Abans de deixar-nos, el Professor Fontana ens invitava a raonar sobre com i per què el mon ha canviat i molt especialment des de la crisi de 2007-08, i ho feia a mirar el passat amb la finalitat d’entendre millor el present. Producte de la seua reflexió, i, tanmateix, davant de l’ofensiva conservadora existent ens invitava a fer un esforç per trobar nous camins, això sí, sense caure en renuncies ni abdicar dels principis progressistes. Els resultats electorals, positius, i, igualment amb casos evidents d’errades possiblement evitables, son quelcom que inviten a buscar nous camins.
Ni pessimisme, ni ignorar els fets. Informadors, que més de les vegades “parti pris”, avancen hipòtesis i pontifiquen. No pretenc entrar en eixe àmbit, allò que voldria assenyalar seria allò dels “nous camins” als que feia referència Fontana, en tal tessitura, tenim l’experiència dels governs o fórmules plurals progressistes nascudes en 2015, i que de nou ara son una perspectiva real. L’existència de confluències, o de pactes com el del Botànic, i tanmateix, les seus versions municipals, ho podem considerar com una necessitat puntual, producte de la precarietat, o, tanmateix, com una via amb perspectiva estratègica, o fins i tot, com les dues coses a la vegada.
En la nostra història més propera, han existit situacions semblants, basades més en la visió puntual del problema. Així, vaig viure directament l’episodi del pacte UPV-Esquerra Unida allà pels anys 1987, com recordareu de poca durada. Des d’aleshores, han passat prou esdeveniments, i sobretot, sofrirem un llarg període de governs de dreta, que no fou sols un “llarg període” sinó tot un seguit de corrupcions i desgovern. El nostre experiment plural respon òbviament a uns resultats electorals, però no deuria ser considerat única i estrictament com un pacte puntual, i això és el que m’interessa remarcar.
Tant les opcions amb anys de funcionament, com les de recent aparició, feren al 2015 un esforç d’enteniment, amb un programa comú. No van mancar desencontres, producte de les diferents cultures i concepcions. L’entesa entre tradicions d’esquerra i opcions emergents és manifesta, i també ho és en quant a les sensibilitats envers els continguts que tenen a veure amb l’ identitat valenciana. Per totes aquestes circumstàncies els “nous camins “ tenen un recorregut, un aprenentatge. La gent més activa i interessada deu considerar tot el que s’ha fet, aquella altra ciutadania que es limita a ser sols elector o electora, també té el deure de reflexionar més enllà de la immediatesa, apostant per aprofundir en la cultura de l’entesa i els canvis amb perspectives de futur. Doncs, mantenir la pròpia coherència és compatible amb els acords.
