VALÈNCIA. La crítica al model educatiu del govern del Botànic ha sigut un dels cavalls de batalla del Partit Popular i Ciutadans durant aquesta legislatura. I ho serà, segur, també en campanya. Tots dos partits de dreta han centrat en la política educativa i en la persona del conseller d’Educació, Vicent Marzà, bona part de les seues crítiques. Consideren que la política d’ensenyament desenvolupada pel Botànic elimina el castellà de les aules i suposa un procés “d’adoctrinament”.
Han sigut moltes les vegades que la líder del PPCV ha dit que amb el Botànic en la Generalitat el castellà a les aules estava “en perill” i el candidat de Ciutadans a la Presidència de la Generalitat, Toni Cantó, ha assumit el mantra que hi ha escoles on ja no es pot estudiar cap hora en castellà. La realitat és que la llei de plurilingüisme impulsada pel departament de Marzà i aprovada per les Corts a principis del 2018 regula unes hores mínimes en valencià, castellà i anglés, que en el cas de les dues llengües oficials no podrà ser inferior al 25% de l’horari lectiu.
Un document conegut en els últims dies tira per terra la teoria de l’adoctrinament que defensen el Partit Popular i Ciutadans i segons la qual la Conselleria voldria limitar la llibertat d’elecció dels pares de triar la llengua en què eduquen els seus fills. L’informe ‘La situación del alumnado y del sistema educativo en la educación obligatoria en la ciudad de Valencia, evolución histórica y formación de estudiantes en esta materia’, elaborat per la Universitat de València, revela que és cert que el valencià i el castellà estan en una situació desigual a les aules, però que el desequilibri perjudica la llengua pròpia.
Segons conclou l’informe –que també adverteix de possibles irregularitats en el procés d’admissió en centres concertats–, l’estudi de l’oferta de places corrobora “l’escassa implementació que té la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana en la dotació escolar de la ciutat de València”. Aquesta observació es tradueix en les següents xifres: tan sols el 20,36% de les places escolars que ofereix la ciutat de València tenen el valencià com a llengua vehicular.
L’estudi, que està sent analitzat per la Conselleria d’Educació, parla de “línies en valencià”, que és la denominació que fins l’entrada en vigor de la llei de plurilingüisme s’utilitzava per a definir les unitats que impartien les matèries no lingüístiques en valencià. Aquesta denominació ja no s’usa en la tria dels nous projectes lingüístics de centre, però continua servint per a les etapes de Primària i Secundària, atés que la llei de plurilingüisme només està en vigor en el curs 2018/2019 en Infantil. A partir d’aquest curs, els centres han triat projectes lingüístics on es reparteixen les hores lectives en cadascuna de les llengües, però en cap cas ni el valencià ni el castellà poden tindre un pes inferior al 25%.
La pretensió del nou model que implementarà la llei de plurilingüisme, segons expliquen fonts de la Conselleria, és acabar amb els guetos i la discriminació per raons de llengua. És a dir, que l’alumnat d’uns centres perd oportunitats d’aprendre una llengua per haver triat un col·legi determinat.
Les dades assenyalen que de les quasi 95.000 places escolars de què disposa la ciutat de València, 76.200 corresponen a línies en castellà i només 19.490 són valencià. Les de castellà quasi quadrupliquen les de valencià; una proporció que quasi es replica en cada etapa educativa. 16.500 de castellà en Infantil davant les 4.300 de valencià; 35.250 de castellà i 9.100 de valencià en Primària, i 24.450 de castellà i 6.090 de valencià en Secundària.
La pública concentra quasi tota l’oferta en valencià
L’oferta d’ensenyament en valencià és substancialment inferior a la de castellà si es miren les dades globals de la ciutat de València, però la proporció arriba a ser de 9 a 1 a favor del castellà segons la titularitat dels centres escolars. En Infantil, el 94,77% de les places de línies en valencià estan en centres públics i també el 91,48% de les de Primària i el 92,12% de les de Secundària.
Això no vol dir, però, que en l’escola pública el valencià cope l’oferta en la capital del Túria. De totes les places analitzades en l’informe –sumant Intantil, Primària i Secundària–, tan sols el 39,85% pertanyen a les anomenades línies en valencià. L’ESO és l’única etapa educativa en què la proporció de places en valencià supera el 40% a la ciutat de València.
L’informe és molt contundent a l’hora de valorar la desproporció lingüística en l’escola concertada. En aquest sentit, l’estudi assenyala: “L’aportació de l’escola privada concertada a l’oferta acadèmica en la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és pràcticament testimonial. El 97,07% de les places escolars disponibles en els centres de titularitat privada que disposen de concert educatiu tenen com a llengua vehicular el castellà”. Això vol dir que les famílies que trien centres de la ciutat de València concertats tan sols disposen del 2,93% del total de les places en valencià, que es reparteixen per etapes educatives de la següent manera: el 2,14% en Educació Infantil, el 3,43% en Educació Primària i el 2,76% en Educació Secundària.
