Totes les amants que havia tingut vivien juntes en un tercer pis i a mi em tenien a la saleta, a dins d’una gàbia amb barrots de ginebre revellit. Ho vaig recordar perfectament perquè era el que somiava just quan l’hostessa em va despertar. També em va informar que faltava una hora per aterrar i em va preguntar si volia esmorzar. De moment li vaig demanar un suc de taronja i em vaig afanyar a dibuixar l’escena del somni a la llibreta. Quan vaig acabar, llavors sí, vaig demanar un bon esmorzar. Mentre mastegava les mandonguilles que hi havia al congee mirava com el sol sortia per l’horitzó del mar de la Xina, vaig començar a configurar la historieta amb vinyetes que desenvoluparia a partir d’aquell dibuix.
El Captiu està tenint un èxit considerable i fa uns dies els productors em van proposar d’allargar la sèrie. Els vaig dir que jo considerava que la idea ja estava amortitzada, que fer nous capítols implicaria caure en la reiteració. Quan em van dir el que em pagarien, però, vaig pensar que m’havia d’espavilar a trobar noves idees. Per això vaig comprar un bitllet d’avió a la mateixa companyia i pel mateix vol, el CA 846, durant el qual, fa dos anys, havia tingut el somni de les amants i la gàbia. Fins i tot vaig aconseguir que m’assignessin el mateix seient.
Jo vivia sol en un tercer pis i a totes les amants que havia tingut les tenia juntes a la saleta, a dins d’una gàbia amb barrots de ginebre revellit. Això és el que somiava quan l’hostessa m’ha despertat i el sol estava a punt d’aguaitar per l’horitzó del mar de la Xina. No recordo pas si en alguna part del somni es podia veure com s’havia invertit la situació en relació amb la imatge de fa dos anys, però per això sóc escriptor i dibuixant: ja li trobaré una explicació i la faré durar… potser dues temporades més.
Josep Casals Arbós
