Vora 600.000 persones es manifesten en una Diada que ha esdevingut un clam per "la unitat estratègica"

Òmnium i l'ANC reclamen "no cedir al xantatge" de l'estat espanyol i construir una "resposta democràtica" a la sentència de l'1-O
11 setembre 2019 18:54h
La manifestació d'aquest dimecres tenia el seu epicentre a la plaça d'Espanya de Barcelona però també hi havia manifestants pels carrers adjacents, sobretot a la Gran Via i també en un tram de l'Avinguda Maria Cristina. / ACN

BARCELONA. La Guàrdia Urbana de Barcelona ha xifrat en vora 600.000 les persones que han participat aquesta Diada de Catalunya en la manifestació convocada per l'ANC.

La manifestació d'aquest dimecres tenia el seu epicentre a la plaça d'Espanya però també hi havia manifestants pels carrers adjacents, sobretot a la Gran Via i també en un tram de l'Avinguda Maria Cristina.

La mobilització, però, ha sigut menor que la que hi ha hagut altres anys, si es comparen les xifres de la Guàrdia Urbana. De fet, cap a les 17.00h, en la imatge aèria de la manifestació s'apreciaven alguns buits a la plaça d'Espanya, punt central de la mobilització.

Clam per la "unitat estratègica" en l'acte central de la manifestació convocada per l'ANC

"Des d'aquí fem un clam massiu per demanar unitat estratègica, volem culminar el camí que vam deixar a mitges la tardor del 2017", ha assegurat en la seua intervenció inicial David Bagés. L'actor, conductor de l'acte, ha insistit que només "des de la unitat" es podrà fer front als "reptes de futur" i a la sentència que el Suprem farà pública en les pròximes setmanes. En aquest sentit, ha carregat contra els partits per la seua "desunió" i ha recordat que l'1-O la població va defensar les urnes "amb dignitat i coratge".

En una línia similar s'han expressat representants de la societat civil, com ara l'advocat Jordi Domingo, la cuinera Ada Parellada, el cantant Francesc Ribera (Titot) o Lluís Llach.

"No cedir al xantatge" de l'Estat

Òmnium Cultural i l'ANC han reclamat"no cedir al xantatge" de l'Estat i construir una "resposta democràtica" a la sentència de l'1-O. El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha advertit des de la plaça d'Espanya que la sentència buscarà "venjança i escarni", i ha demanat als partits polítics i a les administracions "sentit d'estat" i no perdre's en "batalles estèrils". 

"Construïm la resposta democràtica [...] Ho devem als presos i exiliats però sobretot ens ho devem a tots nosaltres", ha afirmat. 

Per la seua banda, la presidenta de l'Assemblea, Elisenda Paluzie, ha demanat "no cedir al xantatge" de l'Estat i ha avisat que no faran "marxa enrere".

Paluzie també ha llegit unes paraules de Jordi Sànchez, que des de la presó ha animat a "rebutjar el xantatge al qual se sotmet la població" amb l'empresonament dels líders independentistes. "L'1-O ens vam sentir lliures; primer vam vèncer la por i després vam vèncer l'Estat, i això és el que tard o d'hora farem", ha llegit Paluzie en nom de Sànchez i entre crits de "llibertat presos polítics".

La presidenta de l'ANC també ha avisat els dirigents polítics que, com més temps passe, més es "dilueix" la possibilitat de preparar una resposta a la sentència de l'1-O, i en aquest sentit els ha exigit "unitat".

Sobre el pronunciament del Suprem, Mauri ha enviat un avís a Madrid: "Si amb la sentència busquen castigar els culpables de l'1-O, que vinguin a trucar a les cases dels 2 milions de persones que vam desobeir col·lectivament". "Si ens condemnen per exercir els drets fonamentals, si ens condemnen a tots, que ningú no tingui cap dubte: Ho tornarem a fer", ha dit recordant Jordi Cuixart. 

"Quan la injustícia és la llei, la desobediència civil és un dret", ha argumentat el vicepresident d'Òmnium, que no vestia la samarreta oficial de la manifestació com a homenatge a Cuixart, que sempre feia els discursos amb camisa blanca.

D'altra banda, Mauri també ha carregat contra l'advocacia de l'Estat per "no fer cas de les Nacions Unides", que van demanar a l'estat espanyol l'alliberament immediat de Cuixart. "L'hi queden dos mesos per alliberar els presos polítics, dos mesos", ha avisat Mauri en relació a Pedro Sánchez.

Tant Paluzie com Mauri han coincidit durant les intervencions a destacar també la mobilització ciutadana aquesta Diada. "Si algú pensava que aquest país es quedaria a casa avui [...] és que no ens coneixen, no saben qui som", ha dit el representant d'Òmnium. "Hem vençut el desànim", ha celebrat la dirigent de l'Assemblea davant dels milers de manifestants concentrats a la plaça d'Espanya.

Menys capacitat de mobilització que els darrers anys

La d'aquest dimecres és la segona xifra més baixa de les estimades pel cos policial barceloní en una mobilització impulsada per l'ANC un 11 de Setembre. 

La xifra més baixa va ser la de l'any 2016, quan l'entitat va plantejar mobilitzacions descentralitzades en diferents ciutats i la Guàrdia Urbana va estimar en 540.000 persones els participants a la capital catalana. 

Els dos últims anys, el cos policial va xifrar les mobilitzacions en al voltant d'un milió de persones. 

La de la Guàrdia Urbana és l'única xifra oficial que es fa pública, ja que des de l'any passat la delegació del govern espanyol va decidir no fer la seua estimació.

En els últims anys, la reivindicació independentista ha protagonitzat grans manifestacions al voltant de l'11 de Setembre. La primera va tindre lloc el 2012 i, segons xifres de la Guàrdia Urbana, va congregar vora 1,5 milions de persones sota el lema 'Catalunya, nou estat d’Europa'.

Un any més tard la manifestació de la Via Catalana recorreria el país de punta a punta i trauria 1,6 milions de persones al carrer, segons el Departament d'Interior de la Generalitat. La V de la Diagonal del 2014 arribaria a 1,8 milions, també segons la Guàrdia Urbana, de manera que esdevindria la mobilització amb una dada més alta, i la 'Via lliure a la República Catalana' del 2015 a 1,4, segons la mateixa font.

El 2016 es van organitzar diferents actes a Berga, Lleida, Salt, Tarragona i Barcelona. La capital catalana va congregar 540.000 persones, segons xifres de la Guàrdia Urbana.

Tant l'any 2017 com el 2018 la mobilització es va tornar a concentrar a la capital catalana i, en els dos anys, la Guàrdia Urbana va xifrar la participació en vora un milió de persones.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next