqués com a llibres perdurables que romandran en el pas del temps, a pesar d'una mediocritat asfixiant, odiosa, racista i anticatalanista (evidentment, antivalenciana) que voldria anorrear el País Valencià sencer, la nostra cultura, cuina i llengua i que prohibeix qualsevol esment dels Països Catalans, com si no tinguérem dret a la llibertat d'expressió ni de pensament; com si la gent de llengua i cultura catalana no tinguérem dret a que se'ns respecte els drets humans permanentment oprimits per un estat i els seus mitjans que ens tracta com els seus pitjor enemics a eliminar; prohibit dir-li català a la nostra llengua, censurat dir Països Catalans, tot i que siga en parlar de cuina, de coques o pastissets de moniato... Si no podem fer servir, ni tan sols culinàriament, el mot tabuïtzat, reprimit, oprimit, vedat i escarnit al País Valencià i a les Espanyes, perquè s'autocastrem davant la barbàrie i la brutalitat de l'estat i de l'extrema dreta feixista, només resta apagar la llum i fugir d'un estat impropi que ens maltracta sistèmicament i inclús aconsegueix dividir-nos, afeblir-nos, minoritzar-nos i que s'autoagredim entre nosaltres. Quan no volem pensar en un elefant, no podem deixar de pensar-hi, quan assenyalem la cuina i es censura i boicoteja, és que és molt més que cuina, llengua, cultura, vincles històrics, costums, catalanitat (balearitat o valencianitat), poble que vol ser lliure; no podran tancar-ho tot, ni emmordassar-nos, ni posar-li portes al camp, com la rosa de paper del poema de Vicent Andrés Estellés anirà de casa en casa tot i que la vulguen empresonar.

P.S.  A sobre, inclús des de pressumptes diaris "valencianistes", sense cap capacitat de contrast mediàtic internacional o dels propis afectats, posem per cas, mitjans catalans que no arriben al País Valencià perquè els del PP-PSOE, no volen i estan censurats perquè no hi haja efecte "contagi", es creuen, sense problematitzar-ho, els relats adoctrinadors espanyols que criminalitzen el catalanisme (i valencianisme) des de "los madriles" i posen al 'pobre' i sempre pacifista absolut president de la Generalitat Catalana, Quim Torra, com l'ase dels pals de forner, acceptant els falsos i manipulats relats de l'extrema dreta que vomita odi, ressentiment i feixisme per les seues boques... Evidentment, l'estat espanyol els ha parat a l'independentisme un parany, però què voleu que fem, que ens agenollem, renunciem, dimitim, posem les mans perquè ens emmanillen i els demanem excuses per voler ser lliures? No ens fareu dimitir mai.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat