El visó americà posa en alerta els guardes del Consorci riu Millars i amenaça la fauna autòctona

L'espècie invasora ha provocat que el visó europeu es trobe a un pas de l'extinció 
5 febrer 2019 11:01h
El servei de guarderia rural del Consorci riu Millars disposa de tres plataformes parany flotants per a capturar els visons americans. Imatge d'axiu. / Wojciech Uszak


VALÈNCIA. La guarderia rural del Consorci riu Millars –format pels ajuntaments de Borriana, Almassora i Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana– ha représ els treballs de control de la població exòtica de visons americans (Neovison vison) presents en el Paisatge Protegit de la Desembocadura.

Els projectes de seguiment i control d'aquesta espècie de mustèlid al·lòcton –és a dir, que no és originari d'ací– present en bona part del riu Millars es van iniciar al setembre del 2018, però es van haver de suspendre el passat octubre a conseqüència de la crescuda del riu pel temporal de gota freda que va patir la demarcació de Castelló, segons ha informat el Consorci en un comunicat.

El servei de guarderia rural del Consorci riu Millars disposa de tres plataformes parany flotants per a capturar els visons americans. Cadascuna està col·locada en l'aigua en llocs on prèviament s'ha detectat la seua presència mitjançant l'anàlisi dels seus excrements o petjades en la riba del riu.

Aquestes plataformes flotants incorporen unes bases d'argila que permeten obtindre les petjades dels animals quan accedeixen. Després, quan es detecta la presència del visó americà, s'instal·la una gàbia automàtica per a capturar els animals. Els paranys s'incorporen poc després de veure les petjades dels mustèlids.

De moment els guardes rurals del Consorci riu Millars ja han detectat la presència de diversos exemplars de visons americans en una de les dues plataformes instal·lades. Això significa que d'ací a poc temps s'iniciarà el procés de captura dels visons americans. L'Ajuntament d'Almassora col·laborarà amb el Consorci riu Millars en el procés de retirada i transport dels animals capturats.

Presència de llúdries

La Generalitat Valenciana serà finalment la responsable de la custòdia dels visons exòtics retirats del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. Un factor important que també explica el control dels visons exòtics és el fet que les llúdries (Lutra lutra) tornen a estar presents en la desembocadura del riu Millars des de fa 5 anys. La llúdria és un animal més corpulent i territorial capaç de desplaçar el visó americà, però aquesta espècie exòtica és una extraordinària competidora per l'aliment.

Salvar el visó europeu

El Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars participa en el Life Lutreola Spain de la Unió Europea sota la coordinació del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat. Aquest programa pretén salvar les últimes poblacions salvatges del visó europeu –Mustela lutreola–, l'espècie autòctona que es troba a un pas de l'extinció.

En l'actualitat, la principal amenaça que té el visó europeu és precisament el visó americà, que s'ha adaptat perfectament als ecosistemes fluvials espanyols. Aquest projecte Life té com a objectiu millorar la situació del visó europeu a l'estat espanyol, on es troba una de les seues últimes poblacions naturals i de major viabilitat.

Al riu Millars mai han existit visons europeus, però és important frenar l'avanç dels americans per a impedir el seu desplaçament cap al nord, on habiten les últimes poblacions mundials del visó autòcton.

Fugides de granges pelleteres

L'espècie exòtica i invasora es troba en bona part dels rius valencians a conseqüència de fugides massives de granges pelleteres dedicades a la cria en captivitat i engreixament dels animals per a convertir-los més tard en abrics de pell, segons el Consorci.

A la demarcació de Castelló hi ha visó americà en el tram mitjà i baix del Millars i el Palància. La fugida massiva de centenars de visons americans de granges pelleteres situades a la demarcació de Terol i Castelló va provocar des dels anys 90 del segle passat una enorme expansió pels ecosistemes fluvials castellonencs.

Des d'ací els visons van anar desplaçant-se cap al sud, fins a altres rius com el Túria i el Xaló, i també cap al nord, fins al riu Ebre. La connexió des de l'Ebre fins als rius del nord d'Espanya ha provocat una "greu amenaça" per a la conservació dels visons europeus. Ara, el compromís de la Generalitat Valenciana amb la col·laboració del Consorci riu Millars és impedir que les poblacions de visons americans presents en els rius valencians es desplacen cap al nord.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next