Hi ha d’amics, els bons, els quals ens desitgen “salut i tranquil·litat”. Nosaltres a ells també, perquè açò de l’amistat, com d’altres coses, ha d’ésser recíproc, no hi hauria manera de fer-ho campar sinó. Als enemics reconeguts per coses serioses també, doncs assolirem enteniment, concòrdia, i fraternitat. Dels enemics polítics, coses inconsiderables, palla fent-nos comptes, públicament ni aigua, no obstant, hauríem de fer com sovintegen: després de la irritació: al bar, per oblidar-se dels enutjos al voltant d’unes canyes de cervesa. Ja sabem, d’ira res de res, la ira endemés d’un formidable pecat capital, com tots els capitals, és una enorme perduda de temps, perquè costa molt de desempallegar-se.
En el cas de Toni Cantó, és un cas perdut, molt difícil d’encaixar, perquè no només és polític irrellevant i un personatge histriònic, sinó un mentider compulsiu, un propagador de les ara brandades fake news. Cal parar esment d’entrada, quan diu per exemple, allò d’un col·legi a València ciutat, on va un seu familiar, que s’educa obligat sols en valencià, relegant el castellà, assegurant que es veu marginat. Falseja a cor que vol, doncs els dos únics col·legis, un de primària i altre de secundaria, a la zona on va el seu familiar, imparteixen entre un 25% i un 75% dels continguts, en castellà i en valencià, segons hagen elegit prèviament, la comunitat educativa integrada per pares, mares i docents, i, a més a més, estan incorporant l’anglès. Ho assegura eldiario.es/cv, en un article minuciós que han elaborat recentment.
Una tàctica aquesta, usada per Ciudadanos a Catalunya, amb relatiu èxit fa un temps, que l’ínclit trasllada ací, de manera fal·laç, rebatuda contundentment, amb pels i senyals, per “El diari.com”, doncs al centre de primària de la zona, s’imparteixen un 59% en valencià, un 25% en castellà i un 17% en anglès, idioma el qual van incorporant progressivament, com preveu la llei, de l’inefable Wert, la LOMCE estatal, tot perquè ho han elegit el components de la Comunitat Educativa.
En l’àmbit de l’educació infantil no obligatòria, on no hi cap cap familiar del senyor Cantó, doncs aquests són d’edats superiors, s’imparteixen sols de forma experimental, acordat pel Consell Escolars dels centres, un 90% de les hores lectives en valencià i el 10% en anglès. Cal dir que, el Consell Escolar oferia d’entrada també el castellà, al qual llavors, no se’n afegiren. En aquesta etapa educativa no obligatòria, no hi ha d’assignatures, els centres, sol·liciten projectes experimentals a Conselleria, prèviament, havent d’assegurar-se i acreditar que, al final de l’etapa educativa, els alumnes seran competents en castellà, valencià i anglès.
D’altra banda l’institut de Secundària de la zona, encara manté la distribució de l’etapa del PP. És a dir, el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV, “línia en valencià” i el Programa Plurilingüe d’Ensenyament en castellà (PIL, línia en castellà). Al centre se n’ofereixen totes dues línies i no poden impartir-se menys d’un 25% en valencià o en castellà, com determina la LOMCE. El senyor Cantó, o ofereix dades falses o errònies, conclou benèvolament eldiario.es/cv.
Coneixent el personatge i les seus fal·làcies, la destriada és ben fàcil. Un altre exemple de falsedat: Al Setembre d’enguany passat, Cantó manifestà al faristol del Congres dels Diputats, defenent la no exigència de la llengua cooficial als funcionaris, que el castellà havia desaparegut de Catalunya, de les Illes, de la Comunitat Valenciana, del País Basc, de Galícia. Joan Tardà, replicant-li, va començar la seua intervenció en català. Ana Pastor, la presidenta, li va cridar l’atenció “… es nuestro deber expresarnos en espanyol, que és la llengua de todos también”. Conseqüentment Tardà li preguntava a Cantó. “Donde està la igualdad” per a seguidament reblar: “Seria una aberración que alguien impusiera en las Cortes Valencianas el uso del valenciano. En cambio en el año 2018 se ha vuelto a demostrar, que aquí, el centro de la democràcia, no es possible”. Testimonià així mateix Tardà, allò del refrany ben nostre: “S’agafa abans un mentider que un coix”.
Toni Cantó, segurament, d’aquests dos exemples, si no ho va dir, seria perquè no parava bé, però, potser hagués pensat: “Al final de todo, esto se arregla con un pelotón de soldados”, frase atribuïda a José Antonio Primo de Rivera, q.e.p.d. No obstant això, a Toni Cantó: “Salut i tranquil·litat”.
Amigues i amics: Què hi faré mentrimentres una altra volta?: Doncs deixar-vos amb l’Estellés. Plaent-nos tots junts, plegats, davant versos immensos seus, del no gens menys immens “Mural del País Valencià” “Records de llunyania” “Del poeta Prudenci”:
“El meu llatí és corcat i trist per evocar les teues murades. València, València! La sang de Vicent es va vessar i va fecundar les lloses. València, València! El meu és un record de calze de pols. Els castells arnats aixequen el seu dolor i la seua vigilància. El meu llatí voldria ser alegre com va ser altra vegada, però el meu cor és trist contemplant el riu de sang que et besa els dies. València València! Tornaràs a ser la que fores i jo no ho he de veure. Pense els teus marges florits de lledoners”.
Toni Cantó, podria ésser, el pròxim Honorable President de la Generalitat, i rauria al Palau adient al cap i casal.
