A l’horitzó s’albiren eleccions i ja sabem tot el que això significa, per tant, estalviaré la gota xinesa que suposa el recordatori dels principals esdeveniments que esdevenen en període electoral. Així, aniré directament a un fet que per habitual no deixa de ser força preocupant: l’anunci que abans de tenir candidat ja va fer el PP valencià en què avançava la seua intenció de canviar el topònim del Cap i Casal per la seua versió en castellà. Això sí, amb la condescendent “tolerància” de mantenir (no sé a on) el nom en valencià “perquè ací hi cabem tots”. No deixa de ser paradigmàtic que en poc temps un accent haja sigut rellevant en el panorama polític valencià. Primer va ser la delirant posada en escena de MÓnica Oltra per aclarir que el seu nom s’escrivia en castellà i ara l’etern debat sobre la llengua en què s’han d’escriure els topònims. En ambdós casos, i malgrat les notables diferències, un autèntic desficaci.
És obvi que en el cas de la vicepresidenta del Consell es tracta d’una decisió personal que només té recorregut perquè la va fer ostentant un càrrec electe. En canvi, la del PPCV és una estratègia electoralista i, fins i tot, una línia d’actuació de partit que obvia, això sí, la sentència del TSJ en què es rebutjava la petició de suspendre el topònim València. Però el que sí que uneix ambdós casos és que, en el fons, no els importa ni una merda (ja em perdonareu) la defensa del valencià i la seua supervivència. Així, sense embuts ni eufemismes oportuns i oportunistes: ni una merda. Bàsicament perquè els membres del partit que lidera Isabel Bonig i la senyora vicepresidenta mai han sigut adalils ferris de la defensa d’una llengua que no els aporta cap benefici propi o, almenys, això sembla.
Soc conscient que equiparar els dos casos és força agosarat, gairebé histriònic si voleu. Però si ho mirem en perspectiva notarem com aquestes actituds van unides per una esquizofrènica voluntat d’allunyar-se dels principis propis dels valencians. I és molt curiós també que vinguen de posicions polítiques tan, a priori, allunyades. De fet, l’actitud que va mostrar la senyora vicepresidenta en aquella famosa roda de premsa, s’acosta a la voluntat que fa un temps va manifestar el senyor Camps per fer-se dir Francisco i ara a la castellanització del topònim del Cap i Casal per part del PPCV.
Lluny de voler centrar el discurs en absurdes paròdies de polítics de perfil baix com la nostra vicepresidenta i el senyor Francisco Camps, m’interessa molt l’anunci que en començar l’any va fer el “nou” PPCV perquè és una clara aposta per incomodar el panorama social amb l’eterna polèmica de la llengua. Una discussió que hauria de quedar sota la protecció acadèmica i que transcendeix com a arma amb finalitats electorals.
Cal recordar que el ple de l’AVL va aprovar per majoria al desembre del 2016 l’informe de la Secció d’Onomàstica sobre el topònim de la ciutat, amb què considerava “la grafia adequada des del punt de vista històric i lingüístic de València amb e oberta” tot i que recomanava que la pronunciació per als valencians fora amb “e tancada”. Tot això, malgrat el desacord d’alguns acadèmics com ara Abelard Saragossà. Una decisió que venia a confirmar l’aprovació per unanimitat (sí, fins i tot Cs i PP) en el ple ordinari que l’Ajuntament de València va celebrar al març del 2016, perquè la denominació oficial fora València. Un canvi que ratificava l’acord per unanimitat a què el 1996 arribaren els aleshores representants a l’Ajuntament de València, encapçalats per polítics gens sospitosos de ser perillosos catalanistes, com ara l’alcaldessa Rita Barberà o l’inoblidable Vicente González Lizondo. Fins i tot dins del marc de la mateixa acadèmia es publiquen estudis (com els del mateix Saragossà) que defensen l’accentuació del topònim amb accent agut, és a dir Valéncia, d’acord a la pronunciació que es fa al País Valencià.
I és que, la mateixa Llei de creació de l’Acadèmia recull en el seu article 7 que entre les seues competències està la de “fixar, a sol·licitud de la Generalitat, les formes lingüísticament correctes de la toponímia i l’onomàstica oficial de la Comunitat Valenciana, per a la seua aprovació oficial”, per tant, faríem bé de respectar el criteri de l’Acadèmia que defensa la llengua pròpia del país i defugir l’estupidesa congènita que denoten alguns polítics quan la utilitzen ridículament per a gaudir de l’eventualitat mediàtica que regalen quatre titulars atrevits.
