El "vici" de sobredimensionar la immigració en temps d'eleccions

El segon informe de l'Observatori Sense Tòpics analitza la presència de la migració i l'asil en les campanyes electorals del 2019
15 juny 2019 06:00h
L'informe 'Migració i asil a les campanyes electorals: Anàlisi del discurs als mitjans de comunicació' assenyala que la criminalització a les persones 'de fora' s'accentua en el cas de tres col·lectius: els manters, els menors estrangers no acompanyats i les persones musulmanes. / Imatge d'arxiu.

VALÈNCIA. Sembla que en període electoral tot val. Els discursos i mitges promeses es traslladen als programes dels partits i, sobretot, de boca en boca dels representants polítics. Un ideari que, en les últimes eleccions, s'ha reproduït en forma d'odi. La irrupció de l'extrema dreta en les institucions polítiques ha instal·lat un discurs racista i xenòfob que es contagia d'una onada europea d'intolerància. Aquestes males pràctiques també es traslladen als mitjans, que desvirtuen discursos sobre migració i asil que més aviat contribueixen a augmentar l'alarmisme social que a fomentar un tractament responsable.

Aquesta és una de les conclusions a què arriba l'informe 'Migració i asil a les campanyes electorals: Anàlisi del discurs als mitjans de comunicació' elaborat per l'Observatori Sense Tòpics i presentat aquest dijous per la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) i la Unió de Periodistes. El document pretén fer una anàlisi global del discurs que s'ofereix sobre migracions als mitjans de comunicació. Així, continua en la línia que ja va establir el primer informe de l'entitat el 2018, que recollia les informacions referents a l'arribada de l'Aquarius a València. Les conclusions d'ambdós són semblants: reproducció de tòpics i poca presència de veus de migrants.

El projecte també s'emmarca dins de la iniciativa 'Alça la veu contra el racisme', en la qual la integrant de l'entitat social, Marta Pérez, analitza el contingut dels programes polítics per a comprovar la inclusió dels temes migratoris: no hi ha cap partit que assumisca per complet el paquet de mesures que CEAR pretén impulsar per a treballar en aquesta direcció.

"El discurs contra els drets humans està guanyant posicions", afirma Adrià Caballero, també membre de CEAR i col·laborador en l'informe. Ara, el biaix es reprodueix precisament amb l'entrada de la dreta radical en el discurs polític. Per aquesta raó, Miquel Ramos, periodista i autor de l'informe, destaca que cal ser "bel·ligerants" en qüestions que atempten contra aquests drets. En això consisteix l'informe: en la denúncia d'aquestes situacions i pràctiques tergiversadores.

Ramos assegura que cal garantir la responsabilitat dels mitjans i que, ara per ara, l'extrema dreta ha tractat de normalitzar un discurs. L'anunci de l'acte de Vistalegre, primer, i l'entrada de Vox al parlament andalús el passat desembre, després, van provocar que es donaren altaveus a certs missatges d'exaltació nacional i foment d'una sola identitat cultural assumida sota l'espanyola.

Per la seua banda, la presidenta de la Unió de Periodistes, Noa de la Torre, destaca el paper i la responsabilitat social que juguen els periodistes en aquests temps convulsos. La precarietat de les redaccions, les rutines professionals establides i la intensitat d'un treball que demana eficàcia i instantaneïtat són alguns dels factors que expliquen –que no justifiquen– per què es produeixen aquest tipus de males pràctiques a les redaccions.

Un hàbit que, com assenyala l'informe, contribueix a reproduir estigmes i estereotips sobre un determinat col·lectiu sense contextualització i, fins i tot, amb certa criminalització. És el cas de texts esbiaixats; la contraposició de dues realitats com a bones o dolentes, i preguntes tendencioses en les entrevistes o enquestes que condueixen l'entrevistat cap a camins sense eixida.

Qui són els més afectats per aquest discurs?

L'informe assenyala que precisament aquesta criminalització s'accentua en el cas de tres col·lectius en concret: els manters, els menors estrangers no acompanyats i les persones musulmanes. En alguns casos, la reproducció de certes declaracions els lliga de manera perversa amb la violència masclista. Ocorre, per exemple, qualificant els menors estrangers com a "violadors" o "agressors", una tendència més comuna del que sembla. El resultat és l'atribució de problemes com a exclusius dels membres pertanyents a un grup. I això està en mans dels periodistes: davant qualsevol notícia o article, cal ser capaç de discernir la importància de posar una dada o no en el titular.

Una tendència que es repeteix des de l'informe del 2018 és l'absència de veus de persones migrants i refugiades als mitjans de comunicació; que siguen els protagonistes dels successos noticiosos en qui estiga centrada la notícia. Si, en el cas de l'Aquarius, només el 9% de les notícies donaven veu als vertaders protagonistes, el període electoral no mostra signes de frenar aquesta tendència.

De fet, l'informe destaca que és cert que sí que se'ls ha donat espai mediàtic –especialment, en tertúlies televisives–; això sí, a figures polèmiques del nou partit d'ultradreta, com ara al diputat al Congrés de Vox, Ignacio Garriga, o a un simpatitzant del partit, Bertrand Ndongo. Al parer de Miquel Ramos, això no fa una altra cosa que deixar constància del "vici" dels mitjans de comunicació per "l'espectacle" i per la "polèmica", especialment al món audiovisual. El problema també sorgeix amb la intenció perversa de vincular el fenomen migratori a la situació econòmica espanyola i de criminalitzar la immigració fent referència al tractament deficient dels homes migrants cap a les dones migrants –cal recordar les declaracions polèmiques del Partit Popular–.

No obstant això, Miquel Ramos  que considera que existeix una millora als mitjans valencians respecte any anterior. "També existeixen exemples de bones pràctiques que aprofundeixen en el context", afegeix el periodista. Ara bé, assenyala que la tendència és instal·lar un discurs que impose unes idees a llarg termini. Unes idees que no només guanyen les campanyes electorals, sinó, el més perillós, la consciència ciutadana.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next