A favor de les escultures

18 gener 2019 01:00h

Ningú nega el valor de les escultures com a expressió artística, altra cosa ben diferent és el seu paper a l'espai urbà. Partiré d'un cas que conec de primera mà i ho faré per introduir unes consideracions que afecten una problemàtica ampla. Arran la creació del Museu d'Art Contemporani de Vilafamés, un escultor reconegut creà un conjunt escultòric per donar-lo al poble, el seu contingut fou la Conquesta. Aquest gest generós es traduí en la instal·lació de part de l'escultura a la plaça major eliminant unes figures, puix, segons he escoltat, destorbaven el tràfic dels vehicles. Doncs bé, quan es produí un relleu l'alcaldia, no fa gaire anys, el nou equip de signe de dretes, llevà l'escultura i la substituí per una farola, còpia de la de Canaletes a Barcelona. Alguns manifestàrem el nostre disgust, la cosa es quedà així, i durant varies legislatures l'estàtua ha estat al magatzem. Ara, el regidor de torn s'ha trobat amb el problema i amb bona voluntat està intentat resoldre'l recuperant l'estàtua, però, segons sembla per situar-la en altre lloc.

L'exemple ens val, el problema no es nou, puix s'han donat situacions semblants. Al cap i casal amb la victòria franquista, l'escultura avantguardista valenciana dels anys trenta, Al·legoria de la República, del Vicent Beltran, desaparegué, ignorant-ne si està en algun lloc, han quedat les escultures de la façana del Ajuntament i alguna més. Tampoc han mancat casos de recent rebuig a altres escultures en diversos llocs i per motius discutibles. Ara he visitat el Parc Central i de moment no he trobat cap escultura. Tot evidencia que a les nostres ciutats i pobles manquen escultures, en altres èpoques eren monuments dedicats a persones o fets il·lustres, ara la funció es acostar l'art i establir la relació entre aquest i el seu entorn: jardins, places...

Precisament, recentment hem pogut apreciar la qualitat de la tradició escultòrica valenciana al Museu de Belles Sant Pius Cinquè i al Centre Cultural Bancaixa. Al primer cas, les obres d'Adsuara, Vicent i Parasejo, més situades en allò de mostrar el cos humà en totes les dimensions, cal assenyalar com per a la gent de la ciutat ha significat descobrir a l'alacantí Parasejo; quant al cas d'Alfaro, què puc afegir a qui ja es més que reconegut: simbolisme, sentiments, arrelament amb el país i la seua gent, en una línia de modernitat i opció per l'abstracció.

Amb tot, reitere: les escultures son element educatiu, ens mostren allò que ens passa desapercebut, ens aproximen a la cultura i alhora són una forma d'humanitzar l'espai urbà. Lamentablement, en ocasions el vandalisme fa de les seues, com hem pogut veure mutilant escultures o danyant-les de forma absurda. I acabe advocant per la llibertat de l'artista, que ha d'estar per damunt de les opcions partidistes o d'altre tipus. Diuen que ens manca sensibilitat artística, però, la sensibilitat es pot adquirir tenint a la vista l'art.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next