Els fongs

14 juny 2019 06:00h
Remedios Varo (1908-1963)

El 1958, el mateix any d’execució de La creació del món, Remedios Varo també pintava Visita inesperada, una obra en què apareix un motiu iconogràfic idèntic: una mena de receptacle amb rodes (en el primer cas, volador) que té a l’interior un cap per avall aguaitant pel sostre. Un cap que, en realitat, és el peu o la cama d’un bolet que sorgeix del casquet esfèric o barret, i que tornem a veure, ara en solitari, en El visitant (1959). Això enllaça amb la descripció que Robert Graves fa a Els mites grecs (1955) quan compara la tradició hel·lènica amb la mazateca, del nord de l’estat d’Oaxaca: “El costum salvatge de les Mènades d’arrencar els caps de les seues víctimes podria referir-se al·legòricament a la separació del cap del fong sagrat, ja que a Mèxic mai no es menja el peu”. Assenyala la pintora i escriptora Magnolia Rivera que el visitant és el bolet que permet accedir a altres dimensions gràcies als seus efectes i que les flors i l’espiga de l’interior del recipient són respectivament roselles, insígnia de les sacerdotesses de Demèter, i sègol. Un cereal que té un fong paràsit, anomenat sègol banyut, a partir del qual es preparava el kykeon, una beguda associada als misteris d’Eleusis de l’Antiga Grècia, uns rituals vinculats amb la divinitat esmentada i la seua filla Persèfone. Atès que també es consagrava a la deessa un porc durant la cerimònia, l’artista “suggereix l’animal amb les formes arrodonides i la cua característica”. A més, en l’Odissea, la maga Circe ofereix aquesta poció als companys d’Ulisses i els transforma en bacons. D’altra banda, “els ocells representen el vol de l’ànima, una imatge comuna en el trànsit del xaman i en els misteris” (“Remedios Varo: Teonanácatl”, 2018).

 Remedios Varo, 'El visitant', 1959. Oli sobre cartolina

En Visita inesperada, veiem que l’estança té una planta octogonal, una forma que simbolitza la renovació en la mesura que se situa entre el quadrat, l’existència terrenal, i el cercle, el cel o l’eternitat. Un espai il·luminat per la flama càlida d’un ciri que hi ha sobre una taula parada per a dues persones, una llum que contrasta amb la de l’exterior, lunar, més freda, que banya el bosc del qual provenen el visitant, les fulles seques que adopten la forma d’un gat –la transformació i el misteri– i les libèl·lules, quasi transparents, uns insectes relacionats d’igual manera amb el canvi –com les papallones–, sobretot d’estat mental. Una alteració de la consciència que afecta la dona –ella mateixa?– de llarga cabellera que abraça tot el cos nu: mira el que ocorre amb ulls al·lucinats alhora que, sense immutar-se, toca tímidament una mà que sorgeix de la paret de darrere, una paret d’aspecte més orgànic. Un lloc aïllat al bell mig de la natura on, en definitiva, tot està disposat –fins i tot el verd dels murs, un color sagrat per als asteques– per fer un viatge per l’interior del propi ésser, per morir i renàixer. 

Remedios Varo, 'Visita inesperada', 1958. Oli sobre taula

Diu Magnolia Rivera que Remedios Varo es va documentar sobre aquest tema des del punt de vista científic, religiós, filosòfic i estètic, i que, a Mèxic, ella i altres surrealistes –el poeta Benjamin Péret, la seua parella en el moment de l’exili i fins el 1947, i Leonora Carrington, entre altres–, van trobar l’ocasió d’indagar els mites i ritus indígenes. Ella coneixia el treball d’especialistes com Aldous Huxley (Les portes de la percepció, 1954) i Milton Silverman (Drogues màgiques, 1943), i en les seues obres apareix sovint una galeria de plantes sagrades i visionàries. El 1957, Robert Gordon Wasson, que havia estudiat durant tres dècades la ingesta de fongs en les pràctiques xamàniques i religioses d’arreu del món, va popularitzar una experiència personal amb la xaman Maria Sabina a la revista Life.

Remedios Varo, 'Tailleur pour dames', 1957. Oli sobre taula.

Apunta Josep Maria Fericgla (“Cultures i fongs psicoactius”, 2013) que “aquest camí d’investigació etnomicològica va portar Wasson a redescobrir el consum contemporani de bolets psilocíbics entre els indígenes mexicans i, més enllà, a verificar el paper central del consum de substàncies psicoactives –avui denominades enteògenes, perquè proporcionen una experiència divina– en l’origen i desenvolupament de les grans religions”. I malgrat que aquest costum es creia que havia sigut eliminat per la Inquisició des del segle XVI, “per sort, el consum de fongs visionaris per l’ètnia mazateca, entre altres, s’ha mantingut en secret durant quasi cinc centúries i, gràcies a aquesta pràctica, aquest i altres pobles amerindis han pogut mantenir la seva sòlida identitat a pesar dels etnocidis soferts”. Aquest interès de Remedios Varo pels bolets es va manifestar al llarg de tota la seua trajectòria mitjançant l’ús freqüent de metàfores i enganys òptics com els que apareixen en algunes peces anteriors a l’etapa americana (La leçon d’anatomie, del 1935, posem per cas) i en moltes posteriors. En Tailleur pour dames (1957), per exemple, presenten forma d’agulles de cap i de barrets, i són servits en forma d’aliments i begudes. I tot, en un envelat octogonal, el sostre del qual recorda el casquet dels fongs, on es produeixen efectes al·lucinògens.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next