VALÈNCIA. Els agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil van localitzar un document a l’interior del maletí personal d’Eduardo Zaplana en què es recollia, de forma esquemàtica, el procés utilitzat per a recuperar part dels suposats suborns després de la privatització de les ITV valencianes.
Segons descriu el grup de delictes contra l’Administració de la Guàrdia Civil en un dels informes que consten en el sumari del cas Erial, al qual ha tingut accés EFE, aquest document va ser trobat en l’escorcoll del domicili utilitzat a València per l’exministre i expresident de la Generalitat abans d’entrar a la presó.
Aquest “relat”, del qual parlaven els investigats en les converses telefòniques intervingudes, l’hauria entregat a Zaplana el 8 de maig del 2018 Francisco Grau, el considerat pels investigadors dissenyador de la xarxa societària de la qual se servien els suposats implicats en la trama del cas Erial. El document contindria el disseny del retorn a Espanya de fons procedents de suposats suborns i el lliurament es va produir en el cotxe de Grau, en l’aparcament d’un tanatori pròxim a Alacant al qual havia acudit a un funeral.
Aquest document, segons el criteri dels investigadors, descriu la constitució de societats a través de les quals es van repatriar les suposades comissions cobrades a marques adjudicatàries de la gestió de les ITV i com es deriva aquest capital per a la realització d’inversions immobiliàries a la costa d’Alacant.
La Guàrdia Civil creu que Zaplana és actualment beneficiari de béns i fons que tenen origen en els pagaments que diverses mercantils del grup Sedesa, entre d’altres, van realitzar a empreses radicades a Luxemburg després de ser beneficiàries de les adjudicacions de les ITV.
Les adjudicacions falsejades van poder reportar a aquesta organització corrupta una suma total de 10.521.351,3 euros. Part d’aquests suborns va anar a parar a dues societats de Luxemburg (Imison Internacional i Fenix Investments) en una operació accionarial realitzada per Vicente i José Cotino, nebots de l’exdirector general de la Policia, l’exvicepresident del Govern valencià i expresident de les Corts, Juan Cotino, que van transferir 6,4 i 2,18 milions d’euros.
Les empreses a Luxemburg
Imision Internacional és una firma radicada a Luxemburg i controlada per Beatriz García Paesa (segons detalla el fiscal en varis dels seus escrits), mentre que Fenix Investments és una societat igualment situada a Luxemburg però propietat de Juan Francisco García, excap de gabinet de Zaplana en la Generalitat i president de la mesa de contractació en la qual es va resoldre l’adjudicació de les ITV.
Tant Imision com Fenix es van constituir a Luxemburg el mateix dia (el 16 de maig del 2001) amb idèntics administradors fiduciaris. En el cas de Fenix, en el sumari es detalla que va ser liquidada el 2012 i que les seues participacions, valorades en 2,3 milions d’euros, van retornar a l’estat espanyol en acollir-se el seu propietari a l’amnistia fiscal promoguda pel govern de Mariano Rajoy.
En la investigació s’ha conclòs que Imision no ha retornat tots els seus fons a Espanya, ja que de 6,4 milions d’euros únicament s’ha acreditat el retorn a l’estat espanyol de 2,9, a través d’un entramat de societats (Costera del Glorio, Medlevante, Gesdesarrollos Intergales i Turnis Sylvatica). És, suposadament, a través d’aquestes societats com els investigadors creuen que Zaplana va recuperar progressivament –entre maig del 2007 i març del 2010– fons procedents d’aquestes comissions.
Així, en el sumari del cas Erial s’inclou documentació que acredita que dos vehicles d’alta gamma (Audi A8 i Q7) van ser sufragats amb fons de les citades empreses (mitjançant operacions ordenades pel suposat testaferro Joaquín Barceló), a més de transferències bancàries que van anar a parar a comptes de l’exministre, xecs cobrats per la seua secretària i utilitzats per a la compra de rellotges de luxe o usats per al pagament dels seus habitatges.
D’altra banda, la Guàrdia Civil va obtindre un contracte particular entre Zaplana i el seu suposat testaferro pel qual l’empresa Costanera del Glorio (controlada per Barceló) li cedia i transmetia un habitatge al carrer de Núñez de Balboa de Madrid valorat en 500.000 euros “com a conseqüència de les relacions comercials i professionals entre les parts”.
No obstant això, la Guàrdia Civil exposa que “al llarg de la investigació no s’ha recopilat cap evidència que suggerisca l’existència de deutes en aquest sentit, més aviat tot el contrari. És a dir, els indicis existents apunten a l’existència d’un flux monetari des de Joaquín Miguel Barceló a Eduardo Zaplana o el seu entorn, no en sentit invers. El contracte trobat no seria més que un ardit per a justificar la transmissió patrimonial de l’habitatge”.
