Encarem la recta final de la legislatura que va capgirar la política valenciana. En 2015 acabaven 20 anys d’hegemonia del Partit Popular, que ens havia deixat en els ossos com a poble i com a societat. Saquejats per la corrupció, amb un model econòmic devastat per la crisi i una administració autonòmica precària i decadent.
Ens trobem de nou amb la ciutadania amb moltes lliçons apreses, atés que en quatre anys hem hagut de créixer de pressa. Podríem dir que Compromís ha sigut un adolescent que ha hagut d’aplegar a la maduresa política en temps rècord, adaptant-se a la gestió, la local i autonòmica; aprenent a legislar, i sense perdre l’atreviment i la frescor amb la qual somiarem un millor País Valencià i amb la qual continuem treballant des d’aquella nit en què explotàrem d’alegria.
Des de llavors, molt de treball i d’esforç; errades i encerts, i l’ensopegada amarga amb la complexitat de transformar els somnis en realitats. Però no hem amollat ni ens hem despitat de l’objectiu, i crec que hem aconseguit, amb els nostres companys de viatge del Botànic, fer de les persones el centre de la política valenciana.
Compromís va concórrer a les eleccions amb un lema ‘amb valentia’ i un propòsit: rescatar persones. I ho va fer de la mà de la ciutadania, obrint la seua estructura a la participació en les seues propostes i en la seua organització amb un procés de primàries novedós i innovador; procés que va aconseguir implicar moltes persones interessades a canviar les coses i que finalment feren caure “l’estaca” del PP en 2015.
Eixe procés ara es juga el seu ser o no ser. Ser, de nou, eixa excusa per convidar a participar al voltant d’una urna tots aquells que pensem que la societat valenciana comença a ser conscient de la seua capacitat com a poble, a estimar-se com a tal i a projectar-se en el futur cohesionada i vertebrada, econòmicament, socialment i ambientalment. O no ser, i caure en el parany del passat dels partits vells, les faccions i les xarxes clientelars que tan lletja han fet la política, allunyant el valor i el talent i justificant el despertar dels fantasmes del neofeixisme de bona cara.
Les primàries són un avanç en la millora democràtica dels partits polítics i esdevenen un sistema de tria útil i profitós en funció de l’ús que li donen els col·lectius que l’empren per conformar les seues candidatures.
A Compromís tenim de nou l’oportunitat de demostrar que vertaderament hem madurat com a organització, que sabem aprofitar les nostres fortaleses sembrant complicitats i que no som eixa classe de política que els rivals esperen que es fagocite posant per davant l’interès individual front al col·lectiu.
Estem sembrant amb la vostra participació les ciutats i el País que volem en el futur. Acompanyeu-nos de nou per veure florir la primavera del nostre poble.
