Vox inverteix en llengua

18 juny 2019 06:00h

No hi ha dia que ens despertem sense que ens sobte una nova bestiesa de l’horda de polítics ineptes que campen per la geografia de l’Estat espanyol. Un reguitzell de mostres que palesen que això de la ideologia en la política ha quedat al marge i ara prevalen uns altres factors que avaluen el lamentable nivell dels nostres electes representants. L’última imbecil·litat ve del sud de l’estat i l’emana el famós pacte que va servir per obrir les portes de la democràcia a Vox, formació a la qual no cal definir perquè l’únic que els ha empentat als parlaments és el ressò mediàtic que han aconseguit amb les seues fastigoses propostes. 

Ara resulta que des de la “Junta de Andalucía”s’ha aprovat una solidària partida de 100.000€ per a entitats que proposen programes i activitats que “pal·lien els problemes” que suposa la immersió lingüística en les zones de l’estat on cohabiten més d’una llengua, una mesura que justifiquen perquè aquests problemes de què parlen poden produir entre els descendents de les comunitats andaluses que viuen al nostre País Valencià, a les Illes Balears o a Catalunya “un abandonament gradual de les seues arrels culturals i lingüístiques”. Un autèntic desficaci que deixa entreveure el perill que suposa que Vox haja passat a ser un partit parlamentari.

Una primera valoració d’aquesta mesura exigeix defugir la indignació i intentar entendre el relat que proposa el text de la partida. Efectivament, qualsevol aportació per a millorar el coneixement d’una llengua és necessàriament positiu. És igual que siga el castellà, el català o qualsevol de les llengües oficials de l’Estat espanyol. Per tant, per aquesta banda, res a dir, enhorabona al govern andalús per la seua col·laboració amb la difusió lingüística.

Però clar, si mirem el rerefons d’aquesta qüestió i analitzem el text de la proposta, la intenció d’enfrontar dos comunitats lingüístiques és absolutament repugnant. Ja n’hem parlat molt sobre el fet de no fer servir llengües per a objectius polítics, però aquesta mesura traspassa qualsevol límit assolit fins ara, perquè a més es basa en una premissa rotundament falsa. No calen dades per saber que si hi ha alguna comunitat lingüística en perill d’extinció a l’Estat espanyol, aquesta no és l’espanyola, ni de bon tros, només cal observar quin és el paisatge lingüístic de qualsevol centre educatiu de les grans ciutats del domini lingüístic del català (on resideix majoritàriament la comunitat andalusa), per a notar que la llengua de convivència és el castellà. I com a mostra que la immersió lingüística en la llengua autòctona funciona i no deixa de banda el castellà, podem consultar els resultats de les proves de Competències Bàsiques de quart d’ESO, en què l’alumnat del Consorci d’Educació de Barcelona han obtingut una mitjana de 77,9 (sobre 100) en la prova de castellà, la més alta de tot Catalunya. A més, la llengua no segrega, no trenca bases culturals ni genera problemes, ni evidentment posa en perill les arrels lingüístiques de cap comunitat, quin absurd...

No podem ignorar el que suposa la irrupció d’un partit amb la ideologia de Vox al panorama polític estatal. Aquestes mesures començaran a esdevenir un degoteig constant amb la intenció de calar en la consciència col·lectiva de la ciutadania. L’única intenció de la formació d’Abascal i companyia és assenyalar la pluralitat com a enemiga de la pàtria,un discurs que ha triomfat en temps no massa llunyans i que van acabar en situacions terribles que millor guardar a la memòria. La seua intenció és que només es parle una llengua, que només es defense una idea i que només hi haja una pàtria, la seua, que, honestament, cada dia em crea més mal de panxa...

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next