Martingales constitucionals. Títol I

21 gener 2019 01:00h

Sota el paraigua de les ganes de transitar pacíficament a un nou temps i aprofitant l'exigència de resposta única a una pregunta (la Constitució) amb centenars de paràgrafs, l'astúcia més coneguda protegí el primer article al títol preliminar. L'estratagema assegurà un 'SÍ' a la monarquia en sostreure un referèndum específic sobre la forma de l'Estat, que en aquell moment hagués pogut restablir la República envestida i enderrocada per l'alzamiento nacional.

De maquillatge, els cuiners abocaren el cabàs al títol I "De los derechos y deberes fundamentales" (art 10 a 55), ja que sota eixa rúbrica no tot és tan fonamental com a l'inici es proclama. El nyap que representa la intitulació dels capítols i seccions del títol I ha produït certa literatura entre alguns constitucionalistes i, possiblement, en cas de tractar-se d'un treball de redacció de batxillerat, un professor minuciós els hagués exigit als redactors més claredat. Quin fou l'origen d'eixa manca de cura? Potser el preu del maquillatge?

Dintre del títol I, bàsicament sols els articles de la secció 1a del Capítol II (15 a 29) enuncien vertaders drets tal com estan expressats. Del 30 al 38 hi ha enunciats que duen a engany, com el dret al treball suficientment remunerat (art. 35). Si llegim l'article 53 ens adonem que, lamentablement, sí que és constitucional no tindre treball remunerat, encara que el 35 sembla declarar el contrari; per què eixa redacció enganyívola? L'article 53 obre el capítol IV rubricat "De las garantias de las libertades y derechos fundamentales", enganyosa mitja veritat, ja que també explicita límits als drets i avisa que alguns no ho són realment, tal com estan redactats a l'articulat.

El darrer bloc de drets (art. 39 a 52) inclòs al títol I ni tan sols és un llistat de drets, es tracta de principis que els poders de l'Estat haurien de tindre en compte en relació a les polítiques socials i econòmiques. Per què tenen aparença de drets? Entre ells estan el dret a la vivenda digna (art. 47) i el que sembla (expressat com a obligació dels poder públics) el dret a pensions de jubilació adients i periòdicament actualitzades (art. 50). Drets? Pel que ja sabem, la discrecionalitat de l'executiu i el legislatiu és gran al respecte, i poden lligar les pensions a l'IPC, congelar-les, retallar-les o capolar-les fortament si vingués el cas; tot constitucionalment. Sobre el dret a la vivenda digna, com és que jutges o fiscals no actuen d'ofici quan coneixen situacions abusives i indignes denunciades per alguns media? És clar, l'accés a la vivenda digna tampoc és un dret stricto sensu, més aviat una aspiració! Aleshores, per què eixa confusa redacció?

Possiblement algú em dirà que la persistència d'importants xifres d'atur (amb derivades en la qüestió de les pensions) i el comportament dels preus de lloguer i compra de vivenda, depenen de les propietats auto-regulatives de l'economia de mercat, una frontera per les accions legislatives en aquestes matèries consagrada a l'article 38 (que sense nomenar-les, empara les pràctiques especulatives). Aleshores, convindrem que la Constitució conté elements que poden dur a contradiccions i (agregue jo) que els redactors del text tractaren de salvar amb dosis d'imprecisió i cosmètica.

Els anime a treure el maquillatge constitucional i explicitar el significat precís dels tres articles que he citat a dalt. Vinga, anem per feina! Article 35: "Els espanyols que tinguen treball remunerat tenen dret a treballar d'acord amb les regulacions legals aprovades per les Corts". Article 47: "Els espanyols tenen dret a gaudir d'una vivenda digna i adient encara que, a causa del comportament dels mercats de treball i vivenda, podran haver-hi espanyols privats d'aquest dret o amb dificultats per exercir-lo". Per la redacció de l'article 50 ve a tall l'estil Rajoy: "Els poders públics garantiran, o no, mitjançant pensions adients i periòdicament actualitzades, etc., etc." Què els sembla? M'hi he apropat?

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next