VALÈNCIA. Arribar a casa, obrir la nevera, triar tres o quatre productes frescos i preparar-se el sopar. Aquesta és la rutina de molta gent. N’hi ha d’altra, però, que en el darrer trimestre ha hagut de deixar de desdejunar, de dinar o de sopar per manca de diners; fins i tot, persones que només poden menjar una vegada al dia o cap. Aquestes són algunes de les dades que palesa el primer estudi d’alimentació saludable per a persones vulnerables elaborat per la Creu Roja amb la Universitat de València, presentat aquest dimecres al Palau de Cerveró. En concret, entre el 24% i el 33% dels adults enquestats van deixar de fer algun àpat; entre el 13% i el 14% han tingut gana però no han menjat, i el 16% només van menjar una vegada al dia o cap. Tot, per culpa de la manca de recursos.
La Creu Roja valenciana, mitjançant el seu Observatori de la Vulnerabilitat, ha fet aquest estudi amb enquestes telefòniques a la llar de les persones que participen al seu programa d’atenció a persones en situació d’extrema vulnerabilitat. En total, van ser 1.133 les entrevistes realitzades. Malgrat l’ajuda que reben per part de la Creu Roja, un 52% de les persones enquestades mengen menys quantitat de la recomanable i un 87% necessiten canvis en la seua alimentació, ja que és de mala qualitat. Sobretot, entre les persones enquestades es troba un consum baix de verdures, hortalisses i fruites i un excés d’embotits i dolços.
Quan menjar no és la prioritat
Preocupa especialment la situació de la població infantil, ja que en el darrer trimestre el 10% dels menors van menjar menys de la quantitat adequada per culpa de la manca de diners i recursos. A més, el 4% dels xiquets van deixar de desdejunar, dinar o sopar, i fins i tot va haver-hi un 1% que només va menjar una vegada al dia o que es va veure obligat a dejunar. María és una dona castellonenca atesa per la Creu Roja. Ella i els seus tres fills formen una família monoparental que se sustenta en els diners que obté gràcies a la venda ambulant d’alls. “Els meus xiquets s’alimenten al col·legi; quan arriben a casa ens hem de limitar a menjar pasta i arròs”, afirma en aquest estudi de la Creu Roja. Així, l’escola és l’única garantia perquè els seus fills puguen fer un àpat adequat.
La prioritat de María és mantindre la seua vivenda, sense ingressos estables i amb una ajuda de 436 euros cada sis mesos. Eufemia, nascuda a Colòmbia i veïna de València, treballa tres hores al dia ajudant una persona gran. La seua prioritat és pagar el lloguer. I com elles, la resta de les persones enquestades. Així, totes les famílies posen per davant les despeses relacionades amb l’habitatge, com són el lloguer, la llum i l’aigua, i deixen l’alimentació en quart lloc. A més, s’observa que un terç de les persones enquestades manifesten que no tenen un pressupost fix al mes i un 12% destinen menys de 100 euros al mes.
Menys ingressos, pitjor alimentació
Des de la Creu Roja parlen de ‘seguretat alimentària’ quan “les persones tenen en tot moment accés físic, social i econòmic a suficients aliments inocus i nutritius per a satisfer les necessitats alimentàries i les preferències pel que fa als aliments amb l’objectiu de tindre una vida activa i sana”. En definitiva, menjar de manera suficient i adequada. Però entre el 73% i el 80% de les persones ateses per aquesta organització pateixen algun tipus d’inseguretat alimentària. “Si relacionem la seguretat alimentària amb els ingressos mensuals de les famílies, s’observa que existeix una clara relació entre ambdós. A major nivell d’ingressos, existeix major seguretat alimentària”, es pot llegir en l’informe.
L’estudi revela que el 25% de les llars ateses no tenen ingressos o en tenen però irregulars. L’altre 75% rep una mitjana de 500 euros mensuals. María Isabel, per exemple, viu a Alacant amb el seu espós, quatre fills i tres nets. Reben una pensió de 430 euros mensuals amb què han de pagar l’IBI i l’aigua de la casa. Reconeix que els més menuts de casa poden dur una alimentació adequada perquè van al menjador de l’escola. D’aquest 75% de les persones que reben ingressos, només el 25% ho fa gràcies a un salari, mentre que la font majoritària són les prestacions socials (47%). La segueixen a gran distància l’economia informal (10%) i les ajudes familiars i d’amistats o veïnat (que sumen un 6%). Enrique i la seua esposa viuen a València amb una pensió de 430 euros, les ajudes de la Creu Roja i 100 euros que els dona un dels seus fills.
Però no només l’alimentació queda fora de l’abast de les famílies pobres. El 79% de les llars enquestades no es poden permetre despeses escolars; el 80%, despeses de vestuari, i un alarmant 99% no pot fer front a despeses mèdiques o sanitàries.
L’obesitat no és sinònim de menjar molt, sinó de menjar malament
Una mala alimentació està directament relacionada amb una mala salut. Així, segons conclou l’informe de la Creu Roja, s’observa un progressiu increment de patiment de malalties cròniques tal com s’incrementa el nivell d’inseguretat alimentària.
Dins de les malalties també s’inclouria l’obesitat. Resulta que una de cada nou persones passa gana i que una de cada huit és obesa. És a dir, aquest treball alerta de la ‘doble càrrega’ de la malnutrició, ja que conviuen la subalimentació i l’obesitat en una mateixa llar. “Els patrons d’alimentació desordenats, dietes amb baixa qualitat nutricional i la privació de determinats aliments nutritius per una qüestió d’accés o disponibilitat per factors econòmics o psicosocials evidencien com la inseguretat alimentària també pot contribuir al sobrepés i a l’obesitat”, recull l’informe. “Sé que hauríem d’alimentar-nos d’una altra manera, però molts productes no els puc comprar”, confessa Miriam, que va vindre de Guinea a Alacant buscant retrobar-se amb uns familiars i ara depén de les ajudes de la Creu Roja.
L’organització humanitària destaca la necessitat de cobrir les necessitats bàsiques de la població entregant productes d’alimentació, targetes de prepagament, beques de menjador escolar i el programa de berenars saludables. Però també remarquen la importància dels tallers i formacions en educació nutricional, les campanyes de sensibilització sobre alimentació saludable i tallers d’economia domèstica i estalvi energètic.
