Una amiga em contava ahir que no ha passat bones falles. Tenia tendinitis. Per mitigar el dolor, provaren primer un medicament específic, però no li funcionava. Quan tornà al metge, li varen recetar Ibuprofeno i Paracetamol, junts. Havia de prendre’ls alternats perquè així l’efecte contra el dolor i la inflamació era més fort. Hi ha un concepte, sinergia medicamentosa, que ho explica. Quan la interacció de dos o més medicaments produeix un efecte major que els efectes que tindrien per separat. Quan la seua suma aporta més beneficis.
L’altre dia vaig veure un vídeo del youtuber Forfast, que sol fer preguntes a gent anònima sobre algun tema. Anà a la concentració del #FridaysForFuture del passat 15M. Quan preguntava als joves assistents què feien de manera individual per lluitar contra el canvi climàtic, l’enumeració era semblant a la que vaig escriure jo mateixa en l’anterior columna. Reciclar, utilitzar més la bici, transport públic, reduir el consum de plàstic… Tanmateix, Forfast també els preguntà que quina importància anava a tindre el canvi climàtic a l’hora de decidir el seu vot a les properes eleccions: Uf… A ver… Hablar del voto ahora… La gente que está ahí arriba no toma medidas reales. Es una escusa para conseguir votantes pero luego sudarán. Cuando voto, creo que lo que yo voto no va a ayudarme en esto.
El #FridaysForFuture és un moviment social contra el canvi climàtic que s’estén cada vegada més arreu del món i està muntat per una xiqueta de setze anys, Greta Thunberg. El feminisme i l’ecologisme no són lluites de fa dos dies. No les ha inventat la nostra generació. Però ara mateix, són les lluites on la gent més jove estem més implicats. Al vídeo de Forfast es percep la dualitat que em motiva a escriure aquestes línies. Sembla que tenim clar què volem o què no volem. Volem una societat feminista, volem una societat que comence a actuar perquè no siga massa tard, que comence a posar la salut del planeta com a prioritat. Però trobem un representant polític que puga traslladar les consignes d’una concentració al Parlament? Creo que lo que yo voto no va a ayudarme en esto.
Aproximadament, més d’un milió i mig de joves estrenarem el dret a vot en les pròximes eleccions espanyoles. Segons l’estructura demogràfica espanyola, els joves no decidirem qui governa i qui no, no som majoria. Però amb la nostra força, la nostra tossuderia i la il·lusió que tenim per assolir un món millor estem aconseguint moltes coses. Hem posat el canvi climàtic en l’agenda política, la lluita per la igualtat. Som capaços de construir sinergies molt fortes. Igual que l’Ibuprofeno i el Paracetamol. Potser sols, reciclant a casa i llegint llibres sobre feminisme, aconseguim alguna cosa, però quan eixim al carrer junts fem més. Sinergia és una paraula grega, significa “cooperació”. El vot funciona igual. Un únic vot dona això, un vot. Però un vot, més un altre, més un altre aconsegueix molt més. Les concentracions han de traduir-se en canvis reals. El 28 d’abril pot ser el dia que les reivindicacions del carrer arriben a les institucions o, almenys, que arribe gent que ens escolte.
