Voro Garcia i María Rubio: en la cuina de la música líquida

El compositor i la trompista demanen deixar de culpar el públic per "no entendre" la música contemporània i aposten per normalitzar-la en la programació dels auditoris
7 abril 2019 06:00h
María Rubio junt amb l'Orquestra de València amb direcció de James Judd estrena 'Huella líquidas', de Voro Garcia, el proper 12 d'abril al Palau de la Música. / DANIEL GARCÍA-SALA

VALÈNCIA. La música del segle XXI es fa sovint a través d'Skype. Les tecnologies de la informació i la comunicació ajuden a fer arribar esbossos a l'altra punta del món. A través de correus electrònics, un compositor pot treballar sense eixir de casa amb un intèrpret o un ensemble i estrenar una partitura a Melbourne. La proximitat geogràfica entre creador i instrumentista canvia el procés i, fins i tot, els rols que tenen cadascú en la concepció d'una nova obra. El paper de creador i executat es dilueixen, ben bé es retroalimenten i es produeix un treball molt més minuciós sobre la peça artística. "La materialització de la composició és molt més fàcil", sosté María Rubio, la trompista solista de l'Orquestra de València.

Voro Garcia sap ben bé com és treballar a través d'Internet. Al compositor de Sueca (la Ribera Baixa) li agrada treballar amb intèrprets valencians, "no perquè siga més patriota que ningú", alerta, sinó per "tindre la proximitat del solista". Entrar a la cuina en equip "em deixa un bagatge en el procés creatiu molt valuós per a mi", assegura Garcia.

El compositor estrena, en menys d'una setmana, tres noves obres on la solista d'Alboraia (l'Horta Nord) es converteix en "traductora" de "les idees i el llenguatge" del compositor valencià. "Jo al final traduïsc", explica Rubio, però durant el procés "participe com a complement". La trompista no es limita a desxifrar un codi sinó que "li done opcions a la idea, encara que l'origen creatiu està intacte", raona.

María Rubio defensa que el treball amb el compositor és fonamental per a garantir una interpretació "fidedigna" de les obres. / DANIEL GARCÍA-SALA 

Tres persones col·laboren a la sala Iturbi del Palau de la Música a concretar com ha de sonar per primera vegada un trio de peces signades per Garcia. María Rubio junt amb Vicent Boix proven amb la trompa i el trombó baix detalls d'una partitura que ha fet el salt al format digital. El faristol sosté una tauleta tàctil que conté Al·legories de l'ego, un duo per als dos instruments encarregat per la solista de l'Orquestra de València al compositor valencià. 

La peça es va estrenar aquest divendres, a Sant Carles de la Ràpita, dins de l'11a Trobada de Trompistes de Catalunya. L'actuació de Rubio va incloure la première d'Empremtes líquides per a trompa sola, una obra de la qual Voro Garcia ha fet una versió orquestral que s'escoltarà per primera vegada el proper 12 d'abril al Palau de la Música amb María Rubio com a solista, l'Orquestra de València i la direcció del britànic James Judd.

La nova música s'allunya així de l'individualisme propiciat pel Romanticisme. Crear de manera col·laborativa garanteix, si més no, "la interpretació més fidedigna". Encara hi ha en la música contemporània reticència a trencar amb el particularisme dels rols. "Els compositors estan molt perduts; tenen una idea en el cap molt idíl·lica, però, després està la realitat", matisa María Rubio. La idea del compositor s'ha de "materialitzar" en una partitura que no siga descartada pels intèrprets, "ha de ser real", és a dir, que es puga tocar i que funcione, si no l'obra sumarà opcions de ser descatalogada, raona la solista.

