Raonar 'Un mestre del valencianisme: Vicent Soler'

14 gener 2019 01:00h

Fa uns dies al cap i casal, al Centre de Cultura Contemporània Octubre, hi hagué l’acte de presentació del llibre escrit pel professor de Filologia Catalana de la UV i acadèmic de l’AVL Abelard Saragossà, titulat Un mestre del valencianisme: Vicent Soler, amb la presencia dels dos protagonistes de l’obra, així com la responsable d’Àrbena Carmen Hernando, l’editora. Intervingué en qualitat de mestre de cerimònia, el també filòleg i acadèmic, Josep Palomero vice-president de l’AVL. Després dels parlaments de rigor hi ha hagué un col·loqui, de micròfon obert, entre la taula i els assistents.

De Vicent Soler i Marco sabem que, actualment, és Conseller d’Economia i Hisenda del Govern de la Generalitat, estant dedicat a la política PSOE-PSPV, des d’un bon grapat d’anys, així com a l’ensenyament d’economia a la UV. Abelard Saragossà ara, al seu assaig, el converteix en protagonista del llibre que ha enllestit i es presenta. Ens explica i aclareix com s’ ha format el seu llibre basat en un altre de Soler L’ofici de raonar, publicat al 2011, per la Universitat de Valencia, que hi conté 94 articles apareguts al llarg de 15 anys, 1996-2010, a la premsa de la ciutat de València, època en la qual governava el Partit Popular la Generalitat.

Dels articles, l’autor va subratllat destriant els trets de valencianisme que l’hi va veure, per tal de demostrar-ho. Troba Saragossà que, els escrits, li resulten atractius perquè són reflexius i formatius, comunicatius i vius, convidant a reflexionar. Als seus articles hi ha vivor i són informatius. Mostra la concepció que l’autor veu en la societat valenciana: ampla de mires, equilibrada, vitalista, respectuosa, solidària i atractiva. Els articles de “L’ofici de raonar” conformen una obra madura, intel·ligent i sobre tot humana. A dir de Saragossà, els articles li recorden formes i fons de Josep Pla, trobant a faltar ara, aquells escrits de fa un segle que, alhora eren ben escrits, informatius i formatius. L’autor troba endemés en Soler, que no és essencialista ni elitista, esdevenint persona plana, civilitzada, humanista, per la qual cosa vol encabir eixos trets en la consciència del lector, usant el mot de raonar, és a dir, buscar la raó, una manera de parlar a bones ben nostrada, indicant els lectors, la finalitat del seu llibre “L’ofici de raonar”: fer-se entendre des de la conversa pacífica i argumentada, per tal de canviar un entorn social al nostre País que s’estima, però, que li agradaria millorar.

És per això, perquè Saragossà considera Soler un mestre del valencianisme, per l’assenyat del seu criteri, la transversalitat del seu discurs i el positivisme que de tot plegat li albira. La identificació profunda de Soler amb els valencians, continua Saragossà, explica que el seus articles tracten les qüestions fonamentals del valencianisme, enumerant-ne unes quantes: La relació entre València i com s’ha construït l’estat espanyol a partir de 1707, és a dir, reduint els regnes d’Espanya a la Corona de Castella, a la seua llengua, al seu dret, a la seua història, als seus interessos. En eixe marc reduccionista, Vicent Soler, tracta els dèficits de la balança fiscal valenciana, una realitat ben injusta, quan una societat pobra, paga com si fora rica. A dir de Saragossà això no fa pensar en una relació colonial?

