El Ejido o l'orgull de ser valencià

31 gener 2019 01:00h

Si un resultat electoral és la fotografia del poble que l’ha produït, per molt democràtic que siga, de vegades ens aborrona als qui tenim un sentit moral de la política. És com aquestes pel·lícules gòtiques que, veent una persona agradable, de sobte resulta que era un monstre que ens deixa gelats.

Fer comparacions és sempre problemàtic però jo sí que vull fer-ne una. Ara que ja han passat algunes setmanes des de les eleccions a Andalusia, vull, notant encara una mena de dispnea quan ho recorde, comparar a El Ejido, poble almerienc, amb qualsevol altre poble valencià on, a banda de qui haja guanyat les eleccions, mai no s’ha donat un insult tan greu a tots aquells valors que poc a poc hem anat forjant a la nostra societat i que, tal vegada ingènuament, havíem pensat que eren irreversibles. La primera pregunta que ve al cap és: com pot ser això i, a més a més, allí?

El Ejido era un poble, no fa tants anys, tan enmig del no-res que per allí es filmaven pel·lícules de vaquers ambientades en els deserts d’Arizona o Mèxic. El seu paisatge polsegós encara el recordem a aquells spaghetti western que dirigia Sergio Leone als anys setanta, els quals varen ser una font d’ingressos per a gent dels pobles de per allí, que malvivien quasi tant com aquells personatges de les pel·lícules on actuaven d’extres, de figurants o d’especialistes a caure morts al primer tir.

Anys després i gràcies a les innovacions dels sistemes de regadius per degoteig saberen, algunes persones amb visió futurista, cobrir aquells terrenys erms amb hivernacles i produir tal quantitat de fruites i sobretot verdures que hui són un referent mundial en la seua producció i distribució. Tots quedàvem bocabadats en saber la ràpida progressió de la seua economia: era un dels pobles que més vehicles d’alta gamma tenia per habitant, més oficines bancàries i una renda per capita impensable per a la majoria dels pobles de l’Estat, i tot allò es coïa sota la calina del cel de plàstic que cobre un espai tan gran que els fa presumir que aquell mar sintètic es pot vore des dels satèl·lits a milers de quilòmetres d’altura. Però...

Per a fer produir aquell Edén de tomaqueres, pimentoneres i demés calia molta mà d’obra, moltíssima! Ma d’obra disposta a passar-se el dia a més de quaranta graus de calor replegant els fruits, però com que el peonatge local no estava dispost a torrar-se es recorregué als més desgraciats, als qui no tenien més remei que entrar a aquelles calderes deu o dotze hores diàries a canvi d’un jornal, quan el pagaven, vergonyós, malvivint després en cabanes o tirats enmig dels camps o a construccions abandonades: els immigrants africans. 

Molta gent d’aquesta es quedà a viure allí, la misèria als seus països era (i és) tan gran que allò, malgrat tot, els pareixia el paradís i, poc a poc, anaren formant part d’aquell paisatge i paisanatge que ja res tenia a veure amb el que divisava el pistoler després de tombar-ne uns quants sense que li caiguera la cendra del puret.

Temps després, els recels i la por fomentada hàbilment per, precisament, qui s’havia beneficiat d’aquells, han conduït la majoria de la gent oriünda a tal paranoia que a les últimes eleccions autonòmiques un 26,91 % votà el Partit Popular i, el que és més dramàtic, un 29,51%, a VOX, partits que prediquen foragitar els immigrants, negar-los l’assistència mèdica, social o escolar i tractar-los com una plaga. Però, com pot haver-hi tanta hipocresia, tanta maldat, tant d’oblit i tanta misèria moral junta? Quanta gent andalusa, d’allí mateix, ha hagut d'emigrar a altres indrets per a subsistir? Com pot haver-hi a Andalusia, a la meua benvolguda Andalusia, tanta falsedat? Què els semblaria als andalusos si a Catalunya o al País Valencià, on en viuen centenars de milers, els tractàrem així? És El Ejido un reflex del que hi ha políticament ara allí?

En contra, malgrat la imatge que el poble valencià ha projectat durant molts anys al votar una i altra vegada una dreta corrupta, que a la vista de tots robava sense misericòrdia a les arques públiques i saquejava les institucions amb personatges dignes de la paròdia més agra, mai no es dubtà de la nostra integritat i aquesta, per si calia, s’ha posat de manifest i tothom ho ha reconegut, quan tot Europa rebutjava un grapat d’emigrants que anaven a la deriva cap la mort a alta mar i un vaixell, l’Aquarius, els recollí. El govern valencià, en representació del sentir majoritari de la seua gent, no dubtà a l'hora d'acollir-los i donar-los refugi. Poc temps després, uns mariners de Santa Pola també salvaven d’una mort segura un grapat d’emigrants gelats i famolencs que veien ja la mort imminent amb la seua embarcació enfonsada perquè cap país els volia acollir, salvar, en definitiva. Eixos i eixes sí que representen el valencians, la majoria del poble valencià. Per allò, quina diferència tan enorme hi ha entre les dues actituds: l’andalusa i la valenciana! Quina diferència més honrosa hi ha entre Santa Pola, que rebé com a herois els seus mariners, i El Ejido, que vota el PP i VOX!

L’humanisme demostrat pel poble valencià està a anys llum de la vilesa de qui votà foragitar els més desgraciats del món i ens dona una força moral tan forta que de ser la rialleta i l'acudit de tots hem passat a ser l’admiració, simplement per comportar-nos com a persones, amb dignitat, perquè, al capdavall, és la dignitat i sols la dignitat la que ens diferència i ens fa bons, la que engalana un poble de valors i la que permet formar una societat sana i noble i rebre el reconeixement com a poble diferenciat dels qui representen el més baix de la condició humana, però, si a les properes eleccions municipals i autonòmiques l’esquerra es queda a casa o predicant al bar i no diu la seua votant, els feixistes faran el que han fet allí, perquè de feixistes, ho sabem bé, en tenim, i de llarg, més al País Valencià que no a Andalusia i aleshores els que ens enfonsarem serem nosaltres.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next