La música líquida

Des de l'any 2000, "estic instal·lat a treballar el vessant tímbric, el fet palpable del so", diu Garcia, qui qualifica la composició com un work in progress. Els títols de les seues obres anticipen la càrrega poètica de les partitures on els paràmetres sonors flueixen cap a diferents direccions. "M'interessen els conceptes d'empremtes, les màscares, les dualitats del jo, la poètica dels laberints i els contrasts" que l'autor agafa dels plantejaments matematicoliteraris de Borges i filosòfics de Zygmunt Bauman. "Tots dos tenen un vincle en el meu procés", afegeix el compositor.

Garcia i Rubio plantegen que actualment el concepte de bellesa no respon només a cànons tradicionals. / DANIEL GARCÍA-SALA

La música líquida del compositor valencià, basada en la disgregació dual del so, inclús del gest que busca, "com tots", arribar a la bellesa. "L'oient arribarà a percebre bellesa en una música quan allò empíric i allò hedonista es creuen", si és capaç de provocar "un bàtec", explica Garcia. "Mai rebutge arribar al públic que és a qui vull arribar a través de María", raona.

Rubio matisa que actualment el concepte de bellesa és, d'alguna manera, personalista. "Per a mi la música no és tota bellesa", afirma la trompista, qui prefereix parlar d'afectes i sentiments per a superar la idea tradicional del cànon. Bellesa és "un trio de Ligeti que provoca una atmosfera que et constreny el cor" i en "Huellas líquidas és el blanc i el negre, la calma i la bogeria, el color més desconegut de la trompa i el més tradicional", exemplifica la solista.

La complexa tasca d'arribar al públic

María Rubio fa 17 anys que és professora de l'Orquestra de València, és membre del Quintet Cuesta i col·labora amb formacions internacionals com la famosa Filharmònica de Berlín. Malgrat la trajectòria, "les vegades que es toca música contemporània ací és esporàdica", lamenta. "La gent diu que no li agrada i és normal, a mi tampoc m'agradaria si estic acostumada a escoltar una cosa i de sobte escolte sorolls", raona. 

La solista advoca per la normalització en la programació d'estrenes i obres contemporànies de repertori. "Jo no he fet ací un Ligeti, un Lachenmann. Parles d'això i et diuen: 'Eixe qui és?' Inclús Messiaen s'ha fet només una vegada i no estem parlant d'extrems". "No culpem el públic perquè no ho entén, mirem a veure què fem nosaltres", afegeix la trompista.

Arribar al públic és una tasca complexa i, a més, s'ha de tindre en compte el bagatge de l'espectador davant la música contemporània. "Els auditoris, i també aquesta casa (diu en referència al Palau), s'ha pecat de no educar i no tractar el públic d'ignorant, sinó de cultivar una flexibilitat auditiva del públic cap a una música que no siga la tradicional".

María Rubio alerta que en 17 anys que duu en l'Orquestra de València s'ha programat música contemporània de manera "esporàdica". / DANIEL GARCÍA-SALA

"Si amb el discurs sonor que jo he creat, independentment del que hi ha darrere, és a dir, la part conceptual, aplegue, estic satisfet", apunta Voro Garcia. Almenys que a l'oient "li provoque curiositat". El compositor se suma la normalització de la programació més enllà d'entrar a qüestionar si l'art s'ha de comprendre o no. "Qui entén Brahms o Beethoven? La gent es para a voler entendre la part conceptual? No, es queda amb la part primària. I en la música de nova creació la part primària ve d'altres paràmetres, més texturals o tímbrics, però és el mateix", defensa el catedràtic de composició i director artístic del Festival Ensems.

Acabat el procés creatiu i la preparació del directe, la solista serà qui defense la composició dalt de l'escenari. En eixe instant és quan la trompista vol connectar amb l'oient. "Quan isc a l'escenari he de defendre alguna cosa davant del públic, he de transmetre alguna cosa i per a poder-ho fer m'ho he de creure". Així li ho va plantejar la intèrpret al compositor. "La primera versió no me la creia", matisa, per això cobra tanta importància treballar braç a braç, perquè "a l'escenari he d'eixir convençuda per a poder fer-ho entendre al públic".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next