Vicent Soler, explica Saragossà, reivindica el valencià en el seu llibre, no mirant el passat, sinó el futur. La perspectiva de futur té l’efecte que el valencià, no interessa només als qui som valencià-parlants, perquè també és un tema de reflexió i d’interès pels valencians que han tingut el castellà com a llengua materna. Soler enumera més factors inherents del valencianisme, com ara, el valencià el castellà i l’anglès en l’ensenyament i la societat valencià. O com anomenar la llengua pròpia dels valencians, o la relació entre Valencià i Catalunya. O com superar la divisió fratricida entre l’anticatalanisme i el catalanisme valencians. Alhora que Soler lliga el valencià a les necessitats de la societat valenciana, analitza mites falsos, mostra per quines raons són falsos. Com ara que necessitem un bilingüisme com el d’Holanda, el qual no supedita l’holandès a ninguna altra llengua, en canvi hauríem de fugir del bilingüisme de Puerto Rico, que supedita el castellà i el substitueix pel l’anglès. Soler a dir de Saragossà tracta característiques que, encara que haurien de ser evidents, no ho són: Conèixer el valencià i el castellà, no és un requisit necessari perquè un funcionari no discrimine ciutadans en la societat valenciana?

Com que Vicent Soler no és essencialista, la seua actitud afegint-ne ser prudent, explica com reacciona davant dels maltractaments del centralisme: reivindicant una Espanya democràtica (que evidentment no ho és), exigint la democràcia, es consideren els interessos de tots, no solament de Madrid i els 200 quilòmetres que l’envolten. Per eixe motiu, mostra les incoherències de l’actitud d’aquells els quals confonen la unitat d’Espanya, en el centralisme de Madrid, afermant que, en eixa “confusió”, els qui no estem d’acord amb el centralisme, estaríem contra la unitat d’Espanya. Conclou Soler, en eixe marc, presentar el interessos de Madrid com si foren els interessos d’Espanya, és preconstitucional i crea privilegis.

Esbrinat el llibre de Soler, Saragossà ens conta la dedicació de l’obra, majorment, a quatre temes: Descriure la formació de l’estat espanyol a partir de 1707, mostrar el creixement de Madrid durant el franquisme, tractar el desequilibri de la balança fiscal valenciana, així com de quina manera, han marginat l’Eix Mediterrani els successius governs espanyols. Quatre qüestions crucials per al valencianisme. Opina Saragossà que segons el tractament fet del tema d’Espanya pel valencianisme, quallaran o arrelaran els assumptes, o per contra no incidirà en la societat valenciana; manifestant així mateix que, d’eixes quatre qüestions, Soler fa un desplegament ètic i alhora intel·ligent.

Amigues i amics per a acabar el resum unes breus puntualitzacions que fa Soler: Als valencians i als catalans ens interessa estar coordinats? Ens convé la coordinació en els àmbits en que els interessos valencians i catalans són comuns, particularment en dos àmbits, l’economia i l’estructura ideològica de l’estat espanyol. No cal dir que, en economia, en llengua i en tot, les relacions entre valencians i catalans han de ser de tu a tu, d’igual a igual: Ho demana l’ètica, la dignitat i també el sentit comú. L’objectiu de L’ofici d’enraonar, també l’esbrinador de Saragossà: Un mestre del valencianisme: Vicent Soler és la recuperació del poble valencià i la millora de les seues condicions de vida.

De la meua banda no m’estendré, només dir que, del què he llegit de les sengles obres, d’allò extractat de la meua presència a la presentació del llibre fa uns dies, i de la meua consciència de valencià, del valencià i del País, em sembla tot plegat, base essencial mínima, buscar la transversalitat entre nosaltres abocant sobre la taula tots els assumptes, per assolir racionalment i generosament, aquells acords possibles, els quals vist com està el pati, al meu entendre, seran de mínims.

Però, tot plegat, ens convé raonar, reflexionar, si no com deia Fuster, seguiran fent-nos la política que nosaltres no fem. Sot al risc d’allò altre que també deia “De la discussió naix la llum” diuen. I l’experiència demostra, que efectivament, cadascú sol quedar-se amb les mateixes conviccions que tenia abans de discutir, però més clares” Ja sabem, Fuster no era només un savi, sinó el paradigma d’un escèptic.

Tot i això, un servidor s’acomiada i, considerant la serietat formal de l’article, amb un refrany esperançador ben nostre, un tant jocós, tot pregant de bestreta perdó, també a Fuster “Tot potser en este món digué “Caliu”, manco una rata fer un niu, baix el “rabo” d’un gat viu”.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next